miércoles, 22 de febrero de 2017

PERILL DE DESAPARICIÓ DEL VALENCIÀ DE ELIG

 


El Valencià de Elig, variant de la llengua valenciana usà per es ilicitans al menos desde la Edat Mija y que ha aplegat a la actualitat, se troba en estos moments en una situació de molta precarietat y gran perill de desaparició.

Son diferents es factors que afecten negativament al manteniment y pervivencia de la llengua valenciana de Elig. Principalment se podrien concretar en dos: la colonisació que desde antiu està fent el idioma castellà y , mes recentment, la sustitució de formes llingüistiques propies valencianes per atres catalanes que son estranyes al Valencià.

1)       La colonisació del idioma castellà.
2)        
La expansió y colonisació del castellà sobre la llengua ilicitana (igual que sobre es demes llengües minoritaries de Espanya), es un fet historic, ben conegut, pero no per axó menos perjudicial y present.

Encara no fa molt de temps que Elig era una ciutat, per no dir "poble", en un numero de habitants reduit, la majoria de ells de families ilicitanes "de tota la vida", que utilisaven el Valencià com a llengua primordial y quotidiana.

No va ser hasta es anys 60-70 del sigle XX quan Elig començà a crexer demograficament a un ritme vertiginos producte de la inmigració de espanyols de llocs castellà-parlants que venien a la ciutat buscant un puesto de treball dins de la industria sabatera que se estava desarrollant en Elig.

Com a conseqüencia de este "implant" de població castellà-parlant, fet en un espai molt breu de temps y en cantitats molt altes (en comparació al numero de habitants naturals de Elig), se propicià el canvi del habit llingüistic tradicional ilicità, o siga, de parlar habitualment en Valencià, se passà a fé-ho en castellà.

Se hauria de dir que a tot axó va contribuir, y encara continua fent-ho en gran manera, la actitut discriminaóra, inconscient o no, de molts de estos castellà-parlants de cara al idioma propi de es ilicitans. La falta de sensibilitat de cara a la llengua parlà per es ilicitans per part de estos forasters se ha vist moltes voltes manifesta en frases dirigíes a es valencià-parlants del estil: "¡ Habla en cristiano !", lo que demostra el grau de intolerancia que algunes de estes persones tenen per la cultura y senyes de identitat diferenciàes de la societat ilicitana.

Poc a poc, tot este tipo de frases, carregàes de mensages subliminals despectius a la llengua de mosatros, han desarrollat en es ilicitans una molt baxa autoestima de cara a la seua llengua materna Valenciana, induíntmos a vórela com una llengua de categoria inferior a la castellana o de "paletos" y provocant en mosatros inclus la vergonya de fer us de ella.

3)       La sustitució del Valencià a favor del català.
4)        
Part de la problematica en el castellà, anteriorment cità, va tindre com a causa la falta de un marc politic que afavoríra el us, protecció y foment de la llengua valenciana.

El anterior regim politic no reconexia oficialment atra llengua mes que la castellana, per lo que el proces educatiu, cultural y administratiu sempre se fea forçosament en castellà. Astó donaba peu a una concepció "monollingüista" del estat espanyol per part de es castellà-parlants "unicistes". Es quals sempre se havien caracterisat per no tindre moltes ganes de reconextre y aceptar una atra cosa que no fora una Espanya en la que se parlàra unica y exclusivament en castellà.

En el canvi de regim politic la llengua Valenciana pasà a ser reconeguda com a llengua oficial de la Comunitat Valenciana y , en teoria, se va posar en marcha el proces de recuperació del Valencià.

No obstant, decisions institucionals desafortunàes, a on obscurs interesos politics han privat mes que la propia realitat llingüistica valenciana, han fet que, lo que haguera pogut ser una oportunitat pa arreglar la situació de precarietat de la llengua Valenciana, se haiga convertit en un solapat intent de introducció del idioma català en es terres y llengua de es valencians. Algo que, en conte de ser positiu, "contaminaria" y desnaturalisaria el parlar de es valencians y podria posar el punt y final a la verdadera Llengua Valenciana.

Si som realistes vorem que el castellà mos ha colonisat a lo llarc de es sigles y no mos ha fet pedre la llengua valenciana. En tot cas el resultat ha segut que es valencians havem aplegat a ser bilingües, cosa que inclus mos pot ser de profit, ya que se trata de una riquea cultural que no tot el mon posseix. y si be el Valencià esta desprestigiat de cara al castellà y possiblement "contaminat" per éste, conseguir lo contrari y recuperar la seua "purea" no hauria de ser una empresa excessivament complicada savent potenciar es valors propis y verdaders del poble valencià.

En canvi, la introducció del català en la llengua valenciana pot resultar a la curta molt mes perniciosa y nefasta pal Valencià que la ocasionà per el castellà en tots es sigles que porta influenciànmos.


Degut al relatiu paregut llingüistic que presenta el idioma català en el Valencià, cosa que se dona en menor grau entre el castellà y el Valencià, una persona valenciana al que el sistema educatiu la haiga "instruit" en base al unitarisme llingüistic catalanista, o siga, introduint paraules y expressions catalanes forasteres, no sabrà diferenciar en claritat si paraules o frases que utilisa son verdaderament valencianes o si pertenexen a un català foraster implantat en el seu llenguaje despres de hores y hores de adoctrinament escolar.

El resultat final podria ser que la gent no parlàra ni Valencià, ni català, sino una mescla artificiosa de es dos llengues que, evidentment, no seria el Valencia verdader de mosatros.


Aclarínt-ho una volta mes, mentras que el contacte del castellà en el Valencià produix bilingüisme, el contacte del català en el Valencià lo que produix es un hibrit que no es ni una llengua ni atra y que acabaria desnaturalisant y destruint el verdader Valencià.

CONCLUSIÓ

Tenint en conte el greu perill de desaparexer que patix la llengua Valenciana, nomes cap pendre consciencia de que el seu us en el major numero de situacions possibles y la seua transmissió a es generacions mes jovens (pa que de la matexa manera la continuen utilisant y estenent), son aspectes primordials si desigem que la particular manera de parlar ilicitana no acabe sent una reliquia de la historia.

Per axó, també es precis que mos sintam orgullosos de esta particular llengua Valenciana que tenim y no dexàmos influir, ni per aquells que pretenen imposàmos un castellà arrogant y excloent, ni per es que en ares de una falsa "purea" pretenen clavàmos formes de parlar catalanes estranyes a la tradició y historia llingüistica ilicitana.