La paraula Abencerrages (Aben-as-Serrach) significa propìament “fill del cairer”. En este nom es designa en lo Regne arap de Granada a una tribu o milicia denodá i valent, de procedencia africana que intervingue notablement en l’historia granaina del sigle XV, ya imposant-se als emirs de Granada com a una guarda pretoriana, ya sostenint a distints usurpaors i pretenents al soli. Els reis, a sa vegá, se vengaven i desfeen d’ells quant podien. Estigueren en continues lluites en els reis siguent estes la caiguda del Regne de Granada i de sa conquista pels Reis Catolics.
La passio d’un abencerrage per la germana de Boabdil el Chic causá la mort dels principals d’esta familia en els jardins i salons de l’Alhambra en 1485. Encara existix en l’Alhambra la cridá Sala dels Abencerrages. En este fet, no del tot comprovat, está basá la novela de Chateubriant, la que a sa vegá servi a Jovy per a escriure el llibret de l’opera de Cherubin “Els Abencerrages”.
Varis de ses individuos es distinguiren en el periodo que precedi a la caiguda de l’imperi arabic en Espanya. En 1423 mori Yusuf III, princip esforçat i inteligent, succeint-li son fill Mohamed VII, cridat Alaisar (l’esquerrer), que segui l’eixemple de son pare i mantingue bones relacions en la cort de Castella i en els princips africans; en canvi, degut al seu orgull i tirania, es va fer odios als seus subdits. Les manifestacions de descontent del poble pogue mantindre-le’s un temps lo seu ministre Jusuf Ben Zerraj, cridat pels cronistes espanyols “Alguasil major de Granada”; no obstant, en 1427 esclatá una revolucio promoguda per Mohamed -el-Zaguir, que atres criden As-Saguir, cosi del rei, Logrant penetrar els sublevats en l’Alhambra pero Mohamed XVII pogue fugir disfrassat i es refugiá en Africa , siguent ben rebut pel rei de Feç Muley Ben Fariz, Mohamed -el-Zaguir pujá llavors al tro de Granada; Yusuf Zerraj s’interná en Castella en alguns de ses parents, i els que quedaren en Granada foren inhumanament sacrificats.
El rei de Castella, Joan II, cedint a les instancies de Yusuj-Ben-Zerraj negociá per lo seu conducte en el rei de Tunes un tractat per a repondre en el tro de Granada a Mohamed VII, lo que consegui est ultim en ajuda de ses aliats, castigant ern la mort la traicio de Zaguir. Mohamed no cumpli els compromisos contraiguts en Joan II de Castella, interrumpint-se per la dita causa les relacions amistoses que durant alguns temps hi havia existit entre les dos corts, trencant-se les hostilitats, declarant-se el monarca castellá a favor de Yusuf-Al-maul, aspirant al tro, que hi havia conseguit formar un partit poderos en lo regne granadi.
Yusef Ben Zerraj reuni les forces de Mohamed VII i ixque a l’encontre dels dos aliats, pero fon derrotat i pergue la vida en la batalla; i ocupá llavors lo tro de Granada Yusuf Ben Almaul, i Mohamed consegui refugiar-se en Malaga als pocs mesos mori Yusuf i Mohamed VII torná a ocupar per tercera vegá el tro, hasda que en 1444 fon de nou destronat pel seu nebot Osmin-al-Ahnaf, el Coixo, enemic mortal dels abencerrages, que es refugiaren en Montefrio, i proclamaren rei a Aben Nazar Saad (Ismael III), qui, recolzat per Joan II, pujá al tro en 1453.
Asseguren alguns cornistes que, que abans d’abandonar a Granada, Mohamed, “el Coixo” va fer concurrir a varis abencerrages per a que presenciaren la cerimonia de s’abdicacio. Als quals, en numero de trentasis, maná degollar tranquilament quant els tenia assegurats dins del palau. A la mort de Joan II, i a poc d’ocupar Enric IV el tro de Castella, escomençá novament la guerra, prenint des d’esta epoca un giro desfavorable per a Granada.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom I – pag. 366
La passio d’un abencerrage per la germana de Boabdil el Chic causá la mort dels principals d’esta familia en els jardins i salons de l’Alhambra en 1485. Encara existix en l’Alhambra la cridá Sala dels Abencerrages. En este fet, no del tot comprovat, está basá la novela de Chateubriant, la que a sa vegá servi a Jovy per a escriure el llibret de l’opera de Cherubin “Els Abencerrages”.
Varis de ses individuos es distinguiren en el periodo que precedi a la caiguda de l’imperi arabic en Espanya. En 1423 mori Yusuf III, princip esforçat i inteligent, succeint-li son fill Mohamed VII, cridat Alaisar (l’esquerrer), que segui l’eixemple de son pare i mantingue bones relacions en la cort de Castella i en els princips africans; en canvi, degut al seu orgull i tirania, es va fer odios als seus subdits. Les manifestacions de descontent del poble pogue mantindre-le’s un temps lo seu ministre Jusuf Ben Zerraj, cridat pels cronistes espanyols “Alguasil major de Granada”; no obstant, en 1427 esclatá una revolucio promoguda per Mohamed -el-Zaguir, que atres criden As-Saguir, cosi del rei, Logrant penetrar els sublevats en l’Alhambra pero Mohamed XVII pogue fugir disfrassat i es refugiá en Africa , siguent ben rebut pel rei de Feç Muley Ben Fariz, Mohamed -el-Zaguir pujá llavors al tro de Granada; Yusuf Zerraj s’interná en Castella en alguns de ses parents, i els que quedaren en Granada foren inhumanament sacrificats.
El rei de Castella, Joan II, cedint a les instancies de Yusuj-Ben-Zerraj negociá per lo seu conducte en el rei de Tunes un tractat per a repondre en el tro de Granada a Mohamed VII, lo que consegui est ultim en ajuda de ses aliats, castigant ern la mort la traicio de Zaguir. Mohamed no cumpli els compromisos contraiguts en Joan II de Castella, interrumpint-se per la dita causa les relacions amistoses que durant alguns temps hi havia existit entre les dos corts, trencant-se les hostilitats, declarant-se el monarca castellá a favor de Yusuf-Al-maul, aspirant al tro, que hi havia conseguit formar un partit poderos en lo regne granadi.
Yusef Ben Zerraj reuni les forces de Mohamed VII i ixque a l’encontre dels dos aliats, pero fon derrotat i pergue la vida en la batalla; i ocupá llavors lo tro de Granada Yusuf Ben Almaul, i Mohamed consegui refugiar-se en Malaga als pocs mesos mori Yusuf i Mohamed VII torná a ocupar per tercera vegá el tro, hasda que en 1444 fon de nou destronat pel seu nebot Osmin-al-Ahnaf, el Coixo, enemic mortal dels abencerrages, que es refugiaren en Montefrio, i proclamaren rei a Aben Nazar Saad (Ismael III), qui, recolzat per Joan II, pujá al tro en 1453.
Asseguren alguns cornistes que, que abans d’abandonar a Granada, Mohamed, “el Coixo” va fer concurrir a varis abencerrages per a que presenciaren la cerimonia de s’abdicacio. Als quals, en numero de trentasis, maná degollar tranquilament quant els tenia assegurats dins del palau. A la mort de Joan II, i a poc d’ocupar Enric IV el tro de Castella, escomençá novament la guerra, prenint des d’esta epoca un giro desfavorable per a Granada.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom I – pag. 366
No hay comentarios:
Publicar un comentario