Autor: Chimo Lanuza
SOM Giner 2003
Com a despedida d’any, els valencianas –millor dit,
els valencianistes- acabem de passar un episodi mes dels tants i quants que nos
toca patir des de fa temps.
Em referisc,
clar, a l’intent de reintroduccio de l’accent grafic en el sistema llingüistic
valencià. No ha segut gratament per la majoria dels valencianistes que ya
consideraven l’absencia –o la minima presencia- d’accents graficx com una de
les formes emblematiques i distintives de l’ortografia valenciana. Tant con la
CH, la Y, les terminacions en EA o les eliminacions de les T en diagrafs i
grups consonantics. Tot, en conjunt, formava un sistema molt peculiar que encara era - es- susceptible de millora en el seu
caracter ¡idiosincratic!. Certament,
encara falten aspectes que algun dia, tart o pronte –esperem que mes be
pronte que tart- la Seccio de llengua i lliteratura de la Real Academia de
Cultura Valenciana haura d’afrontar. Em referisc a l’eliminacio de les H quan
no representen cap forma de fonema, l’eliminacio de les terminacions ADA, la revisio dels guionets i apostrofs o
l’incorporacio del cabal lexic “acceptat” de formes tan peculiars com
“mosatros”...
Qualsevol proposta que afectara a una major
adequacio de la norma escrita a la norma parlada sempre sera vista en bons ulls
pels usuaris, per les entitats i per les associacions. Curiosamente sempre hem
acusat al catalanisme de ser inadequadament “selectius” o “classistes”; per
tant, discriminadors. Actualment un grup d’entre nosatres està pecant de lo
mateix. ¡Que curta es la memoria d’alguns! Es confon “cultisme” en
“conservadurisme”, “inmobilisme”, “elitisme”...
El rebuig que hem vixcut cap a la reintroduccio de
l’accent grafic ha segut totalment natuiral:
- Es pretenia mampendre un canvi de tal importancia sense constatr
previament el sentir general de tots els que participen en l’us, defensa i
promocio de la normativa ortográfica valenciana. Es pretenia fer les coses al reves:
“consultar” a les associacions despres d’elaborada, redactada i
aprobada la nova accentuacio en el
si de la Seccio; es dir, despres de
consumats els fets. Perque d’esta forma, clar, la reaccio de les
associacions hauria segut diferent.
- Es minimisava el fet de que l’accentuacio proposta nos aproximava
a les formules castellana i catalana.
- La proposta venia precisament d’un sector que no veu en mals ulls
l’existencia i la llavor de l’AVLl (instrument de catalanisacio
oficialisat pels partits mijoritaris i,
com ya sabeu, llegitimat per la presencia d’uns quants membres de
la nostra R.A.C.V. en l’excusa de “valencianisar”. ¿Qué es lo que han “valencianisat “ fins ara?).
Evidentment, el sector valencianiste ha desconfiat.
- Davant la necessitat d’acostar mes el sistema escrit a la llengua
parlada, precisament es proponia una regla que, com a conseqüencia,
acostava el nostre codic ortografic als codics ortografics catala i
castellà. I aixo sempre resulta sospitos.
La qüestio es que, al final, s’ha impost la
sensatea: ¿valia la pena mampendre un canvi que tornava a enfrontar als
valencianistes?, ¿valia la pena mampendre un canvi que no tenia acceptacio
entre la major part dels usuaris de les Normes d’El Puig?, ¿valia la pena
mampendre un canvi que podria conduir al
desgast innecessari de les forces valencianistes?... ¿valia la pena fer una
actuacio de propotencia per a comprobar el nivell de “ascendencia” sobre el
sector valencianiste?... ¿es tractava de lo que es denomina un “globo
sonda”?...
Ha guanyat la sensatea i a guanyat el valencianisme.
Perque les associacions i les persones que manifestaren el seu desacort en este
canvi no son betzos: saben lo que fan, saben lo que volen, saben lo que diuen
(no necesiten que ningu els ho dicte a cau d’orella)... i, despres, son els que
han de tancar files per a defendre a les nostres institucions i, en este
cas, a l’ortografia i a l’unica
institucio que reconeixen llegitimada
per a codificar la llengua valenciana: la Real Academia de Cultura Valencian
a traves de la seua Seccio de llengua i lliteratura. Per este motiu, s’han de
sentir “identificats”, en “complicitat” o “anuencia”en allo que els implica,
els afecta i els correspon: en allo que afecta a la normativa valenciana (que,
com tot, ha de ser valenciana, valencianista i valencianisadora). La nostra situacio es ben diferent a la del
castellà, la del catala, la del gallec...
Obviament, la nostra manera d’actuar ha de ser tambe
diferent. I, molt orgullosament, direm despres que la codificacio valenciana es
producte de la voluntat de tots els valencians... o, per lo mano, dels
valencianistes.
No em queda atra que desijar-vos a tots un bon any,
un 2003 millor que el passat (per a ser millor, no ho tindra molt dificil, pero
els formulismes son els formulismes) i un desig d’enteniment entre tots
aquells que participem del mateix
patiment: el de la patria endenyada. Pero aixo si, tingam-ho molt clar: quan lo
que nos espenta a determinades actuiacions es la bona voluntat, de segur que no
trovare e conflictes ni impediments per a dur avant qualsevol accio.
Un abraç a tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario