Blai Vazquez i Garcia.Pinedo, poble de la Nacio Valenciana
Les llengues romaniques peninsulars originaries naixcudes en l'edat mijason tres: el valencià, el castellà i el portogues. De la segregacio encatalunya i galicia del l'occità i el portogues, respectivament, naixenen el segle XIX el català i el gallec, coincidint en el periodo derenaiximent valencià. Frut del nacionalisme imperialiste pancatalaniste,es declara oficial el català en Balears a finals del segle XX que, juntal vasc, dona per resultat els cinc idiomes que en l'actualitat es tenenper oficials en l'estat espanyol
Les tres lengues romaniques originaries de la península es formen en elmateix eix peninsular, procedint directament del llati vulgar mantingutdurant la dominacio arap, i no per l'importacio de llengues dels quis'encarregaren de frenar l'avanç sarraï en la marca hispanicacarlovingia.
En Portugal surgix en identidad propia la llengua portoguesa. Elportogués procedix del llatín vulgar o ramanç. Els inicis de lalliteratura portoguesa daten del segle XIII. El portogués se pareix molt al castellà i, a pesar de les diferencies gramaticals, fonetiques ilexiques que les separen, abdos llengues s'entenen. El lexic delportogues conté algun celtisme i, com el valencià i el castellà, gran numero d'arabismes, helenismes i aportacions d'orige fenici icartagines. La base de la llengua portoguesa moderna i culta laconfigura el dialecte de Lisboa.
La llengua castellana naix en identitat propia en Castella. El castellàtambe procedix del llati vulgar o romanç. En la castella del segle X yaapareixen anotacions romançs en els textos en llati. Tambe baix eldomini arap de la peninsula iberica les comunitats cristianes parlavenmossarap, es a dir, la llengua romanç hertada de l'epoca anterior a laconquista musulmana, que mantingueren sense grans alteracions, be perafirmacio cultural que marcava la diferencia en les comunitats araps ijueua, be per falta de contacte en les evolucions que s'estavendesenrollant en els territoris cristians. En esta llengua s'escriuenalguns dels primers poemes lirics romançs, composicions escrites enalfabet arap o hebreu, pero que transcrites corresponen a una llenguaarabic-romanica. Finalment, el primer pas per a convertir el castellà enla llengua oficial del regne de Castilla i Lleo el donà en el segle XIIIAlfonsX, que manà compondre en romanç, i no en llati, las grans obres historiques, astronomiques i llegals contemporanees.
En Valencia, naix en identitat propia l'idioma valencià. El valenciànaix del baix llati o romanç puix els araps no imposaren la religiomussulmana a les poblacions iberiques conquistades; els cristians valencians pugueren conservar el lliure eixercici de cult, pero alcontinuar vinculats a s'antiga religio, se convertien en tributaris(dimmíes), sujectes al pagament d'imposts especials. Molts valencians, als qui el regim visigot havia privat de sons bens, optaren per laconverssio a l'Islam, lo que els conferia de forma automatica fruir del'estatut personal dels musulmans de naiximent.
Estos neomusulmans formaren els nucleus mes numerosos de la poblacio mussulmana, sobre toten el sur i l'est de la peninsula (Regne de Valencia) i eren coneguts enal-Andalus en el nom generic de musalima i sobre tot en el de muwalladun(muladins); pareix que el primer terme s'aplicava als conversospropiament dit i el segon a sons descendents. Els qui no vullguerenadoptar l'Islam i conservaren la religio cristiana foren cridatsmossaraps (de l'arap musta'rib). En quant als jueus valencians quehabitaven casi exclusivament en ciutats pugueren conservar el dret apracticar son cult, pero foren obligats a pagar els imposts especialsque recaien sobre tots els tributaris. Els araps no tenien lasuperioritat numerica suficient per a convertir sons inmenses conquistesen territoris de poblament; es limitaren, puix, a propagar la seuareligio un poc per totes parts, a exigir la arabisacio social de lespoblacions sometides a la seua autoritat i a formar els cuadros politics de cada un d'estos territoris. Finalment, el primer pas per a convertirla llengua valenciana en l'idioma oficial del Regne de Valencia fondonat per Jaume I de Valencia, Arago i Mallorca, qui manà compondre enromanç valencià, i no en llati, els Furs de la Ciutat i Regne deValencia.
La preponderancia cultural valenciana en els segles XIV i XV, gracies al'inmensitat dels Ausias March, els Roiç de Corell a, els Jaume Roig, els Gaçull, els Fenollar i atres cent mes, sempre senyalant que escribien"en llengua valenciana" o "idioma valencià", varen supondre el El segled'Or valencià, primer segle d'Or de les llengues romaniques, quan elcatalà vivia disolt dins del languedocià o provençal.
Frut d'eixe historic complexe d'inferioritat catalana front alsvalencians per no haver segut nacio, ni Senyera, ni tingut Furs, com elRegne de Valencia, ni haver tingut poesia en l'edat mija si no esusurpant als veïns, naix este nacionalisme irracional ,ahistoric iquimeric basat en l'odi que ha segut capaç de crear lobbies de pressiopolitica, mediatica i economica de fer nyuga en els terroristes ochantage al poder estatal. Lo que siga per tal de no despertar d'un somiilusori de la grandea que jamai han tingut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario