Autor: Ferrer
14-5-2004.
Des de Jesus de Nazareth a David Beckham, des del cristianisme fins a la beckhammania tots els –ismes de l’ historia que s’ han basat en el nom d’ una persona revelen que eixe es un individu singular en un aspecte o atre.
Tots sabem que la realitat es mes complexa que la visio simplista i unineuronal de “Si soc de dretes vullc una Llengua Valenciana independent, si soc d’ esquerres vullc un dialecte valencià supeditat al catala”. Aço es com dir que els negres han de votar als democrates quan hi ha republicans com Colin Powell o Condolezza Rice, o que els rics voten a PP i els pobres a PSOE, quan sempre existi l’ esquerra caviar i els obrers de dretes. Pero per als pancatalanufos els 6.000 millons d’ habitants de la Terra es dividixen en dos inmensos grups. Sols en dos. Els pancatalanufos i els fascistes. O eres lo un o lo atre. No hi ha mes. ¿Pero fins a quin punt es cert aço?
Cada dia em trobe en mes i mes gent jove que es declara obertament “lanuzista”. Per tant descriuré el lanuzisme basant-me no en les qualitats del lliterat Chimo Lanuza sino en les dels qui diuen identificar-se en ell. Es tracta de gent jove, valencianista, que anhela una Llengua Valenciana independent de la catalana i un Estat Valencià independent d’ Espanya i de Catalunya (encara que la majoria de lanuzistes es conscient de la tristissima realitat valenciana i al final del dia tampoc espera la lluna ni utopies). Els lanuzistes solen ser jovens nacionalistes valencians, esquerrans, progressistes, be ateus o be laics, jovens que ya estan mes que farts del catalanoespanyolisme, gent que vol una Nacio Valenciana lliure i sobirana, que preferix que li diguen fill de puta a que li diguen catala o espanyol, perque aixo son dos insults moltissim pijors, com tot lo mon sap be.
No soc yo un lanuziste en el sentit estricte de la paraula puix sempre fiu un cas a banda, un inclassificable que no encaixa be en cap de puesto. Pero he de dir que em sent proxim al lanuzisme, perque es un sentiment de patriotisme valencià (i nomes valencià) basat en la dignitat i la coherencia, un crit de llibertat. Els lanuzistes, els verdaders lanuzistes, son hereus del cami iniciat pel difunt autor Federic Feases (que Deu li tinga en el cel), gent que, com Chimo Lanuza, no es ven per un premi de merda ni per un sillo en una academia de merda. Es tracta de patriotes valencians, de gent honrada i sincera disposta a treballar pel seu païs. I cada dia en son mes.
Des de Jesus de Nazareth a David Beckham, des del cristianisme fins a la beckhammania tots els –ismes de l’ historia que s’ han basat en el nom d’ una persona revelen que eixe es un individu singular en un aspecte o atre.
Tots sabem que la realitat es mes complexa que la visio simplista i unineuronal de “Si soc de dretes vullc una Llengua Valenciana independent, si soc d’ esquerres vullc un dialecte valencià supeditat al catala”. Aço es com dir que els negres han de votar als democrates quan hi ha republicans com Colin Powell o Condolezza Rice, o que els rics voten a PP i els pobres a PSOE, quan sempre existi l’ esquerra caviar i els obrers de dretes. Pero per als pancatalanufos els 6.000 millons d’ habitants de la Terra es dividixen en dos inmensos grups. Sols en dos. Els pancatalanufos i els fascistes. O eres lo un o lo atre. No hi ha mes. ¿Pero fins a quin punt es cert aço?
Cada dia em trobe en mes i mes gent jove que es declara obertament “lanuzista”. Per tant descriuré el lanuzisme basant-me no en les qualitats del lliterat Chimo Lanuza sino en les dels qui diuen identificar-se en ell. Es tracta de gent jove, valencianista, que anhela una Llengua Valenciana independent de la catalana i un Estat Valencià independent d’ Espanya i de Catalunya (encara que la majoria de lanuzistes es conscient de la tristissima realitat valenciana i al final del dia tampoc espera la lluna ni utopies). Els lanuzistes solen ser jovens nacionalistes valencians, esquerrans, progressistes, be ateus o be laics, jovens que ya estan mes que farts del catalanoespanyolisme, gent que vol una Nacio Valenciana lliure i sobirana, que preferix que li diguen fill de puta a que li diguen catala o espanyol, perque aixo son dos insults moltissim pijors, com tot lo mon sap be.
No soc yo un lanuziste en el sentit estricte de la paraula puix sempre fiu un cas a banda, un inclassificable que no encaixa be en cap de puesto. Pero he de dir que em sent proxim al lanuzisme, perque es un sentiment de patriotisme valencià (i nomes valencià) basat en la dignitat i la coherencia, un crit de llibertat. Els lanuzistes, els verdaders lanuzistes, son hereus del cami iniciat pel difunt autor Federic Feases (que Deu li tinga en el cel), gent que, com Chimo Lanuza, no es ven per un premi de merda ni per un sillo en una academia de merda. Es tracta de patriotes valencians, de gent honrada i sincera disposta a treballar pel seu païs. I cada dia en son mes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario