El dia 28 de març passat vaig assistir al salo d’actes del Grup d’Accio Valencianista, per a escoltar la comparecencia que va fer el Pare Joan Costa, com a President de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV, en relacio a la pretesa intencio d’alguns membres de la dita Seccio de Llengua d’introduir la “accentuacio” en les Normes d’El Puig o de l’Academia.
L’exposicio que el Pare Costa va fer d’algunes de les deliberacions produides en el si de la dita Seccio per a aplegar al consens exclusivament en els membres de la Seccio, sense tindre en conter per a res les manifestacions de moltes entitats culturals que, per mig de cartes dirigides a la RACV, no estan d’acort en la dita introduccio d’accents en les Normes d’El Puig. Es dir, desescoltant als usuaris de les Normes que ne son els que deuen de tindre l’ultima paraula a efectes del canvi ortografic que es puga produir en un futur.
El Pare Costa deixà molt clar que ell personalment, junt en l’actual Secretari de la RACV. Voro Lopez i dos/tres mes membres, estaven totalment d’acort en l’introduccio dels accents, passant-se per l’arc de triumf les manifestacions de les associacions culturals oposaes.
Hasda tal punt el Pare Costa està decidit a la introduccio dels accents que, en vista de l’empat produit en la votacio entre els membres de la Seccio de Llengua, (cinc a cinc), va demanar el vot de calitat a la Junta de Govern que, gracies a Deu, no considerà convenient donar-li el dit privilegi, en una clara visio de lo que estaven juant-se.
Al remat de l’exposicio del Pare Costa s’obrigue una tanda de preguntes entre els assistents, totes elles relacionaes en el tema estrela de la nit: La introduccio d’accents en les Normes d’El Puig.
Per la meua part i dins de la tanda de preguntes vaig fer una chicoteta exposicio de lo que em pareixia la actuacio de part dels membres de la Seccio partidaris de l’accentuacio. Concretament en els següents termens:
L’exposicio que el Pare Costa va fer d’algunes de les deliberacions produides en el si de la dita Seccio per a aplegar al consens exclusivament en els membres de la Seccio, sense tindre en conter per a res les manifestacions de moltes entitats culturals que, per mig de cartes dirigides a la RACV, no estan d’acort en la dita introduccio d’accents en les Normes d’El Puig. Es dir, desescoltant als usuaris de les Normes que ne son els que deuen de tindre l’ultima paraula a efectes del canvi ortografic que es puga produir en un futur.
El Pare Costa deixà molt clar que ell personalment, junt en l’actual Secretari de la RACV. Voro Lopez i dos/tres mes membres, estaven totalment d’acort en l’introduccio dels accents, passant-se per l’arc de triumf les manifestacions de les associacions culturals oposaes.
Hasda tal punt el Pare Costa està decidit a la introduccio dels accents que, en vista de l’empat produit en la votacio entre els membres de la Seccio de Llengua, (cinc a cinc), va demanar el vot de calitat a la Junta de Govern que, gracies a Deu, no considerà convenient donar-li el dit privilegi, en una clara visio de lo que estaven juant-se.
Al remat de l’exposicio del Pare Costa s’obrigue una tanda de preguntes entre els assistents, totes elles relacionaes en el tema estrela de la nit: La introduccio d’accents en les Normes d’El Puig.
Per la meua part i dins de la tanda de preguntes vaig fer una chicoteta exposicio de lo que em pareixia la actuacio de part dels membres de la Seccio partidaris de l’accentuacio. Concretament en els següents termens:
“En relacio a les maniobres que part dels membres de la Seccio estan fent per a introduir l’accentuacio, considere que lo primer que teniem que haver fet es consultar a les entitats culturals, a totes les entitats culturals que constantment estan lluitant per la defensa de les dites Normes d’El Puig, perque considere que son els autentics representants dels usuaris de la llengua i, per tant, part decisiva per a decantar-se en un sentit u atre. Per lo tant, al prendre’s una decisio unilateral per part de la Seccio, li vaig dir que estaven escomençant la casa per l’enteulat, quant lo neccesari es escomençar pels fonaments per a que la casa no es vinga a terra. Afegi que no se que es lo que passa que quant a algunes persones lis donen un carrec, ya siguen politics o, com en este cas, membres d’una Seccio de Llengua, ya se consideren en atribucions per a fer lo que lis done la gana.
Comenti que estava convençut en que l’accentuacio era la punta de l’iceberg per a la modificacio de les Normes d’El Puig per a acostarles a la normativa oficial de l’AVLl.
Tambe vaig fer referencia a que quina serietat mos van a donar alguns membres de la Seccio quan, en una anterior reunio de la dita Seccio de Llengua, catalogaren a les persones que estaven en la porta de la RACV. com a “energumenos” i “gentola”. Eixa es la consideracio que mos tenen als usuaris de la llengua, als que estem utilisant les Normes d’El Puig i als que les estem defenent davant de l’Admninistracio i del pancatalanisme, ante la passivitat en moltes ocasions de la propia RACV.
Vaig dir que no me valia l’excusa que hi havia donat de que l’accentuacio era demanà per moltes entitats culturals, quant tots sabem que la necessitat de l’accentuacio va ser plantejà en la Seccio per Lo Rat Penat, Associacio d’Èscritores en Llengua Valenciana i l’Editorial L’Oronella. Motiu pel qual, yo, com a usuri de la llengua, no em considerava representat per estes tres entitats que a soles volem un acostament a la normativa de l’Academia Valenciana de la Llengua, perque Lo Rat està presidit per un acolit del PP., Escritors en Llengua Valenciana, no se qui fi perseguixen si no es el de seguir els pasos de Lo Rat. I l’Oronella, perque acostant-se a la normativa oficial del PP. Vol vendre mes llibres.
Est editorial ya se ha decantat per “creuar ponts” i ya ha adoptat en les seues publicacions l’accentuacio, passant-se per l’arc de triumf a la RACV que hasda el moment que sapiam no ha aprovat la dita accentuacio”.
El Pare Costa venia en la lliço molt be depresa i v’actuar com a fronto responent a totes les preguntes que se li varen fer, sense baixar-se del burro. O siga, accentuacio.
En definitiva mos digue que ell estava d’acort en l’accentuacio i que mes pronte o mes tart la cosa aniria avant, en una demostracio de superbia indigna de la seua professio.
Lamentable, molt lamentable la intervencio del Pare Costa que no mos va convencer, com preteneia, de les seues manifestacions.
Valencia, abril del 2.003
No hay comentarios:
Publicar un comentario