INTRODUCCIO (yII)
Pep Guillén i Milla.
En Valencia, Cap i Casal del Regne de Valencia,
Any 2003
En els treballs que mes a seguit exponc he tractat de replegar els estudis de molts historiaors, filolecs i gent del poble pla que demostren taxativament que la llengua valenciana naixque en el nostre Regne de Valencia molt abans de la conquista en 1238 pel rei aragones Jaume I El Conquistaor. Abans de la dita conquista, Valencia estava ya constituida com a Regne Moro de Valencia i, dins del dit regne convivien sense problemes de veïnat, ni politics, ni de llengua: valencians, araps i jueus, expressant-se en la llengua romanç que posteriorment donà pas a la seua denominacio de Llengua Valenciana pel mig del classics valencians que escribien les seues obres en la dita llengua, reconeguda per ells mateixa en les seues publicacions. L’expressio mes important de la llengua valenciana es produix en els sigles XIV i XV, denominats Sigle d’Or de les Lletres Valencianes, molt anterior al sigle d’or de les lletres castrellanes. En el dit temps l’expressio escrita en llengua catalana no existia. Es tractava d’una llengua coloquial, dialecte de l’occità i sense cap de representacio classica i, per supost, carent d’autors migevals que pogueren fer creure en un idioma o llengua autoctona dels contats de la antiga Marca Hispanica.
Es molt important que s’estudien en molta atencio els descobriments i estudis dels diferents autors que arreplegue en este treball, per a tindre una visio de la realitat historica de la nostra llengua valenciana i de l’identitat i els arraïls del poble valencià, que sempre ha segut un poble independent i que es deu considerar com a nacio per la seua historia.
En resum. Per tota l’informacio que plasme en este treball es podrà traure la conclusio del per que la megalomania catalana vol fer-se en la riquea cultural i economica que des de sempre ha tingut lo nostre Regne de Valencia, per a lo que no han reparat en gastos, en donacions, en subvencions, en comprar i vendre a tot el que siga necessari i, desgraciadament han trobat en esta beneida terra a gent que, renegant de la seua patria valenciana, de la seua llengua, dels seus arraïls, ha consentit vendre’s, i no sempre per diners.
Els politics, l’Universitat, l’Admninistracio autonomica, els mijos de comunicacio, en sa major part, moltes Entitats Culturals (inclus algunes de les que sempre s’han manifestat com a defensors a ultrança de la valencianitat) han colaborat en tota esta traicio al Poble Valencià, fonamentalment des de l’adveniment de la democracia en l’Estat Espanyol.
Espere i desige sincerament que este treball que, com crec que ya he dit ades, he fet basant-me en les vivencies meues i de la meua dona, que juntament habem lluitat per la causa valencianista i que ha segut la persona que en mes contundencia, dins de la nostra familia s’ha dedicat durant molts anys a la brega per la defensa a ultrança de la nostra causa, causa que ha marcat la nostra existencia durant un munto d’anys, puix el nostre calvari escomençà quant als nostres fills, Davit i Ismael, les autoritats escolars preteneren, sense conseguir-ho, obligar-los a deprendre el catala en l’escola. La nostra dignitat de valencians mos va fer que no consentirem est atropello, ni a mosatros ni als nostres fills. Per aixo, encara que a voltes aço estiga escrit com a vicencies meues, deu de tindre’s en conte que les vivencies han segut d’abdos.
Per al que no ho sapia, volem aclarir tambe que els nostres antepassats familiars no eren netament valencians. Pero, aixo, no mos ha mancat ni mos ha fet retraure-mos en la lluita que voluntaria i decididament escomençarem alla pel 1980. Els meus pares eren de Valencia i Almeria i els de la meua dona de de les provincies d’Albacete i Conca, lo que vol dir que la nostra total valencianitat es produix a rail del nostre naiximent en la Ciutat de Valencia i d’ahí la nostra decidida entrega a la defensa de les senyes d’identitat del Poble Valencià, a la defensa dels nostres simbols ascentrals, al remat, lo que tambe es coneix com el valencianisme historic d’este poble (el valencianisme politic mos ha demostrat que s’ha valgut del valencianisme del poble pla per a medrar i deixar-ho traicionat en el moment i les vegaes que ha segut necessari).
Durant molts anys, i segurament hasda la nostra desaparicio d’este mon, estarem bregant per la causa valencianista, perque sempre hem considerat que la nostra terra no deu de ser absobida per cap de comunitat foranea. El nostre Regne de Valencia (en furs, moneda i institucions propies) te la suficient historia i categoria en tots els ambits com per a no consentir que siga subsumida per atra autonomia, concretament, la catalana. El nostre lema sempre ha segut: “preferim morir de peu defenent a la nostra terra valenciana que viure agenollats a la causa catalanista”. Desgraciadament esta visio de la realitat valenciana no la compartixen molts valencians, com ya hem comentat ades.
En Valencia, Cap i Casal del Regne de Valencia,
Any 2003
En els treballs que mes a seguit exponc he tractat de replegar els estudis de molts historiaors, filolecs i gent del poble pla que demostren taxativament que la llengua valenciana naixque en el nostre Regne de Valencia molt abans de la conquista en 1238 pel rei aragones Jaume I El Conquistaor. Abans de la dita conquista, Valencia estava ya constituida com a Regne Moro de Valencia i, dins del dit regne convivien sense problemes de veïnat, ni politics, ni de llengua: valencians, araps i jueus, expressant-se en la llengua romanç que posteriorment donà pas a la seua denominacio de Llengua Valenciana pel mig del classics valencians que escribien les seues obres en la dita llengua, reconeguda per ells mateixa en les seues publicacions. L’expressio mes important de la llengua valenciana es produix en els sigles XIV i XV, denominats Sigle d’Or de les Lletres Valencianes, molt anterior al sigle d’or de les lletres castrellanes. En el dit temps l’expressio escrita en llengua catalana no existia. Es tractava d’una llengua coloquial, dialecte de l’occità i sense cap de representacio classica i, per supost, carent d’autors migevals que pogueren fer creure en un idioma o llengua autoctona dels contats de la antiga Marca Hispanica.
Es molt important que s’estudien en molta atencio els descobriments i estudis dels diferents autors que arreplegue en este treball, per a tindre una visio de la realitat historica de la nostra llengua valenciana i de l’identitat i els arraïls del poble valencià, que sempre ha segut un poble independent i que es deu considerar com a nacio per la seua historia.
En resum. Per tota l’informacio que plasme en este treball es podrà traure la conclusio del per que la megalomania catalana vol fer-se en la riquea cultural i economica que des de sempre ha tingut lo nostre Regne de Valencia, per a lo que no han reparat en gastos, en donacions, en subvencions, en comprar i vendre a tot el que siga necessari i, desgraciadament han trobat en esta beneida terra a gent que, renegant de la seua patria valenciana, de la seua llengua, dels seus arraïls, ha consentit vendre’s, i no sempre per diners.
Els politics, l’Universitat, l’Admninistracio autonomica, els mijos de comunicacio, en sa major part, moltes Entitats Culturals (inclus algunes de les que sempre s’han manifestat com a defensors a ultrança de la valencianitat) han colaborat en tota esta traicio al Poble Valencià, fonamentalment des de l’adveniment de la democracia en l’Estat Espanyol.
Espere i desige sincerament que este treball que, com crec que ya he dit ades, he fet basant-me en les vivencies meues i de la meua dona, que juntament habem lluitat per la causa valencianista i que ha segut la persona que en mes contundencia, dins de la nostra familia s’ha dedicat durant molts anys a la brega per la defensa a ultrança de la nostra causa, causa que ha marcat la nostra existencia durant un munto d’anys, puix el nostre calvari escomençà quant als nostres fills, Davit i Ismael, les autoritats escolars preteneren, sense conseguir-ho, obligar-los a deprendre el catala en l’escola. La nostra dignitat de valencians mos va fer que no consentirem est atropello, ni a mosatros ni als nostres fills. Per aixo, encara que a voltes aço estiga escrit com a vicencies meues, deu de tindre’s en conte que les vivencies han segut d’abdos.
Per al que no ho sapia, volem aclarir tambe que els nostres antepassats familiars no eren netament valencians. Pero, aixo, no mos ha mancat ni mos ha fet retraure-mos en la lluita que voluntaria i decididament escomençarem alla pel 1980. Els meus pares eren de Valencia i Almeria i els de la meua dona de de les provincies d’Albacete i Conca, lo que vol dir que la nostra total valencianitat es produix a rail del nostre naiximent en la Ciutat de Valencia i d’ahí la nostra decidida entrega a la defensa de les senyes d’identitat del Poble Valencià, a la defensa dels nostres simbols ascentrals, al remat, lo que tambe es coneix com el valencianisme historic d’este poble (el valencianisme politic mos ha demostrat que s’ha valgut del valencianisme del poble pla per a medrar i deixar-ho traicionat en el moment i les vegaes que ha segut necessari).
Durant molts anys, i segurament hasda la nostra desaparicio d’este mon, estarem bregant per la causa valencianista, perque sempre hem considerat que la nostra terra no deu de ser absobida per cap de comunitat foranea. El nostre Regne de Valencia (en furs, moneda i institucions propies) te la suficient historia i categoria en tots els ambits com per a no consentir que siga subsumida per atra autonomia, concretament, la catalana. El nostre lema sempre ha segut: “preferim morir de peu defenent a la nostra terra valenciana que viure agenollats a la causa catalanista”. Desgraciadament esta visio de la realitat valenciana no la compartixen molts valencians, com ya hem comentat ades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario