SI SON COM SON... MAI SEREM

Russafi

El titul d’est articul be a conte del resultat de les eleccion celebraes el passat dia 25 d’este mes, a on els vots s’han repartit entre tres partits de ideologia centraliste, confirmant-se la partitocracia en la que està sumida la Comunitat Valenciana des de les anteriors eleccions de l’any 1.999.

El que el PP haja repetit la seua majoria absoluta en l’Ajuntament i en les Corts Valencianes, que el PSOE haja segut la segon força politica mes votà, que EU-Entesa tambe haja superat el 5%, i, per atra banda l’afonament d’UV -caiguent mes fondo encara que en les ultimes eleccions de 1.999-, mos te que fer reflexionar hasda a on camina el futur cultural dels valencians

Llogicament est articul no vol ser una critica contra aquells que han fet possible la renovacio de la majoria absoluta dels partits d’ambit nacional. Cadascu pot votar lo que la seua consciencia li dicte, pero si que vullc fer aplegar estes reflexions ad aquells que estan fent possible el genocidi cultural del Regne de Valencia.

No cal dir que han trascurrit suficients eleccions, des de la restauracio de la democracia en Espanya, per a que tingam un criteri politic que mos fasa vore quins son els beneficis obtinguts al donar-li el vot a una opcio politica u atra pero, a banda de lo “bonica que està Valencia” de “mira que els dels PP. estan fent coses per Valencia” i atres perles per l’estil, n’hi ha que pensar tambe en tot lo que de roïn el partit majoritari ha fet i esta fent en contra de les nostres senyes d’identitat, especialment en el genocidi de la Llengua Valenciana.

Pareix que els valencians que han optat per esta opcio no han volgut o no han considerat convenient pensar en tota la catalanisacio que el PP està fent en la Comunitat Valenciana. En l’incumpliment de les seues promeses electorals de l’any 1.999, quan portaven en lo seu programa la defensa de les senyes d’identidad dels valencians i, a ultrança, la de la Llengua Valenciana, promulgant unes normes netament valencianes per a la seua normativisacio promeses que, disfrassaes de valencianisme, amaguen la forta catalanisacio que estem patint.

Si despres de reflexionar una miqueta, a soles una miqueta de temps, sobre el perque el PP no ha retirat de les escoles l’obligacio de l’ensenyança del català als nostres fills i nets, sino que, ademes, ha tingut la provocacio politica de crear l’Academia Valenciana de la Llengua, en connivencia en el PSOE, -regida per vintiun academics de clara tendencia catalanista-, per a dir-mos als valencians de quina forma tenim que parlar i escriure la nostra llengua valenciana, partint de les Normes del 32 o de Castello, quan tots sabem o debem saber que les dites normes son les que ha beneit l’Institut d’Estudis Catalans, en qui la dita Academia mantè contactes freqüents per mig de les seues juntes de govern.

Si despres de tindre en conte esta traïcio al Poble Valencià, el valencians que han donat la majoria absoluta al PP i han votat al PSOE i EU-Entesa, majoria per cert molt important en comparacio als vots obtinguts per l’unic partit que defen els arraïls del Poble Valencià, es pot entendre que la Comunitat Valenciana vol ser dominà pel catalanisme i convertir-se en un poble sumis, agenollat, despersonalisat, vassall, rendit, obedient, docil, manejable, disciplinat, reverent, en definitiva esclau d’uns interessos politics que mai ixen a la llum pero que subsistixen en els programes no publicats dels partits politics d’estricta obediencia centralista.

Per aixo, si part majoritaria dels valencians continuen subsumits en l’encantament que el PP dia a dia bombardeja des dels seus mijos de comunicacio i del seu interes per desviar l’atencio de la seua meta de catalanisacio de la nostra Comunitat, presumint d’un valencianisme fals, hauran abandonat la lluita pels nostres drets com a poble diferent i diferenciat i no tindran excusa alguna quan els seus descendents reconeguen que hi hagueren valencians que no saberen preservar per al futur l’identitat, l’historia i la cultura del Poble Valencià.

Per aixo: SI SON COM SON..... MAI SEREM.
Valencia, Cap i Casal, 26 de maig del 2.003