miércoles, 22 de febrero de 2017

QUAN ELS TRIBUNALS VAN CONTRA LES LLEIS


AUTOR: ALBERT CUADRADO

(Nomes versio en Valencià · Solo versión en Valenciano)


 Es cert que de quan en quan ixquen a la prensa noticies com la que les vaig a comentar hui per a que com un bufit calentment gelat, o si vostes ho volen, ponent atramontanat, sacse el meu cos i me desperte de l'endormiscament primaveral. Crec que l'ocasio ho requerix, i crec que ya s' estaran imaginant que els vullc comentar l'aprovacio per part del Tribunal Suprem de l'adequacio de la Filologia Catalana per a evaluar la Llengua Valenciana, lo qual me pareix molt greu democraticament parlant.

 Dic que es greu perque supon la negacio a que un govern llegitim tinga competencies en el seu territori en materia educacional, cosa que està contemplada tant en la Constitucio Espanyola com en el Decret de Transferencies a les Comunitats Autonomes; i no nomes aixo, sino tambe anar en contra de l'Estatut Autonomic a l'instaurar les ensenyances en una llengua no-oficial en el territori valencià (me referixc, clar, al catala).

 El per que ha passat pareix clar i se veu relacionat en que els juges els trien els politics, per lo que crec no anar massa desencaminat si dic que deu d'haver llegisladors dins del Tribunal d'indubtable sensibilitat catalanista; sino mr. Eliseu (anima de la protesta i embaixador catala en Valencia) no haguera mogut un dit.

 Ara be, està clar que el Tribunal ha sentenciat en contra de lo estipulat en el Decret Autonomic (unicament son oficials castellà i valencià) i la Llei de Transferencies (la materia educativa llingüistica passa a mans de l'Institut d'Estudis Catalans, branca de l'administracio catalana), ¿Te, per tant, l'administracio dret per a negar-se a complir la sentencia a l'anar contra la llei superior marc (Decret i Constitucio)?

 Sense tindre moltes llums en lleis, i per llogica, deuriem de dir que si, perque el Govern valencià te potestat per a llegislar lo que crega convenient per a desenrollar l'educacio en el seu territori, i com es en este cas, si creu que s'ha de crear una materia que es diga "Llengua Valenciana" i que done tituls (complint aixina lo estipulat en l'Estatut d'Autonomia) ho pot fer i ho deu fer, tal i com ha fet en la coneguda ya com l'Academia de la Vergonya (AVL).

 Una atra cosa diferent es que en dita materia s'utilise una normativa catalana, en lo que en dit cas, s'ha d'exigir a l'administracio una normativa propia i diferent per a no caure en contrasentits. No es llogic lluitar per tindre una "Llengua Valenciana" per a usar finalment les mateixes normes que una atra.

 Lo que passa es que tot son purnes i borumballes, una bonica paraeta per a crear una falsa ilusio i recaptar vots, que es lo que interessa en estos moments al PP de Valencia. Tots els proyectes estrela han fracassat, com ya denunciï en un articul passat, inclus l'AVL, per molt que diguen. Les mentires de Zaplana ningu se les creu (en Madrit ya li coneixen). Tot lo qual fa pensar que la situacio aci, en Valencia, es dificil a no ser que donen un gir cooperniquia a la seua politica i se transformen realment en valencianistes, cosa que no han segut per ara, ya que s'han nodrit de transfugues i prostitutes politiques que per un grapat de dolars s'han venut al millor.

 El seu catalanisme light els ha perdut ¿Quin motiu hi ha ara per a votar-los si son igual de panques que PSPV i EU-Entesa? L'unica diferencia que existix es que l'esquerra catalanista no amaga el seu discurs, mentres que la dretona de tota la vida diu ser valencianista i es mes quatribarrada que Eliseu, a banda d'usar la mateixa normativa, la que donà lloc a la batalla de Valencia. En politica res està fet i les coses se poden rectificar, les lleis se poden derogar i es possible impondre unes atres mes justes i conformes al sentir del poble valencià. En mentires no s'avança i molt manco trencant les lleis supremes valencianes.






 


No hay comentarios: