Per Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d.)
En quant al citat soldat català, se li diria Micalet per ser el diminutiu valencià i el nom del campanar i inclús potser perqué s´ho dien ells; que els catalans ara també pronuncien Micalet, o e vocal anterior mixta, no arredonida, com diuen els científics, a lo que sempre han escrit a els catalans, abans de Fabra.
La substitució de Micalet per Miquelet és un absurt més de la intromissió que, disfrassada d´erudició i cientificisme, fa el pancatalanisme en la llengua valenciana. La llengua és com vol el poble i el diminutiu més encara. Si ve de Miquel o d´una antiga arrel en Mica, -més aïna Micha-: Michael com (fàcil comprovació) du "Diccionari Català-Valencià-Balear"; o si l´ha tret el poble de Miquel de forma anticientífica per irregular, és igual. És Micalet perqué el poble, amo de sa llengua, ho vol així, encara que per als científics faça "errors". Per aixó, voler impondre Miquelet en lloc de Micalet per ser el primer diminutiu "cientific", és tan absurt com seria pretendre corregir totes les formes irregulars de la llengua, per unes científicament regulars. El poble té dret a fer en la llengua lo que els cientifics diuen "errors". I resulta incomprensible que, ara que impera la democràcia, se li negue al poble lo que ningun despotisme no li ha negat mai.
¿I quin femení correspon a Miquelet? Potser ho puguen dir en l´Ajuntament de Valéncia el o els causants de qué en les rajoletes del nom del carrer s´haja posat ara Miquelet. No seria estrany que estos "puristes científics" respecte a la llengua valenciana, facen igual en la castellana i, en les rajoletes en castellà, substituïxquen el diminutiu castellà "anticientific" de Miguelete pel "cientific" de Miguelito.
¿Saben en l´Ajuntament que, en la documentació municipal, li diuen Micalet des de fa segles, com, per eixemple, en un acort dels jurats referent a la celebració de la processó del Corpus de 1603? (Cfr. Salvador Carreres Zacarés, Las Rocas, pàg. 4, Excmo. Ayuntamiento de Valencia, 1957).
La prova de qué l´interés per la imposició de la paraula Miquelet és per la significació valenciana del campanar que al pancatalanisme interessa atacar, és que hi ha el mateix "error" en Viçantet. Potser que els pancatalanistes no vullgueren saber res d´açó per lo que els catalans senten (simpatia no) per San Vicent Ferrer per allò que Domènech i Montaner digué de "la iniquitat de Casp". O potser també haurien de començar per impondre l´onomàstic català, que en llengua valenciana és diferent: Vicent i Vicenç, i la catalanisació completa seria: Vicenç, Vicença, Vicencet, Vicenceta. Tan absurt com Miquelet.
La substitució de Micalet (la mateixa arrel del femení Micaela que no refusa tampoc el castellà) per Miquelet, pretextant el cientificisme, és tan absurda com ho seria en castellà (que no ho ha pensat ningú) rebujar l´onomastic Santiago, per "anticientific" i substituir-lo per Iago o Yago com en portugués, puix que Santiago és l´aglutinació de les paraules Santo i el nom de l´Apòstol, i, per tant, només a este pot referir-se i no als homens que duen el nom del fill del tro, que deuen dur el nom de Iago o Yago. ¿I dels diferents noms referits a dit Apòstol -Jaime, Jacobo, Diego- són "cientifics" o "anticientífics"?
Estic segur que si en algun lloc de parla castellana tingueren una torre campanar, famosa i simbòlica i representativa que li digueren Frasquito, no pensarien ni consentirien que se li canviara pel diminutiu "cientific" de Francisco: Francisquito.
Micalet el duen "Diccionari Escrig-Llombart", i "Diccionari Català-Valencià-Balear", en els tres sentits. ¿Ho sabien els "cientificistes" que han posat Miquelet al carrer de la ciutat de Valéncia?
Regne de Valéncia o Valéncia o Regió Valenciana o Regió de Valéncia i no País Valencià ni Llevant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario