miércoles, 22 de febrero de 2017

¿QUE DIU EL DICTAMEN SOBRE LA NATURALEA DEL VALENCIA?

Per: Toni Fontelles


"El valencià, idioma historic i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüistic que els corresponents Estatuts d’Autonomia dels territoris hispanics de l’antiga Corona d’Arago, reconeixen com a llengua propia”.
           
PRIMER PAS: llevar l’expressio "idioma historic i propi de la Comunitat                     Valenciana", ya que el significat dels adjectius es trivial i debil (no son discriminants ni monosemics). Ara la definicio queda aixina:
            "El valencià forma part del sistema llingüistic que els corresponents Estatuts d’Autonomia dels territoris hispanics de l’antiga Corona d’Arago, reconeixen com a llengua propia".           
SEGON PAS: vejam qué diuen els estatuts d’autonomia dels antics territoris hispanics de la Corona d’Arago -Balears, Catalunya i Arago- per a vore quína es la "llengua propia":
            Arago (llei organica del 10-8-82, reformada per llei organica del 30-12-96). No diu quína es la llengua oficial o propia.
            Illes Balears (llei organica del 25-2-1983). Diu que el catala es la llengua "propia".
            Catalunya (llei organica del 18-12-1979). Especifíca que el catala es la llengua "propia".
            El nostre estatut diu que el valencià i els castella son els idiomes "oficials" -no explicíta "propis"-. Es dir, l'idioma "oficial" podria no ser "propi.
TERCER PAS: substituim l’expressio perifrastica “que els corresponents Estatuts d’Autonomia dels territoris hispanics de l’antiga Corona d’Arago, reconeixen com a llengua propia” pel terme concret -referent- que hem trobat: "catala". Ara la definicio queda aixina:
            "El valencià forma part del sistema llingüistic catala"
QUART PAS: substituim "sistema llingüistic" pel seu sinonim "llengua"

                        AÇO ES LO QUE REALMENT DIU EL DICTAMEN:
                            “El valencià forma part de la llengua catalana”


¿QUE DIU EL DICTAMEN SOBRE EL NOM DE LA LLENGUA?

            "El nostre Estatut d’Autonomia denomina “valencià” a la llengua propia dels valencians i per lo tant este terme ha de ser utilisat en el marc institucional, sense que tinga caracter excloent. La mencionada denominacio “valencià”, i tambe les denominacions “llengua propia dels valencians” o “idioma valencià”, o unes atres, avalades per la tradicio historica valenciana, l’us popular, o la llegalitat vigent, no son ni han de ser objecte de qüestionament o polemica. Totes servixen per a designar a la nostra llengua propia, que compartix la condicio d’idioma oficial en el castella."
            El secret està en el primer paragraf que es el que anula la restriccio estatutaria i de la Llei d’Us:
"[A] El nostre Estatut d’Autonomia denomina “valencià” a la llengua propia dels valencians i per lo tant este terme ha de ser utilisat en el marc institucional, [B]  sense que tinga caracter excloent."
            Es dir: A es lo que nos mana la llei que digam, pero B. Lo que diu la llei no te caracter excloent.
            En segon lloc, introduix unes atres possibilitats -que ya no caldria, per la restriccio antertior- que estiguen avalades per la tradicio historica, l’us popular o la llegalitat vigent.
"La mencionada denominacio “valencià”, i tambe les denominacions “llengua propia dels valencians” o “idioma valencià”, o unes atres, avalades per la tradicio historica valenciana, l’us popular, o la llegalitat vigent, no son ni han de ser objecte de qüestionament o polemica. Totes servixen per a designar a la nostra llengua propia, que compartix la condicio d’idioma oficial en el castella."

AÇO ES LO QUE REALMENT DIU EL DICTAMEN:
            "La llei nos obliga a dir-li valencià, pero qualsevol atra denominacio es bona, per eixemple, catala"




¿QUE DIU EL DICTAMEN SOBRE L’ORTOGRAFIA?

            "Les denominades Normes de Castello son un fet historic que constituiren i constituixen un consens necessari. El Consell Valencià de Cultura reivindica l’esperit d’acort que les feu possibles en l’any 32 i enten que eixes normes han segut el punt de partida, compartit pels valencians, per a la normativisacio consolidada de la nostra llengua propia. Aquella es un patrimoni llingüistic a preservar i a enriquir per l’ent de referencia normativa que es propon en l’apartat següent. L’ent es basarà en la tradicio lexicografica, lliteraria i la realitat llingüistica genuïna valenciana."
            En el primer i segon punt diu que son les Normes del 32, es la mencio explícita, les bones: punt de partida per a la normativisacio consolidada.
            Despres s’aclarix tot:
"Aquella [-hauria de dir "esta"-; la normativisacio consolidada, es dir, lo que hi ha en l’actualitat] es un patrimoni llingüistic a preservar i a enriquir per l’ent de referencia normativa que es propon en l’apartat següent."
            Es dir, el model catalanisant que hi ha es lo que s’ha de "preservar i enriquir". S’ha de conservar, mantindre i millorar. Si no es en un us "pervers" del significat de "enriquir", no hi ha cap de forma d’entendre la conjuncio d'accions com a que es tendirà a un model "autoctoniste" o que contravinga lo manifestat.
            L’Academia Valenciana de la Llengua te la funcio d’elaborar una normativa, pero en una restriccio teleologica i metodologica previa: preservar i enriquir la "normativisacio consolidada".
            Hi ha una atra restriccio -aparentment contradictoria- "L’ent es basarà en la tradicio lexicografica, lliteraria i la realitat llingüistica genuïna valenciana". Es aparent, perque la lexicografia, la lliteratura -que tambe inclou l'ortografia- i la realitat llingüistica "genuïna" tenen mes d'una interpretacio.
            Opine que esta "contradiccio" es una simple concessio a la "galeria", com en la definicio de l'idioma ho es "historic i propi".