Autor: Joan Benet Rodrígues-Manzanares
www.llenguavalencianasi.com
U
dels postulats catalanistes més arraïlats dins del món catalaniste, és que
Jaume I, quan conquistà les terres valencianes, nos portà el català, puix els
guerrers que anaven el ell, parlaven català.
Be.
¡Això és una mentira tan gran com la copa d'un pi! Anem a vore per qué.
Primer
de tot, hem de dir que lo que ara és considera com la comunitat catalana dins
del territori espanyol, quan Jaume I començà la conquista de Mallorca i després
de Valéncia, no existia, puix a soles eren uns comtats dins del territori de la
corona d'Aragó, com ara mateixa és Llíria un poble de Valéncia.
O
siga existien els comtats d'Urgel, el de Barcelona... igual que en Aragó també
existien uns atres llocs i territoris, pero tots pertanyien a la Corona
d'Aragó.
I
llavors, ¿Perqué Barcelona, per eixemple, era un comtat?
Puix
molt senzill, a soles perque en eixe lloc havia un comte d'Aragó, un comte
aragonés, no hem de perdre de vista que si Barcelona pertanyia a Aragó, el
comte que vivia en Barcelona era Aragonés, pot ser que siga un comte de lo que
després és digué, "La casa de Barcelona", pero torne a dir, que no
hem de perdre de vista que en eixe moment, era un comte aragonés, puix el
comtat de Barcelona pertanyia a Aragó.
Per
lo tant, si en eixe lloc, en Barcelona, començava a parlar-se alguna cosa
diferent a la resta de lo que ara és Espanya, està clar que sería una variant o
forma incipient d'aragonés. Igual que si en Llíria és parla en uns girs un tant
diferents als de Valéncia Cap i Casal no és diu que parlen lliriés, sino
valencià, pero en uns girs diferents, i pot ser que propis de Llíria.
Si
contem les formes de parlar, o com és parla en cada lloc, a on la parla té uns
girs diferents de la norma general o oficial, tindríem 2 millons de formes de
valencià diferents, 2 millons de formes d'anglés diferents, 2 millons de formes
de castellà diferents... pero no és aixina.
Seguint
este raonament, lo que és parlava en Barcelona era aragonés, o com a molt una
variant molt localisada de l'aragonés. No era barceloní com és diu normalment
ni molt manco català... i... ara be... ¿Per qué no podria ser català? Puix molt
senzill, perque com ya he dit, el terme 'Catalunya o català', no existien per a
res, ni com llengua, ni com territori, ni com regió, ni com res... el terme
català és un terme molt posterior a la conquista de Valéncia per Jaume I.
És
evident que no poden dir que parlaven, 'català'; o acàs digueren... ¡Anem a dir
que parlem català en la conquista de Valéncia, per a quan existixca Catalunya!
Aixina ya tenim llengua propia i un començament de nacionalisme i unitat
llingüística.
És
del tot impossible que existixca una llengua en un nom d'un lloc geogràfic o
territori, el qual no existix en eixe nom. Mai en l'història ha existit primer
el nom d'una llengua i després li han posat el nom d'eixa llengua ad un
territori geogràfic.
¿Ha
quedat clar?
Si
és parlava alguna cosa en Barcelona diferent a lo que és parlava en la resta
d'Aragó, és l'aragonés que els catalans consideren i senten com a propi.
Per
lo tant, els guerrers de Jaume I, ¡Mai de la vida! nos han pogut portar el
català a les terres valencianes. Per la senzilla raó de que, ¡NO EXITIA EL
CATALÀ!
Est és un erro que els catalans i sobre
tot els catalanistes i pancatalanistes, utilisen molt a sovint, que és l'erro
de les dades, posant en una data en concret coses que és del tot impossible que
puguen haver passat, puix no són d'eixa época i evidentment en eixa época no
existien, pero conten al seu favor, que el 99% de les persones que els escolten
no investiguen i és creguen de cap a peus tot lo que ells diuen sense més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario