Font: Historia Viva de Valencia “Las Provincias” 1.988
LA CAMPANYA D’EN JAUME.
En abril de 1.223, en Alcanyis, Hugo de Fullalquer i Blasco d’Alagon raonaven al rei Jaume I sobre el bon regne que seria Valencia per a la seua corona i sobre la conveniencia de prenir-la. Jaume I hi havia pres ya Mallorca en 1.229. En 1.232 Blasco d’Alagon hi havia pres ya Morella. Pero l’assalt de Valencia s’inicià en la primavera d’estiu de 1.233. El 15 de juliol de 1.233 en la conquista de Borriana tras un alvanç rapit per la costa es tingue el primer fruit. Borriana escomençà a ser poblà a furs de Saragossa.
Torrent i Silla s’havien concedit als Hospitalaris eixe any, abans de ser prenides. Les donacions es feren en bon numero. Gimen d’Urrea va rebre l’Alcalaten; els Templaris Chivert i lo seu castell, Penyiscola es va rendir en 1.234, en Cervera del Maestrat.
Hi hague en 1.234 i 1.235 descans i poc alvanç . La documentacio d’eixa epoca es mes confusa. A partir de les Corts de Monço de 1.236, n’obstant, se reviu la campanya. En 1.237 l’eixercit concentrat en Terol escomença a baixar pel Palancia. Es pren Uxo, Nules, Almenara, Betera i la seua torre, Paterna, Moncada...
El següent objectiu fon El Puig, una fortalea que permitia el domini de la planura de l’horta. Zayan rei de Valencia, que hi havia destonat a Abu Zeit, no controlava tot l’interior regne moro i En Jaume pogue intervindre en sa lluita intestina en lo seu favor. Zayan fon derrotat en agost de 1.237 en El Puig i allo fon el pas decisiu per al siti de Valencia. El Papa, eixe mateix any, donava bula de creuà per a pendre la Ciutat.
El siti de Valencia s’inicià el 22 d’abril de 1.238 en uns trescents cavallers i mil infants. El rei En Jaume instalà lo seu principal campament en Russafa i desplegà ses hosts –aragonesos, cavalleria dels Templaris, cavallers de Sant Jordi d’Alfama, tropes mercenaries o de fortuna de molt diversa procedencia, entre les que es trobaven un numero insignificant de gent del comtat de Barcelona- en els barris i hortes que rodejen la ciutat amurallà. Zayan demanà ajuda i sols tingue una chicoteta resposta. El 28 de setembre de 1.238 la ciutat capitulà i el 9 d’octubre següent entrà lo rei En Jaume en ella.
LA CAMPANYA D’EN JAUME.
En abril de 1.223, en Alcanyis, Hugo de Fullalquer i Blasco d’Alagon raonaven al rei Jaume I sobre el bon regne que seria Valencia per a la seua corona i sobre la conveniencia de prenir-la. Jaume I hi havia pres ya Mallorca en 1.229. En 1.232 Blasco d’Alagon hi havia pres ya Morella. Pero l’assalt de Valencia s’inicià en la primavera d’estiu de 1.233. El 15 de juliol de 1.233 en la conquista de Borriana tras un alvanç rapit per la costa es tingue el primer fruit. Borriana escomençà a ser poblà a furs de Saragossa.
Torrent i Silla s’havien concedit als Hospitalaris eixe any, abans de ser prenides. Les donacions es feren en bon numero. Gimen d’Urrea va rebre l’Alcalaten; els Templaris Chivert i lo seu castell, Penyiscola es va rendir en 1.234, en Cervera del Maestrat.
Hi hague en 1.234 i 1.235 descans i poc alvanç . La documentacio d’eixa epoca es mes confusa. A partir de les Corts de Monço de 1.236, n’obstant, se reviu la campanya. En 1.237 l’eixercit concentrat en Terol escomença a baixar pel Palancia. Es pren Uxo, Nules, Almenara, Betera i la seua torre, Paterna, Moncada...
El següent objectiu fon El Puig, una fortalea que permitia el domini de la planura de l’horta. Zayan rei de Valencia, que hi havia destonat a Abu Zeit, no controlava tot l’interior regne moro i En Jaume pogue intervindre en sa lluita intestina en lo seu favor. Zayan fon derrotat en agost de 1.237 en El Puig i allo fon el pas decisiu per al siti de Valencia. El Papa, eixe mateix any, donava bula de creuà per a pendre la Ciutat.
El siti de Valencia s’inicià el 22 d’abril de 1.238 en uns trescents cavallers i mil infants. El rei En Jaume instalà lo seu principal campament en Russafa i desplegà ses hosts –aragonesos, cavalleria dels Templaris, cavallers de Sant Jordi d’Alfama, tropes mercenaries o de fortuna de molt diversa procedencia, entre les que es trobaven un numero insignificant de gent del comtat de Barcelona- en els barris i hortes que rodejen la ciutat amurallà. Zayan demanà ajuda i sols tingue una chicoteta resposta. El 28 de setembre de 1.238 la ciutat capitulà i el 9 d’octubre següent entrà lo rei En Jaume en ella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario