jueves, 27 de agosto de 2009

SITUACION PERNICIOSA (IV)

....

(19) L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes corrents nacionalistes del mon per a dignificar-se i innoblir-se davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931

(20) L’Historia mos revela la dignitat del valencianisme i l’indignitat de molts valencians. Joan Batiste Sancho Gea – Any 2.000

(21) “Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “ Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.”
Rafael Martin de Viciana. (Alabança de les llengues hebrea, grega, castellana, latina y valenciana, publicat en el sigle XVI i reeditat en 1877.)

(22) Llengua Valenciana: “La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.” Miguel de Cervantes. (1547-1616)

(23) “...es Llengua Valenciana la parlada en la major part de l’antic Reine de Valencia i perteneix al gròp románic de les llengües inflexió-indo-europees, germana del castellá, francés, italiá, etc...” P. Lluis Fullana i Mira. 1921

(24) “De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano...” “Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en romance valenciano, ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista...” Simó Santonja. 1975

Continuaré...

No hay comentarios: