Pep Guillen y Milla
Juny del 2003
7. Cridament als valencians:
Al principi vaig escomençar referint-me a la conferencia de Vicent Sanç Sancho per l’actualitat de ses paraules. Vullc rematar estes reflexions fent-me eco de les seues conclusions. Si be ell es referix en tot moment a la situacio politica, crec que la seua opinio mos servix actualment per a obtindre l’exit en les nostres reivindicacions culturals.
Vicent Sanç dia: “N’hi ha que estimular un proyecte que aspire a vertebrar-se en la propia societat. Que aspire a estendre i acceptar les seues bases en lo mes fondo del teixit social valencià. Arrelant en el si de la colectivitat”
“Un proyecte que se propon aglutinar les noves inquietuts socials i recabar la colaboracio de totes aquelles forces socials i personalitats de la vida valenciana que encara que no vinculaes politicament d’una manera definitiva..... (afegixc yo: per a tractar de vincular-les culturalment) sentan la necessitat de moderninisacio i de protagonisme real valencià.”
“Un proyecte que no naix en la voluntat de fragmentar i dividir el panorama cultural valencià, sino que preten aglutinar i sumar a totes aquelles persones i grups humans que participen d’uns mateixos criteris de valencianitat i de independencia politica”
“Una alternativa de progres, netament valenciana, autonoma i deslligada d’estructures i dependencies politiques i culturals externes”.
“Des de la crida a la solidaritat”.
“A la recuperacuio de la nostra dignitat”.
“Davant la realitat valenciana, el valencianisme politic i cultural ha de proyectar-se com un mensage capaç de donar i crear espectatives, d’obrir una via d’esperança, de conseguir que la gent torne a trobar un estimul que la moga a acceptar els problemes del present, des de la fe en superar-los dema".”
”Una crida a rescatar tota l’iniciativa creadora dels valencians”.
“A no deixar-nos sumergir en la desesperança”.
“Un mensage politic capaç de crear un marc de confiança i d’estimul a on insertar els canvis i transformacions que necessita la societat valenciana”.
“Un mensage politic que presenta i se propon com a superacio d’una politica que es incapaç de donar solucions i respostes als problemes de la realitat plural valenciana”.
“ La proposta intelectual i politica que es formula des del valencianisme politic, vol ser un revulsiu, un fort revulsiu per a la tristea del moment present. Un revulsiu capaç de revolucionar al mes conservaor. Capaç de despertar a tants valencians de la quietut i somnolencia en que es troben”.
“No es possible permaneixer oferint l’espectacul de l’impotencia, la mediocritat, l’absencia de idees i valors valencians”.
“I precisament perque impera la desmoralisacio i el desengany entre moltes persones era necessari formular un proyecte ambicios, i per que no dir-ho tambe, dificil”.
“Serà una batalla dura i a voltes desigual”.
“Tindrem que batallar contra l’oficilitat i el poder d’una politica sense perfils valencians”.
“Batallar contra l’insolidaritat, la por de moltes persones a significar-se publicament, i en cas contrari, batallar front a l’excessiu personalisme d’atres”.
“Tindrem que batallar contra els excepticismes, les enveges, els prejuïns...”
“Pero a pesar de totes estes dificultats, la llabor ha de ser un exit”.
“I lo que volem esta nit en assentar la primera pedra de la renovacio valenciana”.
“Existix una alternativa als problemes de Valencia”.
“I n’hi ha que proclamar-ho”
“Una alternativa valenciana”.
“I els convide, a tots vostes, a participar d’este proyecte”.
“A defendre un mensage d’esperança de futur”.
“Un futur que volem valencià”.
En conclusio, se te que treballar amplament com a consequencia de la necessitat de rescatar al nostre poble del seu tradicional abandonament; abandonament al que no son extranys la major part dels propis valencians, i als que les nostres forces politiques i socials han donat l’esquena la majoria de vegaes, en un gest de frivolitat i indiferencia que els desacredita. Se te que treballar amplament per a conseguir dotar al nostre poble d’altes dosis de protagonisme.
A soles podrem conseguir-ho sobre la base de l’unitat del valencianisme cultural, puix està clar que els politics a soles obedixen als dictats de les seues esferes superiors, generalment centralistes. Hui pareix que esta unio esta llunt de fer-se una realitat, pero, tenim que tindre l’esperança de que aço pot ser una realitat, mes o manco proxima, pero no podem gitar-mos a dormir i esperar a que les coses es solucionen per si mateixa. Tenim que solucionar-les mosatros. Tenim que trencar esa situacio de “comodisme” de molts valencians que pensen i que se justifiquen en que res es pot fer per a reintegrar a la nostra terra valenciana la seua dignitat com a poble. I tenim que escomençar a fer-ho ya. No podem esperar mes. Valencia, el nostre Regne de Valencia, mos esta reclamant desde fa molt de temps que mos alcem, que lluitem, que germanem, que aunem voluntats pero sempre, sempre, en clau valenciana i per als valencians.
Pep Guillen i Milla
Valencia, Cap i Casal del Regne
Juny del 2003
No hay comentarios:
Publicar un comentario