jueves, 20 de agosto de 2009

EMERGENCIA EDUCATIVA

Hui, 2 de març del 2008, y quan anem pels trenta anys aproximadament de democracia en Espanya, apareix un articul en el diari EL MUNDO, firmat pel hui Cardenal-arquebisbe de Valencia Sr. Garcia Gasco, en relacio a la situacio de l’ensenyança en l’ambit nacional.

El Cardenal-arquebisbe vol alertar sobre l’emergencia educativa en la ensenyança, crec, dimanant del govern del PSOE y que està desenrollantse en els ultims quatre anys que els espanyols tenim la mala sort d’estar governats per un element vengatiu y enyorant dels temps de la II Republica com es Zapatero. Encara que no hi ha que deixar de costat als anteriors governs de majoria absoluta com foren els dels PP. quina desgracià política educativa tambe patirem els valencians.

¿Y per que dic aço?. Molt senzill. Estic referintme a les declaracions eclesiastiques del que hui (ya porta uns cuants anys) representa en la nostra Comunitat al pare Sant, y que en sa ma deuria d’estar l’obligacio de ferse fort davant la política educativa que li mana el govern de tanda.

El Cardernal considera como “molt preocupants els dats referit a l’ensenyança que atanyen al fracas escolar, violencia en les aules y adiccio a les drogues y alcohol entre els jovens” y demana als pares y docents un esforç pera “superar la tentacio de renunciar a la fe para educar a les jovens generacions”.

Y ara venen les meues consideracions sobre estes paraules que, a simple vista, pareixen molt llogiques y adecuaes a l’esperit religios que presidix, generalmenmt, en els centres d’ensenyança catolics subvencionats per l’Estat.

¿Fracas escolar?. Llogic. A banda de les materies politiques que, hui per hui, comprenen les asignatures que s’impartixen als jovens en tots els ambits de l’ensenyança (primaria, sedundaria, instituts y universitats), existix una mentira propicià pel govern valencià, en este cas, y auspicià per la jerarquia eclesiástica, que es la següent: l’ensenyança de y en valencià. Els que tenim fills y nets que han patit y estan patint esta traicio, que desde els coleges se’ls impartíx, sabem de sobra que l’interes catalanisaor del governs que, han y estan manant desde l’adveniment de la democracia en Espanya, en general y de l’iglesia en particular, es el dominant en les aules.

En primer lloc s’està imposant el catala als jovens desde una edat molt temprana, fentlos estudiar en una llengua que no es la seua materna y que, en tot cas, no perteneix a l’ambit de la nostra terra, sino que ve de fora, es foránea, y degut a l’interes anexioniste de l’egolatria catalana. Y, ademes d’aço, tenim l’atra situacio d’esquisofrenia colectiva que estan vomitant al nostres jovens: la tergiversacio de l’historia del nostre Regne de Valencia, adaptantla a les conveniencies y mentires historiques que nos venen donaes tambe desde ambits catalanistes y catalanisaors.

¿Pareix que aço es suficient pera que el fracas escolar estiga dominant l’ensenyança dels jovens valencians? Yo crec que si. Atra cosa son la violencia en les aules y les drogues y l’alcohol quins problemes que se deriven son materia pera un atre comentari al respecte.

Entenc, pero no accepte, que l’educacio que s’impartix en els centres d’ensenyança publics siga la dimanà del govern. El govern politic vol que els jovens estiguen aborregats en materia educativa y cultural, y a fe que estan conseguintlo, perque d’eixa manera menys problemes produiran a l’hora de desenrollar una política d’intervencio en la vida publica dels ciutadans. Pero que en els centres privats, catolics, subvencionats, s’adopte la mateixa linea d’actuacio educativa que la que du a terme el govern de tanda, diu molt poc dels mijos que l’iglesdia posa a disposicio dels jovens pera que, entre atres coses, proliferen les vocacions de les que tan necessitats esta la fe catolica.

El Cardena-Arquebisbe de Valencia, no te la suficient autoritat, ni personal ni dins de la religio que representa, pera dirmos als valencians de quina forma tenim que afrontar els problemes de la “educacio emergent” que pera els nostres fills representa la necessitat de que els espanyols estem aborregats.

Quan l’iglesia es pose al costat dels valencians y no consestixca que en els seus centres d’ensenyança s’ataquen les mes preuaes senyes d’identidad del poble valencià, com son sa llegua y sa historia verdaderes, entonces el Cardenal-Arquiebisbe tindrà la suficient autoritat moral pera donarmos als valencians els consells que enumera en les declaracions ades nomenaes. Mentrestrant Cardenal quedes voste callat perque callat està voste millor. En esta materia contra mes parle voste mes fa el ridicul, no a soles voste, sino l’iglesia que voste representa en este “parais terrenal”.

Valencia, a dos de març de l’any del senyor de 2008.

No hay comentarios: