ELS VALENCIANS EN GRECIA (IV)

Per: Antoni Atienza

.La mal coneguda com "Vengança Catalana".

Aquells almogavers -que ya no eren sols nadius de la Corona d "Aragó, puix agrupaven a atres tropes mercenaris de l’Imperi, com els alans, els turcoples, etc. formaven un conjunt variopint, conegut com "La Companyia". Una vegada "fora de la llei", feren un sagell, en el qual apareix l’image de Sant Jordi, antic patró del Regne de Valencia i de l’antiga Corona d "Aragó, en l’inscripció: "Sagell de l’host dels francs que regnen en Tracia i Macedonía". Esta "Companya" o "Companyia" hui es coneguda pels historiadors com la "Companyia Catalana", pero Muntaner no la nomena aíxina, i en el sagell els almogavers no es consideren "catalans", sino "francs", nom que en el qual eren coneguts en Grecia tots els europeus occidentals. Un dels capitans de la Companyia era "portogalés"... Coses de la nomenclatura historica.

En Gallipolli s"havien quedat Berenguer d’Entença com megaduc, i Bernat de Rocafort com a "manescal de la host" (Muntaner, cap. 215). Es fortificaren en Gallipolli, matant a tots els grecs de la ciutat. Mentres Rocafort feu la guerra per terra, Entença s’embarcá en cinc galeres per a fer la guerra per la mar, pero fon apresat pels genovessos. Mentrimentes, el mateix princip Miquel es posá al front de les tropes que assejaven als almogavers en Gallipolli.

Llavors, Bernat de Rocafort, personage que no se sap a on naixqué -pogué ser molt be valenciá-, va decidir fer una eixida contra els bissantins. Quan estos descobriren que la Companyia abandonava la ciutat, llançaren la seua poderosa cavallería a l’atac, a través de l’estreta llengua de terra que unia la peninsula de Gallipolli al continent. Llavors, els almogavers llansaren damunt dels ginets una pluja de darts, i mentres la carrega era detínguda en sec, Rocafort, al front dels seus cavallers, atacaren per un costat. Els almagavers desventraven als animals, sembrant la confussió absoluta, i finalment e1s cavallers bissantins varen fugir, acosats pels antics mercenaris. Després, els almogavers s'enfrontaren a la resta de l’eíxercit bissantí, atrincherats dalt d'un tossal, avançant com una ona irresistible als crits de "¡Aragó, Aragó!, ¡Sant Jordi!". Era el 7 de juny de 1305, i els bissantins foren totalment vensuts.

A partir d'este moment, la Companyia comensá a menejar-se per l’Imperi Bisanti. Després de derrotar al princip Miquel, la Companyia es va dividir en tres grups: un es va quedar en Gallipolli, prenint esta ciutat fortificada com una base d’operacions i comerç; atre, quedá baix el comandament de Bernat de Rocafort; i un tercer va seguir les correries de Ferran Xemenis d’Arenós (parent dels senyors de Cortes d'Arenós o "de Arenoso"). Gallipolli fon atacada, quan es va saber que estava poc guarnida, pels genovessos. Pero Muntaner la va defender en habilitat, junt a les dones dels almogavers, que defengueren les muralles en ferocitat. Finalment, els genovessos es retiraren.

Mentrimentes, Berenguer d'Entença va obtindre la llibertat gracies a la diplomacia de Jaume II. Berenguer d'Entença contractá en la Corona d'Aragó a 500 homens, i va tornar cap a Orient. Pero Rocafort no estava dispost a cedir-li el comandament suprem, i abdos capdills es barallaren. Llavors, el Consell dels Dotze, que regia la Companyia, va decidir que els almogavers es dividiren en tres grups, encapçalats pels capitans Rocafort, Entença i Arenós; i que cada home era Iliure de triar al cap al qual seguir. No obstant, Arenós es va posar a les ordens d’Entensa, í réalment, la Companyia queda dividida en dos. Cadascuna iniciá llavors la seua campanya.

En aixó, Fadric de Sicilia enviá al seu nebot, l’infant Ferran, fill del rei de Mallorca, per a encapçalar la Companyia. Berenguer d'Entença i Ximenis d’Arenós es presentaren rápidament en Gallipolli per a prestar jurament a l’infant. Pero a Rocafort, que es trovaba assejant Nona, i contava en el contingent més numerós, l’aparició de l'infant Ferran no li feu gens de gracia, puix suponia perdre la seua independencia i tallar totes les seues ambicions. Llavors, va manipular a l’assamblea del Consell, la qual va anunciar que acceptarien com a cap suprem a l’infant Ferran, pero en el seu nom propi, no com a delegat de Fadric de Sicilia. Ferran no podia traicionar a son tio, i va renunciar al comandament, que era lo que havia previst Rocafort.

En l’estiu de 1307, la Companyia va abandonar Tracia -com ells la nomenaven, Romania- i es va dirigir cap a Macedonia. La Companyia era temuda, coneguda com "dels francs", i quan s`anunciava la seua arribada, les poblacions s`amagaven. Pero com ya hem dit no estava unida, sino trencada en dos Companyies, una que seguia a Rocafort, i l’atra a Entensa i Arenós. En la marcha, les tropes de les dos Companyies anaven distanciades, pero quan ocasionalment s’alcançaren, començaren a discutir i  s`arribá a les mans. Berenguer d "Entença es ficà en la baralla per a posar pau, i en la refrega, fon assassinat per dos parents de Rocafort. L`enfrontament es va generalisar. Arenós va fugir, tement per sa vida, mentres l’infant Ferran va aconseguir detindre la lluita. Pero Arenós ya no es fiava de Rocafort, es negá a tornar a la Companyia, i finalment es presentá a l'Emperador, entrant al seu servici.