ELS SEFARDITES, UN POBLE QUE DEFEN EN ORGULL LA SEUA LLENGUA PROPIA

Autor: Jaume de la Serra

 La llengua es part intrinseca i indissoluble de la comunitat social que la ha "fabricat" a lo llarc de moltes generacions d'us.

 Ahi tenim el cas de la comunitat sefardita, judeus expulsats d'Espanya en 1492 que han mantingut viva la seua llengua pròpia a lo llarc dels sigles. Dita llengua pròpia sefardita o "ladino" (ladí), té el seu orige en la llengua castellana parlà pels judeus en el moment de la seua expulsio (sigle XV). Un castellà antic que anà transformantse i evolucionant de ma del pòble sefardita en la seua particular trayectòria històrica. El ladí, en la seua evolucio, deixà de ser igual al castellà peninsular del sigle XV; per supost, tambe es diferènt al castellà actual. Encara aixina, qualsevol castellaparlant que lligga un tèxt en ladí el podra entendre en molt poquet de treball (sense haver tengut que estudiar ladí mai):

 <>
 <>

 (Selim Salti. Discurs d'apertura del "Sentro de Ladino" de l'universitat "Bar Ilanen" (Israel), 15 maig 2003)

 [Un punt que deuria fer reflexionar a més d'u es la presència en ladí dels pronòms "mozotros" i "mos". El primer en nomes una vocal de diferència i el segon idèntic als genuins pronòms valencians "mosatros" i "mos" usats ampla i majoritariament pels valenciaparlants i que incomprensiblement son proscrits, censurats i amagats per catalanistes i "cultistes" en les seues respectives normatives. (Senyalar que la "z" de "moZotros" sòna igual que la "s" sonora de "moSatros")].

 Reconegut com està que el ladí tingue el seu orige en la llengua castellana del sigle XV i que ademes presenta un grau molt alt d'inteligibilitat en l'actual castellà ¿ podria algu dictaminar que el ladí es una "variant/dialècte" de la llengua castellana actual ?¿ podria algu aventurarse a dir que el ladí forma "unitat" en l'actual llengua castellana ? ¿ podria algu, baix els critèris de que el ladí es una "variant/dialècte" del castellà i de no "trencar" la "unitat" de la llengua castellana, exigirli als sefardites que parlen i escriguen conforme a l'estandart actual de la llengua castellana i en cas de que no vullgueren fero presentarlos, despectivament, a l'opinio publica com a "secessionistes", "fascistes" i "incults" ?

 ¿ Per qué no ?, eixos son els mateixos critèris pseudocientifics que, sense vindre al cas, proclamen i prenen com a base els catalanistes p'a exigirli a valencians i balears que apliquen la forastera normativa de la llengua catalana (IEC/AVL) a les seues respectives llengües pròpies valenciana i balear. Per supòst que al castellà li faria molt de be que els parlants de ladí parlaren i escrigueren conforme dictamina l'estandart castellà (farien encara més "gran" la llengua castellana), pero aplegats a eixe cas els sefardites ya no parlarien/escriurien mai més en ladí, sino que estarien parlant/escrivint en castellà "normal i corrent" i li haurien donat l'estocà de mòrt definitiva a la seua llengua pròpia, el ladí.

 Eixe mateix cas, substituir una llengua per atra, es el que, per desgracia, ara patim valencians i balears per culpa del fascisme idiomatic catalaniste que vòl fer desapareixer la llengua valenciana i la balear dins de l'actual estandart catala p'a donar aixina més "grandea" a la llengua catalana i a eixa inventà "nacio catalana" que fa seus - en més barra (imperialista) que esquena - els històrics i independènts reines de Valéncia i de Mallòrca.

 Lo que es segur es que els sefardites mai canviaran la seua llengua matèrna i pròpia, el ladí, pel castellà actual, perque si l'han mantingut viva ha segut pel gran amor i respècte que li tenen a sos pares, als seus antepassats i a tot el pòble, el sefardita, del que formen part.

 Eixemple del pòble sefardita deuria pendre tant el pòble valencià, com el balear. Ademes de no deixar pèdre mai el patrimòni i riquea llingüistica que ham heretat, deuriem alçar les veus i exigir en firmea a politics, intelectuals i institucions el respècte més absolut cap a les llengües pròpies valenciana i balear. De lo contrari estes dos llengües acabaràn desapareixent, i tot per una absurda "convergència" (absorcio) dins del catala, una llengua que no es la llengua de mosatros, els valencians, ni tampòc dels balears.