martes, 12 de abril de 2011

EN DEFENSA DE LA LLENGUA VALENCIANA (XVI)


Autor: Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d.)

Estes instruccions poden servir (com serviren les normes de Castelló) per a fer una gramàtica de la llengua valenciana descatalanisada. I sense eixa gramàtica, per a usar qualsevol atra de les actuals, rectificant en ella lo que calga segons estes instruccions. Perqué en totes les gramàtiques actuals (en unes més i en atres manco) hi ha una gran part a la que no afecten estes instruccions, que és la part no catalanisada sobre la que, naturalment, no done instruccions de descatalanisació. I insistixc que abans que la gramàtica és la llengua que s´ha de saber parlar abans d´estudiar la gramàtica seua.
Advertixc que estes instruccions són provisionals; subjectes a rectificacions, puix que al tractar-se d´idees meues (que tinc la satisfacció d´haver-les acceptades alguns amics), com no em crec infalible, accepte que puga haver errors. Per aixó, en son dia, estes instruccions que són qüestió d´urgència, hauran d´estudiar-se en un organisme acadèmic valencià, no solament de solvència intelectual sinó, principalment i abans de tot, INEXCUSABLEMENT D´AUTENTICITAT VALENCIANA, sense contaminacions catalanes, el qual determinará, en definitiva, la llengua valenciana i sa escritura, prescindint de cultismes i acceptant al poble com a creador i amo de la llengua. Este organisme, per tant, és el que ha de fer, én calma com es fan estes coses, la gramàtica i el diccionari complet de la llengua valenciana. El "Vocabulari valencià - català català - valencià" de "Retorn a la fidelitat valenciana", només és, com indica el nom, un vocabulari parcial de les paraules que són diferents en català i valencià.
Pel caràcter provisional d´estes instruccions, com atenc a lo primordial: descatalanisar la llengua valenciana, partint com a base, de la llengua parlada, use l´ortografia que ara s´usa, si bé aplicant-la segons la fonètica valenciana, lo que determina en ocasions diferències en les grafies. Com accent agut en lloc de greu; s i no tz; g i j i no tg tj; n i no mp; l i no ll o tl...
La majoria d´estes instruccions són de caràcter general, aplicables a un grup de paraules més o manco gran. Pero, encara que siga qüestió del vocabulari, també les hi ha referents a una o algunes paraules que van juntes en una denominació, per ser paraules o denominacions de molt d´us o molt importants.
La descatalanisació en general del lèxic catalanisat que ara s´usa, si la fera en estes instruccions, seria la publicació íntegra del vocabulari a qué m´he referit, lo que no és possible en este treball. En els casos de dubte sobre alguna paraula, aconselle al lector que opte per la paraula viva, sobretot si ho és en els llocs on millor es parla el valencià, puix que acertarà en la majoria de les ocasions; i si no acerta, per lo manco l´opció li haurà donat una paraula valenciana i no catalana.
Una observació sobre l´arcaïsació, per a mi el valor d´una forma clàssica és la corroboració, en tot o en part, d´una forma viva, o siga, en funció de pedigree d´una paraula viva valenciana. Com és, per eixemple, la forma viva dels plurals en -ns: homens, vèrgens, màrgens... paraules vives valencianes que són conservació exacta de les clàssiques que confirmen les vives.
Advertixc que les referències al Diccionari de Fabra són a la primera edició (1932), perqué les posteriors a la mort de l´autor no poden atribuir-se íntegrament a Fabra per les manipulacions que s´han fet en el text de la primera edició.
Per últim m´interessa fer constar que contra lo que puguen creure alguns, én estes instruccions (i n´és la prova més rotunda l´últim llibre de Xavier Casp: "Jo també tinc set") no baixe la llengua literària a la llengua parlada, popular, sinó que puge la llengua parlada, popular, a la literatura.
Sé que hi haurá valencians que, per orgull, perea o interessos, no acceptaran la valencianisació de la llengua que propugne; i que inclús els hi haurà que l´atacaran. Pero també sé que n´hi haurà atres que l´acceptaran i que l´adoptaran, sobre tot els que comprenen, i, millor encara, els que - junt a mi- podem dir aquelles paraules d´Aïda: "¡O, Patria mia, quanto mi costi!"

No hay comentarios: