Colectiu
Valldaura.
La Real
Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana.
El motiu pel que els
pancatalanistes volen que la llengua valenciana siga un mero dialecte del
catala es purament politic. Les persones interesades NO VOLEN "desmembrar
el País Valenciano de la comunidad idiomática v cultural catalana".
Afirmar que la Ilengua valenciana no es dialecte del catala es, per ad ells,
"un intento" contrari a la finalitat política que perseguixen que
existisca una comunititat catalana dins de la qual estiga Valencia.
No existix una Comunitat Catalana que englobe a la valenciana, ni
jurídica o llegal, historica, ni idiomatica, ni cultural.
A.-Valencia,
historicament, mai catalana.
En cap
moment de la seua historia Valencia ha segut una part de Catalunya. Ni en temps
anteriors a la Reconquista. ni
en ella quan Jaume I creá el Regne de Valencia en 1'intencio clarissima de que
fora independent de tot lo que era el Regne d’Arago i els seus contats de
1'orient aragones. El Regne de Valencia tenía tan sols vinculacio a la seua
persona real i a les persones dels seus descendents, en la "Corona
d'Arago", reunint-se les Corts a on manava el rei, pero independentment de
les atres.
I no trobarém mai en temps posteriors res que faça pensar ni de llunt
en una vinculacio historica de catalans i valencians.
B.- Valencia mai
llegalment catalana
En cap moment, ni abans ni
ara, ha hagut Ilei alguna que unira a Valencia i Catalunva. Tan sols la
pertenencia de les dos Comunitats autonomes a Espaya. En l’ordenament juridic
espanyol no hi ha cap de vinculacio jurídica que supedite unes autonomies ad atres, ni que les
vincule especificament de forma diferent a les demes. Es mes, l’Estatut
d'Autonomia de la Comunitat Valenciana es va obtindre contant en els vots
reglamentaris de les tres provincies que la constituixen. En canvi, l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya no es va obtindre aixina, llegalment, perque Tarragona
no arriba al numero de vots necessaris i es va tindre que acodir a una argucia
llegal per a poder donar a Catalunya el seu Estatut, que estrictament no havien
d'haver-li donat. Catalunya no ha pogut absorbir a Valencia, com hagueren
volgut i intentat si en Valencia no haguera eixit l'Estatut i si que ho
hagueren tret en Catalunya. Pero el fet es que Valencia es Comunitat Autonoma,
en mes resposta popular que la que va tindre Catalunya.
C- Valencia mai
culturalment catalana.
Es aberrant afirmar que
Valencia i Catalunva tenen la mateixa cultura.
El conjunt
d'activitats, comportaments i creencies que componen I'entramat vital d'un
poble es la Cultura, com afirma el Prof. D. Juliá San Valero Aparisi: la
serie de creacions materials, les solucions i creacions sociologiques i les
espirituals de arts, ciencies, creencies, llengua en un conjunt organic, com
diu Ortega, i dinamic, com recalca San Valero.
Observant i estudiant este conjunt que constituix la Cultura dels dos pobles, es evident que
no es solapen ni coincidixen. Son clarament diferents i distinguibles.
L’idiosincrasia del poble valenciá es distinta i en moltes coses
contraposta a la dels catalans. No fa falta aportar autoritats que ho
confirmen. Salta a la vista.
Les manifestacions culturals valencianes tenen una qualitat, una
varietat. unes formes. unes caracteristiques, que es distinguixen individual i
colectivament de les que puguen sorgir en Catalunya.
Clar está que, volent Catalunya absorbir a Valencia, está gastant
molts esforçs en propagar falsament que les manifestacions culturals valencianes
son "catalanes".
D'una forma que, si no
fora trágica, sería risible, han arribat, i continuen fent-ho, a atribuir a
Catalunya les abundoses maravilles de tot lo valenciá: l'art arquitectonic
(¡Llonja!), pictoric (¡Sorolla!), gastronomic (¡paella!), la ceramica
(¡Manises!), i sobre tot, ignominosament, els classics de la llengua
valenciana.
Se1s atribuixen. Pero es fals. No son catalanes les manifestacions de
la Cultura Valenciana. Valencia no ha segut mai culturalment catalana.
D.- Valencia mai
idiomaticament catalana.
"El nom
de catalá aplicat al propi idioma 1’admeten de bon grat tots els rossellonesos,
els eivissencs, i també els mallorquins cultes, pero els valencians generalment
s'hi resistixen. Mallorca presenta alguns eixemples medievals de la introduccio
del nom de catalá per a la Ilengua, pero Valencia no cap" (Sanchis
Guarncr. M., "La Ilengua dels valencians".p.21-22) Sanchis Guarner, a
pesar de ser catalanisador, va puntualisar una cosa
molt be: als intents d^introduir este nom -catalá- els valencians
sempre s'han resistit.
L’equiparacio de llengua i cultura, de llengua i
comunitat etnica, de
llengua i agrupacio política. está sempre al servici d'ideologies agressores,
racistes. Hitler l'utilisà per a l'absorcio de nacions acostades dient: "Si
parlen alema son alemans". Dient-ho, invadi un pais que parlava chec. La
progressio de passos que es donen es molt clara, i aplicant-los a 1'agressio
que patix el valenciá son:
Primer.
Que el valenciá siga dialecte del catala. Si aço es conseguix i s'accepta,
encara que no ho siga, es
passará al segon.
Segon. En Valencia es parla el catala, perque
qui parla un dialecte d'una llengua, parla eixa llengua.
Tercer.
La cultura de les terres a on es parla catala es cultura catalana, i sempre ho
ha segut.
Quart. Tenim, per tant, una gran
"nacio" de llengua i cultura catalanes. els "Paíssos
Catalans". encara diferenciats, pero...
Quint. Encara falta un atre pas: conseguir
que eixos paíssos formen un "Estat", completant-se aixina el proces
d'absorcio del "País Valenciá" per la "Gran Nacio
Catalana", que es lo que en veritat pretenen.
Com pot vore's, tot este caramull de distorsions
i destarifos de concepte no es ciencia. Es 1'unic cami que tenen per a
conseguir la finalitat política que pretenen. El problema no es cientific, com
volen fer creure. Es absolutament politic. Es fruit de 1'idiologia
expansionista del pancatalanisme: es fonamentalisme.
Ho
expressa molt be D. Federico Jimenez Losantos en u dels seus "Comentarios
Liberales" (ABC. 4/9/94. p.20):
"En
cuanto al expansionismo, otra característica del fundamentalismo nacionalista
en la vieja Europa, ahí está el irredentismo vasco reclamando Navarra y algún
pedazo de la Rioja o Cantabria. algo menos que el pancatalanismo, que aspira a
merendarse la Comunidad Valenciana. las Baleares y un par de comarcas
aragonesas... "
E1 fonamentalisme que considerem com a un
perill molt gran en atres nacions, el tenim aci en representacio ben complida
des de fa anys, i 1'estem patint en Valencia. No vore-ho es presbicia. No voler
vore que l’accio pancatalanista en Valencia es política, nazista o fonamentalista, es
ceguera. No hi ha pijor cego que el que no vol vore.
El dialectisme del valenciá que pretenen está
per demostrar. Tan sols está assunit per alguns com a dogma, per a criteri
d'autoritat. Notem que el criteri d'autoritat no es cientific, es
fonamentalment acientific.
Les opinions de llingüistes professionals son
opinions, no son
ciencia. Estes opinions arribaran a ser una hipotesis operativa si es
fonamenten metodologicament en un tractament valit. Si s'accepten com a veritat
indiscutible i inmutable, es
convertixen en dogma, es dir, en anticiencia. No ha hagut cap de tractament metodologicament vafit que fonamente
l'afirmacio de que el valencià es dialecte del catala. No aporten raons ni
estudi metodolof;ic. Per que no
poden.
Pero afirmen eixa opinio, s'extranyen de que
no s'accepte, els causa sorpresa de que es pose publicament en dubte, i pareix
que s'esgarren les vestimentes com si d'una heregia es tractara: Es que per ad
ells es dogmatic, no
es pot discutir, no es pot
raonar. Es la posicio que está mes Ilunt de la ciencia.
Llengües d'orige compartit poden
oferir el fenomen del parentesc o contigüitat llingüistica podem observar entre
la llengua valenciana i el catala. Pero en el "dogma" catalaniste del
valenciá s'establix la confusio entre "contigüitat" i
"identitat" llingüistica. donant-li ademes el de "dependencia
dialectal". A pesar de que ninguna llei llingüistica avala estes idees. En
tots els casos de contigüitat no discutix ningu que les dos Ilengües contigües
son llengües. Tan sols el cas valenciá es diferent:
El valencid es !'unica
llengua que está somesa
a un proces d'absorcio, despres de l'etapa hitleriana en Yugoeslavia, absorbint
els de Serbia la llengua croata.
La delimitacio idiomatica
s’establix per lo que en llüigüistica es diu "traços pertinents de
diferenciacio", es dir que s'establix per lo que tenen de
"distint", no per lo que tinguen de "comu"; afegint-se la
cohesio i la lliteratura com a "traços definídors" d'una llengua. La
diferenciacio o delimitacio dels sistemes llingüistics valenciá i catala,
afectats per la contigüitat, es clara i fonda; afecta a tots els seus
subsistemes:
A.- Subsistema lexic.
No es precis que siguen moltes les
diferencies lexiques. No es la cantitat. sino la calitat de significacio que
tenen en el proces de formacio de la llengua i en la freqüencia d'us. Tenen
gran valor com a tracos pertinents de diferenciacio les paraules que no tenen
significat propi, com
les preposicions, conjuncions, adverbis, determinatius, possesius. personals.
numerals, etc. Els noms, calificatius i verps no son tan valorables perque es
presten a abundar en sinonins. Ademes s'ha de tindre ben present que els
arcaismes no son paraules valencianes: ho foren en son temps, pero ara son
fosils valencians, notem que no ho fan perque estiguen en els classics
valencians, sino perque son catala vulgar actual. No servixen per a diferenciar
o no els sistemes llingüistics.
Com a eixemples indicatius podem citar
l'articul masculi i neutre lo (cat. el), determinatiu este (c. aquest),
possesiu seua (c. seva), personal vosatres-vosatros (c. nosaltres), numeral
deneu (c. dinou). preposicio en (c. a), conjuncio puix (c. doncs), adverbi aci
(c. aquí), casi o quasi (c. gairebé)... Les diferencies lexiques que es troben
entre el castellá i qualsevol dels seus dialectes, o d'atra llengua, son menors
sense dubte que les que hi ha entre la Ilengua valenciana i el catala.
B.- Subsistema_ fonologic.
El fonema es I'unitat minima
deterninant de significacions diversificades, l’unitat distintiva mínima que
nos pernet diferenciar dos significats. Quant substituim en una paraula un
fonema per un atre obtindrem un significat diferent: Canviant el fonema /n/ de la paraula "nas" pel fonema
/p/ convertin-se en "pas", ha variat la significacio.
El sistema fonologic es caracteristic d'una
llengua, i en ell son importantissimes les "oposicions fonologiques"
perque definixen la seua individualitat en major pes que les lexiques o
morfosintactiques. El sistema fonologic valenciá es diferent del catala. El
mateix Badia Margarit no vol definir be el catala per les raons que despres
eixiran i afirma, tractant dels canvis de significacio. que: "Néamoins,
les choses en sont pas toujours aussi claires qu'on pourrait le croire".
("Sons i fonemes de la llengua catalana". Barcelona. 1988. p.19)
Es evidentissim per a tots, encara que no
siguen versats en la materia, que el sistema vocalic valenciá, de 7 vocals
perfectament definides, totes elles en valor de fonema, es contraponen al
caotic sistema vocalic catala, de set vocals toniques i tres atones. En catala.
segons M. Palau Martí, les tres atones (la i, la u, i la vocal neutra que no
existit en valenciá) son els tres fonemes vocalics del catala.
Badia Margarit no accepta 1'afirmacio
cientifica de Palau Martí perque acceptar-ho deixaria fora del "domaine
linguistique catalan... grandes regions de la langue" (pensem en Valencia)
i estaría en contra de "l’unité de la langue catalane" (p. 4 3 ). O
siga que el dogma de l’unitat de la llengua catalana, en la que inclouen el valenciá, es primordial
sobre el criteri cientific de distincio de fonemes entre el catala i el
valenciá.
En el sistema vocalic, pero sobre tot en el
sistema consonantic, hem de tindre present que les diferencies poden
desdibuixar-se si l’estudi comparatiu es fa sobre el paper escrit. perque les
diferencies reals no apareixen moltes voltes quan s'usen ortografies etimologistes
o arcaiques, com les dels catalans i els catalanisadors valencians, pero que
son evidents per a qui estudia el parlar viu del poble.
Dites diferencies afecten al modo
d’articulacio, a l’introduccio de nous sons en paraules de la mateixa
etimologia, a la germinacio, a grups consonantics arcaics, a la perdua o
conservacio de diferents sons. Vore "Fonetica de la Llengua
Valenciana" de Guinot i Galan. p.
293-303.
C.- Subsistema ortografic.
L'interes que tenen els catalanisadors del
poble valenciá en que 1'ortografia que usen els que escriuen en valencià siga
identica a la de 1'Institut d'Estudis Catalans no es una qüestio trivial. Molt
al contrari, es un assunt
fonamental per a les seues intencions.
Perque tot sistema ortografic es un compromis
entre la tradicio grafica i la realitat fonologica: i un canvi ortografic te
una importancia enorme quan afecta a l'articulacio de les paraules entranyant
un canvi fonologic.
Qualsevol canvi fonologic afecta a la mateixa
identitat i individualitat de la llengua. I si s'obliga a tal canvi ortografic, es ferix el
sistema fonologic, pero se’l ferix greument, perque en aço no hi ha ferides
lleus.
Per aixo, qui vol absorbir una llengua, primer ha de
mutar-la Ilevant-li la seua identitat i individualitat. I es cnnseguix pel cami
de ortografia.¡Pareix tan inocent i de tan poca importancia ... !
Pero el veri que du dins tal
realisacio es decisiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario