Per: Josep Boronat Gisbert (q.e.p.d.)
SUPOSTES “RAONS” PER A INTRODUIR EL NOM DE “CATALA”
“Les raons que fonamenten l’acceptacio que ha tingut el nom de catala per a la nostra llengua, son de diversos tipus: historiques... geografiques... i literaries...” (S.G., p. 21).
HISTORIQUES NO: EL VALENCIÀ NO IMPORTAT DEL NORT
“... historiques –la llengua fou duta des de Catalunya pels conquistadors cristians a Mallorca i a Valencia” (S.G., p. 21).
Esta afirmacio, tan absoluta i sense matisacions, tan dogmatica, tan totalitaria, i tan enganyosa i falsa, seguix la mateixa llinea dels topics seculars del centralisme castellà, que han tergiversat els fets historics.
Em pareixen interessants unes quantes precisions:
L’arabiste valencià Julià Ribera, en 1928, va denunciar l’aberracio en que havien caigut els filolecs al denominar com ma mossarap als idiomes romanics parlats en l’Espanya musulmana.
Com a conseqüencia d’esta aberracio, els filolecs introduixen l’equivalencia entre religio i llengua. Segons ells, els de religio musulmana parlaven arap, i els cristians (mossaraps) parlaven l’idioma romanic o romanç.
Error historic, denunciat nbo solament pels arabistes. Els historiaors actuals afirmen que, , com en sintesis ho expressa Aguado Bleye, “en les relacions oficial s’ecigia l’us de l’arap; pero a pesar del zel dels araps per la purea i elegancia del llenguage, l¡usual en l’Espanya musulmana s’aparta molt de l’ara escrit. Els mossaraps usaren el llati en els seus llibres i escrits; pero en l’us diaria parlaven una llengua romanç, que no s’escrivia, pero que era d’us general en els sigles IX i X, al menys; i no entre mossaraps i judeus a soles, sino entre musulmans de totes les classes socials, en la mateixa capital del califat espanyol”.
Els arabistes anomenen mossaraps als practicants religiosos cristians unicament, que es lo correcte. Saben que hi ha una designacio per als idiomes romanics, derivats del llati, que parlaven tambe els musulmans peninsulars: aljamia. I juntament estudien i coneixen l’Espanya musulmana, l’Espanya desapareguda., l’Espanya vençuda...
Els filolecs, en canvi, s’han parat a mirar tan sols a l’Espanya vencedora en la Reconquista, que naix en el nort. I arriben a creure’s que, conforme va dominant a l’enemics, va imposant lo seu idioma.
Esta tesis dels venceors ha fet que s’imaginen que el castellà va naixer en terres de Santander-Burgos, i que es va escampar, al ritme de la Reconquista, cap al sur. Es la tesis del castellà-nacionalisme de Menendez Pidal.
Tal tesis, trasvassà a la part oriental o occidental de la peninsula, fa que es pense en un gallec-portugues que tambe avançà cap al sur, o en un catala que apareix en l’Ampurda i aplega a Alacant.
En essencia, esta teoria adulaora de l’orde oficial establit pels venceors, tipicament retrograda, retardataria, es una teoria que tergiversa l’Historia, utilisant els mateixos topics del castellá-nacionalisme. Es la del triunf del bons, caracterisats per la fe cristiana i el parlar castellà, gallec o catala, “supostament” originat en el nort, sobre els roïns, els qui parlaven arap –supost tambe fals- i practicaven l’Islam.
Es una teoria retrograda. I ademes, falsa: la suma d’aragonesos i catalans que van intervindre en la conquista i repoblacio del Regne de Valencia, no va aumentar la poblacio autoctona coetanea ni en un cinc per cent. I no es diga que eixa minoria va enlluernar a la majoria pel seu nivell cultural superior. Tot lo contrari. Es ben sabut que lo que caracterisava al mon cristia d’aquell temps era la seua incultura, en oposicio a l’esplendor cultural dels musulmans, que parlaven l’aljamia o llengua romanç derivà del llati. L’incultura no podia culturisar a la cultura.
Per aixo, “Els literats valencians... adoptaren la llengua propia –la vulgar valenciana. L’algemia o parleria dels de Paterna (que tenia per cert senyors aragonesos de la familia Luna des de la Reconquista), Torrent, Soterna-, tant per a escriure en prosa com en vers, iniciant aixi el sigle d’or de la lliteratura valenciana.
La llengua valenciana no la van importar del nort.
No fon duta des de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario