Per Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d.)
El nom de Valéncia té mes de dos milenis i és d´orige i significat coneguts. Nom documentat des de fa més de dos mil anys en el millor, més autèntic i més perdurable document: la moneda, de la que es coneixen diversos tipos, dels quals ara tinc a la vista, en el monetari meu, tres que són asos, monedes romanes que foren encunyades entre els anys 75 i 45 abans de Jesucrist, i en les quals, en les inscripcions, apareix Valéncia, en llatí, naturalment: Valentia que es també el nom visigòtic i, modificat, el musulmà. En les taifes apareix la denominació Regne de Valéncia, que no desapareix i, en tradició ininterrompudament conservada pel nostre poble valencià, arriba a nostres dies, amparada pel Dret i én tota la força de la Llei. Perqué en l´organisació provincial de Javier de Burgos, al territori dividit en províncies d´Alacant, Castelló i Valéncia, li reconegué la dignitat de Regne el Real Decret de 30 de novembre de 1833, ara vigent, segons dispon el Còdic Civil (art. 5).
Són nou segles de denominació Regne de Valéncia i dos milenis de la de Valéncia front a una denominació: Catalunya, de huit segles i que apareix documentada per primera vegada en 1114. Denominació la de Catalunya de la qual s´ignora l´orige, així (sic) com la significació (que pareix ser la mateixa de Castella) com diu Joan Coromines en l´obra citada (pàgines 71 a 81). Denominació la de Catalunya que respon, més que a l´existència d´un principat, a la d´un conglomerat de comtats. ¡I hi ha clans que rebugen el nom de Valéncia per a acaronar amorosament el de Catalunya!
El cas del nom Regne de Valéncia és el principal pero no l´únic en quant a toponímia en l´acció pancatalanista, que és totalitària. La substitució de la toponímia valenciana, o modificació per lo manco, afecta també a les comarques i a les localitats. Cal insistir en qué els noms dels territoris depenen dels habitants dels mateixos, del poble; i no de "científics", manco encara si són catalans pancatalanistes que, al considerar el "País Valencià" territori integrant de la unitat catalana dels "Països Catalans", modifiquen o pengen càguila als topònims valencians iguals a atres catalans, puix que no pot haver dos topònims "catalans" iguals. I açò ho accepten, inclús alguns d´entre els que protestàvem quan, acabada la guerra, es penjava a la capital la càguila "del Cid". I ara, per eixemple, li pengen "de l´Horta" a Torrent perqué hi ha un Torrent en l´Empordà. I encara fan més perqué en les comarques canvien nom i límits i n´inventen noves. En l´us de País Valencià és una qüestió interessant d´aclarir: el païsícol que no és pancatalaniste, ¿qué és? Perqué hi ha persones i organisacions, inclús polítiques, que es declaren lliberals, demòcrates, populars... i són païsícols én lo que van contra el poble valencià quan accepten per a ell nom i identitat que no ne té, ni sent ni vol. Com van contra el poble els que se dirigixen a ell en una llengua que no és la que parla sinó la inventada per a atre poble al que volen subjectar i sotmetre (sic) el nostre poble. Perqué acceptar País Valencià que és un país dels Països Catalans és acceptar estos. ¿Obren estos païsícols per simple mimetisme o perqué? Puix que, si sempre és inacceptable obrar per mimetisme, és imperdonable en determinades persones de certa formació; i en totes les organisacions, les que deuen tindre algunes persones de formació, sobre tot en la direcció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario