AUTOR: JAUME DE LA SERRA
Comentaris, dins de [
], a cèrts
punts de la gramàtica de l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) que fan
referència a l'artícul nèutre "lo":
"Gramàtica Normativa
Valenciana" (pp. 127-128, Valéncia 2006)
15.5. L’article neutre
En l’expressió oral espontània [llengua viva actual], la forma "lo" s’utilitza actualment de manera general amb valor neutre, amb una distribució d’usos semblant a la que es fa en castellà. Però en la llengua medieval l’article lo s’usava indistintament amb un valor masculí i amb un valor neutre, i en els dos casos podia presentar la forma lo, apostrofar-se amb la paraula següent si començava per vocal o amb la paraula anterior si acabava en vocal, i contraure’s amb les preposicions "a", "de" i "per". Amb un valor neutre, concretament, s’utilitzava en construccions en què tenia un valor abstracte o en construccions comparatives amb un valor intensiu:
[En principi l'AVL reconeix que en llengua
valenciana viva l'us de l'artícul nèutre "lo" es completament general
i normal per part dels valenciaparlants. Tot seguit, deixa de costat la llengua
valenciana viva i escomença a parlar de la llengua medieval com si eixa fòra la
base de la seua gramàtica. Pero lo llògic i adecuat es que l'AVL faça la seua
gramàtica partint de l'actual llengua valenciana viva i general, no d'una
desapareguda llengua valenciana medieval que ya ningú parla.]
Construccions clàssiques amb l’article masculí usat
amb un valor neutre:
[Tot seguit, l'AVL dona eixemples de la
lliteratura clàssica de la llengua valenciana a on apareix l'artícul nèutre
"lo"]
-
«e prestament féu fer
tot lo
que l’ermità havia ordenat», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
-
- «deu mitigar si mateix recordant lo que diu lo mateix propheta», Isabel de Villena, Vita Christi.
- «deu mitigar si mateix recordant lo que diu lo mateix propheta», Isabel de Villena, Vita Christi.
-
- «ultra lo de lo cavaller qui vençés se n’havia a portar lo seu e lo de l’altre, car axí era ordenat», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
- «ultra lo de lo cavaller qui vençés se n’havia a portar lo seu e lo de l’altre, car axí era ordenat», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
-
- «mas no havent boca per dir lo contrari de ço que vostra molt alta senyoria mana», Curial.
- «aquesta li farà creure fermament tot lo contengut en la ley e prophetes», sor Isabel de Villena, Vita Christi.
- «mas no havent boca per dir lo contrari de ço que vostra molt alta senyoria mana», Curial.
- «aquesta li farà creure fermament tot lo contengut en la ley e prophetes», sor Isabel de Villena, Vita Christi.
-
- «e no li devia fer enveja lo nostre», Llibre dels Fets.
- «e no li devia fer enveja lo nostre», Llibre dels Fets.
-
- «fent-li parences / e prometences / que tot lo meu / seria seu», Jaume Roig, Espill.
- «fent-li parences / e prometences / que tot lo meu / seria seu», Jaume Roig, Espill.
-
- «e moguts de gran ira, caminaren lo més prest que pogueren», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
- «e moguts de gran ira, caminaren lo més prest que pogueren», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
-
- «per lo matí ells se abillaren lo millor que pogueren», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
- «per lo matí ells se abillaren lo millor que pogueren», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
Amb anterioritat al segle XIV, el
demostratiu neutre "ço" s’usava davant del relatiu "que" i
la preposició "de" (ço que has dit, ço del cavaller). A partir del
XIV, el demostratiu "ço" entrà en decadència i (...)
estes dos funcions foren exercides pel "lo".
["A
partir del XIV" vòl
dir de l'any 1300 avant, o siga, fa ya més de 700 anys que els valencians, com
a mínim, gasten l'artícul nèutre "lo" en llengua valenciana.]
En
la llengua actual, a més, no són estranys els exemples en què l’article masculí
"el" assumix un valor abstracte. Així, són vives en el valencià
general, o en certs parlars valencians, construccions amb l’article
"el" amb valor abstracte com les següents:
-
No m’agrada gens el
dolç. (‘les coses dolces’)
-
- El mal és que no creu mai. (‘la cosa mala’)
- El mal és que no creu mai. (‘la cosa mala’)
-
- Hem arreplegat l’aigua del plogut. (‘la pluja’)
- Hem arreplegat l’aigua del plogut. (‘la pluja’)
-
- Treballa més del que cal. (‘del que és la seua obligació’)
- Treballa més del que cal. (‘del que és la seua obligació’)
-
- Si lleves el podrit, t’ho pots menjar tot. (‘la part podrida’)
- Si lleves el podrit, t’ho pots menjar tot. (‘la part podrida’)
-
- Ahir van treballar al de mon pare. (‘el camp propietat de mon pare’)
- Ahir van treballar al de mon pare. (‘el camp propietat de mon pare’)
-
- No gastes més del que guanyes. (‘els guanys’)
- No gastes més del que guanyes. (‘els guanys’)
-
- Calla, calla, que ara ve el millor. (‘la millor cosa’)
- Calla, calla, que ara ve el millor. (‘la millor cosa’)
-
- No t’arrisques i vés pel segur. (‘la cosa segura, la part segura’)
- No t’arrisques i vés pel segur. (‘la cosa segura, la part segura’)
-
- No vages pel banyat. (‘la part banyada’)
- No vages pel banyat. (‘la part banyada’)
-
- Les cabres han entrat al regat. (‘la part regada’)
- Les cabres han entrat al regat. (‘la part regada’)
[Tots eixos eixemples, ocasionals, esporàdics,
particulars, no son més que les excepcions que confirmen la regla. La regla, lo
normal, la norma, lo normatiu es que en llengua valenciana viva l'us del
"lo" nèutre es constant, ample i generalisat a tots els nivells, ya
siguen éstos formals o informals.]
Vist que en la
llengua clàssica no existia un article neutre diferent del masculí i que en la
llengua actual més genuïna no són estranys els casos de "el" amb
valor abstracte, la major part dels gramàtics i escriptors contemporanis han
rebutjat l’ús d’un article neutre diferent formalment del masculí i han
mantingut l’article masculí tant amb els usos propis del masculí com amb certs
usos abstractes i intensius.
[Parlant clar i ras, tot açò
no son més que falsetats, retòliques i embolics. Lo primer de tot és dir que en llengua clàssica
si existia un artícul nèutre diferent al masculí - significats diferents -
encara que els dos tingueren idèntica forma: "lo" (paraules
homògrafes). A partir d'ahí s'ha d'aclarir que l'artícul néutre clàssic ha
mantingut en el temps dita forma hasda l'actualitat ("lo"), mentres
que, en general, l'artícul masculí clàssic ("lo") ha patit una
evolució hasda aplegar a l'actual forma "el" (aixina i tot, al nòrt
de Castelló encara està viu l'artícul masculí "lo"). Esta
diferenciació formal entre l'artícul nèutre ("lo") i el masculí
("el") es resultat de la evolució normal i llògica de la llengua
valenciana (feta pels seus parlants). Una evolució que mira sempre de corregir les
ambigüetats i confusions existents en els procesos comunicatius dels parlants,
aplegant aixina, en el temps, a una llengua més práctica i funcional. Per
contra, ara, els gramàtics catalanistes (AVL), anant en contra de la evolució
natural i corrècta de la llengua valenciana (en definitiva, en contra de la
ciència), pretenen que els valencians tornen a gastar un artícul nèutre i un
artícul masculí idèntics (una mateixa forma). Dita involució no fa més que
generar entre els valenciaparlants una gran confusió, ambigüetat, inseguritat i
falta de practicitat en la comunicació, còsa que no afavorix gens l'us i
normalisació de la llengua valenciana. Per si en açò no en tinguérem pròu,
damunt, en conte de pendre la forma clàssica "lo" (present en l'actual
artícul nèutre valencià i en l'artícul masculí gastat al nòrt de Castelló),
pretenen impòndre per la fòrça i sense cap tipo de validea clàssica o empírica
la forma "el", una forma que ni ans ni ara s'ha usat de forma normal
i general com a nèutre. Pretensió acientífica (de motivació purament política)
que no fa més que desbaratar lo ya resòlt fa temps per la pròpia evolució de la
llengua valenciana (duta a terme pels pròpis valenciaparlants), al diferenciar,
inteligentment, entre les formes "lo" i "el" (nèutre i masculí).]
[Acabar
dient, ademés, que es totalment fals que "la major part dels gramàtics
i escritors contemporanis" hagen rebujat l'us de l'artícul nèutre
"lo". L'AVL ademes d'amagar l'existència d'un número encara més gran
de gramàtics, gramàtiques, institucions i escritors valencians que han defés i
gastat el "lo" nèutre a lo llarc de l'història, lo que fa és omplir
el seu cabaç en gramàtics i escritors catalans que no han tengut adecuat
coneiximent de la llengua valenciana, ni mai han escrit en ella.
]
No hay comentarios:
Publicar un comentario