DEMAGOGIA ANTIANTI

DEMAGOGIA ANTIANTI



Autor : Jaume de la Serra



El 15 de Març de 1939 les tropes nazis de Hitler invadien Checoslovaquia. En

eixe pais un sector de la poblacio parlava alemà i, segons els nazis, per

eixe motiu formaven part de la "nacio alemana". Dita invasio era la

conseqüencia final d'aplicar la consigna pangermanica: "Una llengua

(alemana), una nacio (alemana)".



No s'ha de ser molt inteligent per a deduir que despres de l'invasio de les

tropes pangermaniques la poblacio checoslovaca adoptaria una actitut

d'autodefensa davant d'esta injustificà i greu agressio, i que ademes

desenrollaria un fort sentiment "anti-naziste" (plenament justificat). Eixes

son les reaccions més llogiques davant d'un enemic que t'ataca i que vol

ferse l'amo de lo teu i posarte baix el seu domini (siga éste o no

d'Internet). Lo que no seria llogic en ningun cas es que davant de

l'agressio nazi els checoslovacs feren com si no haguera passat, ni passara

res, no vegeren a cap enemic per ningun puesto i que damunt anaren

justificant la seua illogica conducta argumentant que ells no son ni

"anti-nazi", ni "anti-res" i que no van en contra de ningu perque son

"moderats" i heu volen fer tot en "possitiu".

Es evident que si eixe discurs haguera aplegat a ferse realitat i damunt

s'haguera generalisat en totes i cada una de les nacions d'Europa que van

ser invadides pels alemans, a dia de hui encara estariem baix la bota del

nazisme opressor i criminal. Esta clar que eixe discurs "moderat" i

"no-anti" que promou no pendre accions d'autodefensa i que les coses se

solucionen per obra i gracia de l'espirit sant, nomes beneficia a l'enemic

imperialiste invasor, per lo que no pot provindre d'aquells que defenen lo

propi en ungles i dents, sino dels colaboracionistes en l'enemic (que sempre

n'hi ha) que busquen desactivar les resistencies dels que estan lluitant i

fentli front a l'enemic.





Mosatros, els valencians, estem patint una agresio similar desde fa temps,

encara que, gracies a Deu, de moment l'enemic no té tancs ni canyons en els

que amenaçarmos (encara que a més d'u ya se li estan notant les ganes de

tindrelos). Mentres tant fan us d'atres "armes" mes discretes i sofisticàes.

Aixina, ya en 1917 Rovira i Virgili, un dels pares del nacionalisme

pancatalaniste, proclamava a image i semblança del nazisme pangermanic:



"Quan el domini geografic d´un idioma nacional està netament delimitat,

coincidix, en efecte, en el territori d´esta nacionalitat. (.) Units pel

comu orige, per la comu historia i pel comu llenguage, els catalans, els

valencians, els mallorquins, els rossellonencs son un mateix poble, una

nacio unica. (.) I hui, en Catalunya, ya no es diu molt valencians i

mallorquins, sino catalans de Valencia i catalans de Mallorca. (.) Les Isles

Balears son la Catalunya insular, com el Principat i el Reine de Valencia

son la Catalunya peninsular, com el departament frances dels Pirineus

Occidentals es la Catalunya ultrapirenaica. [El catalanisme] és completa i

fondament pancatalaniste. (.) L´arraïl mes profunda del pancatalanisme es

induptablement la comunitat de l´idioma. Perque l´idioma es el llaç viu que

unix a tots els catalans de l´ampla Catalunya nacional (.) Per la comunitat

de l´idioma s´arribarà a la futura unitat politica"



Enric Prat de la Riba, un atre de la mateixa corda que Rovira i Virgili, en

1907 dia entre atres perles:



"Mentres tant, fem com els anglesos en la seua Greater Britannia, flor

d´imperi a punt d´obrirse; parlem de la Catalunya Gran, que no es a soles el

Principat, ni Mallorca, ni el Rossello, ni Valencia, sino Valencia i

Mallorca i el Principat i el Rossello, tots a la vegà. Tots som uns, tots

som catalans"





Alguns volen fer creure que els valencians veem "fantasmes" imperialistes

catalans a on nomes hi ha "germanor" desinteressà; pero com concluia aquell:

"...no pots enganyar a tots, tot el temps". A dia de hui la cosa esta més

que clara i a ningu se li escapa que el nacionalisme catalaniste fa servir

la mateixa consigna hitleriana, "una llengua (catalana), una nacio

(catalana)" per autoarrogarse la suposta llegitimitat d'incloure a

l'historic i independent Reine de Valencia dins del fictici proyecte dels

"Països catalans" ("Catalunya gran"). Aixo heu saben la majoria de

valencians/valencianistes que lluiten de valent per la seua terra i la seua

llengua Valenciana, encara que pareix ser que n'hi ha uns quants que no

s'enteren (o no se volen enteran) i van de "anti-anti", "moderats" i

"possitius" per la vida sense vore a l'enemic catalaniste (i les seues

agressions) per ningun puesto. Ells sabran a on volen aplegar per eixe cami,

pero a lliberamos de l'imperialisme catalaniste i mantindre viu el patrimoni

i el genui idioma Valencià segur que no.





Jaume de la Serra