ALJAMA

Nom que es donava a les comunitats de moros i judeus en territoris cristians. En les ciutats i viles mes importants els membres de cada aljama solien habitar en barris determinats, generalment vedats a la poblacio cristiana, cridats, respectivament, moreries i juderies. En lo Regne de Valencia les aljames de moros, que lo mateix que les dels judeus, no gojaren sempre de la llibertat d’accio estipulá per les distintes cartes pobles otorgaes despres de la Reconquista, estaven regides per l’alami nomenat pel monarca, senyor o abat de qui depenguera l’aljama, assistit pels adelantats, eixercit pel cadi o juge suprem ajudat pel zalmedina, qui normalment entenia de les causes menors.Les aljames judies depenien directamente del Rei i estaben baix l’autoritat d’un baile.

Ses membres se dedicaren generalment al comerç, aplegant alguns d’ells a desempenyorar carrecs en l’administracio del Regne. A banda de ciutats com Valencia, Xativa, Alzira, Elig, Alacant i Morella, que contaren en les dos aljames, apareixen documentaes les moreries de Chelva, Chest, Eslida i la Vall d’Uxo.

Font: Gran Enciclopedia de la Regio Valenciana – Valencia 1972 – Tom. I pag. 193