Joan Ignaci
Culla
Est any
conmemorem el 600 aniversari del naiximent de l'escritor valencià Joanot
Martorell, autor que va convertir la seua novela Tirant lo Blanch en l'obra mes
universal de la edat mija i, possiblement, en una de les mes importants de tots
els temps.
Gracies a
les investigacions, en un principi, de Jesús Villalmanzo i Jaume Chiner,
ampliades despres per el primer, hui podem precisar, practicament, sense
possibilitat d'erro, que Joanot Martorell no naix en Gandia, com
tradicionalment es creïa, i figura en quasi totes les biografies, sino en
Valencia, com se demostra en el document d'aveïnament del seu pare i yayo del
13 de febrer de 1400. I tampoc naix en 1414 o 1413, com s'afirmava d'asta fa
poquet, sino en 1410.
No es pot
interpretar el Tirant sense coneixer l'apassionant vida de Joanot, ya que la
seua vida es l'autentica novela que inspira l'obra: batalles, viages, festes,
etc.
Joanot
Martorell naix dins d'una familia de la chicoteta noblea valenciana. Els
Martorell varen estar vinculats a la casa Ducal de Gandia, lo que els va
proporcionar una ascensio social important. El pare de nostre novelista,
Fransesc, va eixercir de Cuiner Major, Cambrer Real, Uixer d'Armes en temps de
Martin I, i de Conseller Reial i promotor de negocis en la Cort d'Alfons V, el
Magnanim.
La mort de
Martin I, marcaria el decliu economic dels Martorell. Encara que continuaren al
servici de Ferran I i Alfons V, els treballs no representaven el beneficis
obtinguts anteriorment. Aixo va supondre no poder atendre les deutes
contragudes en els temps d'abonança.
La mort del
seu pare, en 1435, el va convertir, per damunt del seu germa primogenit
Galceràn, hereu universal de tots el bens de la familia, incluit el senyoriu de
la Vall de Xaló. De la seua yaya Beatriu tambe va heretar Murta i Benibrafim.
Les fortes
deutes de totes estes propietats, el mantindre a tota la familia com cap de la
mateixa i dotar de bones dots a les seues germanes si volia casar-les en
llinages reputats, el va portar a la ruïna.
L'episodi
mes conegut de Joanot Martorell es correspondencia a traves de les diverses
cartes de batalla que li va dirigir en 1437 al seu cosi segon Joan de Mompalau
en motiu de renunciar a casar-se éste en la seua germana Damiata, despres de
les promeses efectuades i d'haver tingut contacte carnal. Esta práctica se la
denominava matrimoni secret o bodes sordes.
Este litigi
entre Joanot i Mompalu, va durar huit mesos. El fet de que fora a ultrança, es
dir, a mort, el va portar a traslladar-se a Londres (en el Regne de Valencia el
Braç Militar havia prohibit els duels en 1437, just en ple desafiu, aixina com
en tota la Corona d'Arago; en Castella tambe estaven prohibits), a on va
conseguir que el rei d'Anglaterra Enric VI de Lancaster accepta-ra ser juge
imparcial del combat. En la majoria de les ocasions el duels no arribaven a
celebrar-se, com li va passar sempre a Joanot, i es solucionaven en pactes, o
en la mort de l'oponent, cas del Comendador de Montalbán, Gonçalbo d'Ixer.
Un atre
episodi conegut, i que reafirma el mal moment economic dels Martorell, es quan
Joanot emparenta en Ausias March. El poeta no es casa en la seua germana
Isabel, i aixo que feen vida matrimonial, d'asta que personalment Joanot, com
cap de familia, li garantisa la dot. Tant li va costar a Ausias March passar
per la vicaria que, el germa major de Joanot, Galcerán, per estar ausent el
nostre novelista en Anglaterra solucionant l'atre problema de la seua germana
Damiata, despres d'advertir-li en repetides ocasions que formalisa-se el
matrimoni, li reptà a Ausias a traves d'un Cartell de Deseiximent el 15 de
giner de 1438. Les amenaces de Galcerán no varen immutar a Ausias puix este va
fer cas omis de les mateixes.
Pero no
sempre va ser Joanot Martorell el que remetia Cartes de Batalla, tambe las va
rebre ell. Es el cas de Juame Ripoll en 1442, qui desafia al nostre escritor,
simplement per donar-se fama: «.com yo havia oït dir que vós haveu gran desig
d'avear-vos a fer armes.», repte que no accepta. Tampoc va acceptar la qui li
remetré Felip Boïl, un famos expert en armes i en duels.
Joanot va
estar en la Cort d'Alfons V en Napols des de 1450 a 1458, com demostra
Villalmanzo, en la que va ocupar el carrec de Cambrer real (encargat de
missions diplomatiques de gran responsabilitat) a partir de 1452. Alli fon on,
en tota seguritat, començaren les seues inquietuts lliteraries. Alli disponia
de la millor biblioteca que existia per a poder documentar-se. I alli tenia
l'ocasio de participar en les festes cortesanes i lliteraries, que li servirien
d'arguments per a la redaccio de la seua obra i ser testic del gran perill turc
despres d'haver caigut Constantinopla (fet que trasllada a la novela). I,
tambe, de com el seu paisà, el Papa valencià Calixt III, declara la guerra
contra els turcs com una creuada. De regres a Valencia s'instala en la casa de
la seua germana Damiata, ya que ell no disposava de casa en Valencia ni de mes
bens que vendre. Valencia vivia el seu maxim esplendor economic, comercial i
per descomtat, cultural. Valencia era la joya de la Corona. Des de finals del
sigle XIV Valencia estava conformant lo que es denominaria el Sigle d'Or de les
llestres valencianes, del que Joanot forma part destacada.
Mor a finals
de març o principis d'abril de 1465, com precisa Villamanzo gracies al
testament de Galba; arruïnat, sense fer testament, fadri i sense descendencia.
Mor sense
vore a la llum la seua obra, sense saber que seria una de les mes importants
del mon
No hay comentarios:
Publicar un comentario