Cap i Casal del Regne Agost del 2002
Des de fa mes de cent anys la Llengua Valenciana està sofrint els atacs, principalment politics i universitaris, per a tractar de conseguir la seua despersonalisacio i, com a conseqüencia d’aço, la seua desaparicio. Les maniobres politiques produides durant tot este temps, –deixant a banda l’epoca de la dictaura franquista en que estava vetà la seua ensenyança publica, mantenint-se com un tesor degudament protegit pel poble pla que ha segut qui, sense deixar de parlar-la, l’ha anat transmetent a les generacions posteriors–, han segut i continuen estant encaminaes a que la llengua valenciana siga fagocità pel catala, en ares de les conveniencies politiques que pretenen l’establiment de “l’unitat de la llengua” –valenciana i catalana– . Tot aço dins de l’estrafalari proyecte del “Països Catalans”, de qui l’objectiu final es l’absorcio economica del Regne de Valencia, hui, per imperatiu llegal, Comunitat Valenciana.
Des de l’adveniment de la democracia en Espanya i com a conseqüencia de l’establiment de les diferents autonomies, Valencia obtingue el seu propi Estatut, encara que, tambe per decisions politiques, no aplegà a obtindre la totalitat dels drets que permet la Constitucio Espanyola a les comunitats historiques, quan Valencia, per se, te moltissima historia, sino mes, que les autonomies que hui gogen d’esta classificacio privilegià.
El propi Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana dispon en lo seu articul 7º que: els dos idiomes oficials son el valencià i el castellà, sense que ningu puga ser discriminat per rao de sa llengua. No obstant aço, Valencia, es dir, la Comunitat Valenciana, ha tingut que soportar que en l’Administracio, i en tot lo que depen d’ella: centres escolars, facultats, universitats, periodics oficials, televisio i radio, s’utilise una normativa totalment aliena als arraïls del Poble Valencià, aplicant-se per a l’idioma valencià la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, amagà en lo que tots coneixem com a les Normes del 32 o de Castello, “Cavall de Troya” utilisat pels politics i universitats per a catalanisar-mos.
Durant tot el temps que el PSOE governà en esta Comunitat, sent Conseller de Cultura i Educacio el tristement recordat Cipriano Ciscar, s’obligà l’utilisacio de la dita normativa catalanista a tots els mijos oficials, pero este politic no tingue la suficient poca vergonya com per a establir oficialment, es dir, per mig de llei, el català com a llengua oficial en la Comunitat Valenciana, produint-se un buit llegal que, no obstant, provocà i seguix provocant infinitat d’incidents en la societat valenciana, especialment en els centres escolars i en les relacions socials i inclus familiars, davant de l’actitut de molts valencians negant-se a estudiar i parlar una llengua aliena i contra tota naturalea a la valenciana. Manifestacions multitudinaries, concentracions de molts valencians davant del Palau de la Generalitat queixant-mos i reclamant per a la llengua valenciana el reconeiximent de sa propia identitat i la seua categoria diferent i diferencià de qualsevol atra llengua de les parlaes en l’Estat Espanyol.
Despres vingue a la Comunitat Valenciana, per majoria en les urnes, el Partit Popular, al front del qual tinguerem a un president forà, cartagener, Eduardo Zaplana -hui per als valencians, gracies a Deu, deslligat de la Comunitat- promocionat a Ministre de Treball i Assunts Socials del Govern Espanyol, sense dubte, en reconeiximent als seus merits i glories ofrenaes al govern de la Nacio, especialment per fer-li el joc a les pretensions del govern catala, en quant a marcar les pautes per a l’establiment de “l’unitat de la llengua” en la nostra terra, mediant el seu invent d’un “bodrio” politic que tots coneixem com Academia Valenciana de la Llengua.
En el Partit Popular continuaren les negociacions en Catalunya per a conseguir lo seu empeny d’obtindre, ademes de la dita “unitat”, el fi primordial per als seus objectius economics. Les conveniencies politiques sempre van per damunt dels drets dels pobles en lo que es referix a les seues primordials senyes d’identitat i, este si, est expresident Zaplana si que tingue la poca vergonya politica d’establir, en connivencia en el PSOE, i degut a la majoria absoluta que abdos representen en les Corts Valencianes, el “bodrio cultural” per mig de llei, per a que s’encarregue de la normativisacio i normalisacio de la llengua valenciana.
El dit ent, denominat Academia Valenciana de la Llengua, naixque per llei del 2 de setembre de 1998, i des del primer moment i, concretament, per la seua denominacio, ya s’adonarem els valencians que l’oficialitat de l’idioma valencià anava a anar com a hasda lo moment, o siga, per la via del catalanisme. S’ha de destacar que en el propi nom de la nova academia no figura per a res –com tampoc en lo seu contingut– la denominacio historica de LLENGUA VALENCIANA.
Per mig de les martingales politiques entre els dos partits majoritaris, PP i PSOE, s’acordà nomenar als vintiu academics per a posar en marcha este nou engany al Poble Valencià. Es nomenaren setze de reconeguda tendencia catalanista i cinc considerats com a representants del valencianisme cultural, encara que el temps mos ha demostrat que per ad estos “valencianistes” ha privat mes el sou de cinquantacincmil euros anuals, que porta en si el carrec, que la defensa dels interessos dels valencians i de les senyes d’identitat del Regne de Valencia.
No es va respectar pel govern valencià a la Real Academia de Cultura Valenciana, entitat reconeguda pel poble pla, en mes de cent anys d’activitat en defensa de les senyes d’identitat del Poble Valencià, especialment de la seua llengua valenciana, ent que te normativisat l’idioma valencià –les conegudes com a les Normes d’El Puig, en que està escrit el present articul– d’acort en la forma de parlar del poble, en gramatiques i diccionaris propis.
Com era d’esperar el nou ent –l’Academia Valenciana de la Llengua– escomençà a funcionar prenent, d’acort en la llei de la seua creacio, l’acort de utilisar les catalanistes Normes del 32 o de Castello per a la llengua valenciana, continuant i impulsant encara mes la llavor catalanisaora del PSOE, declarant illegal a tot aquell que utilise normes ortografiques distintes de les de l’Institut d’Estudis Catalans, en el que tambe estan realisant convenis per a, en un futur mes o menys proxim, declarar l’unitat de la llengua. Tambe s’ha de destacar que el PP ha autorisat recentement l’establiment de delegacions de l’Iinstitut d’Estudis Catalans en Castello de la Plana, subvencionant economicament les seues activitats i cedint, inclus, locals propietat de l’Ajuntament de dita ciutat, per al seu fi.
Com a consequencia de les normes que en breu dictaminarà la nova academia, qualsevol entitat o particular que desige obtindre de l’Administracio subvencions per a les seues activitats culturals, comercials, industrials, etc. tindra que utilisar, sense cap d’objeccio possible, les normes del dit Institut d’Estudis Catalans, per lo que ya tenim la consideracio d’illegals tots aquells que en les nostres relacions i comunicacions personals i en l’Administracio utilisem les Normes d’El Puig.
Per tant, estem davant d’una situacio que mos porta a contemplar la desaparicio de la nostra benvolguda LLENGUA VALENCIANA per mig d’una Academia Valenciana de la Llengua que, entre els fins politics que no culturals, te, com la seua propia llei de creacio establix, entre atres “perles” lo següent: El valencià –notes que mai es nomena a la llengua valenciana pel seu nom historic- idioma historic i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema llingüístic que els corresponents Estatuts d’Autonomia dels territoris hispanics de l’antiga Corona d’Arago, reconeixem com a llengua propia. Es dir, segons aço els valencians tenim el mateix sistema llingüistic que els catalans. Tambe es fa referencia en lo seu articul 3º: L’Academia Valenciana de la Llengua es l’institucio que te per funcio determinar i elaborar, en lo seu cas, la normativa llingüistica de l’idioma valencià. Aixina com velar pel valencià partint de la tradicio lexicografica, lliteraria, i la realitat llingüistica valenciana, aixina com la normativisacio consolidada a partir de les Normes de Castello. Aci tenim el “Cavall de Troya” ades comentat, la trampa de tot est embolic. Les Normes del 32 o de Castello que, com ya s’ha comentat tambe, son les que regula i ve utilisant l’Intitut d’Estudis Catalans.
Tota la redaccio de la llei de creacio d’esta Academia es un cant a la “unitat de les llengües valenciana i catalana” i la composicio dels academics que, com tambe havem dit: setze catalanistes declarats i reconeguts com a tals en tots els ambits culturals i cinc “valencianistes” que han decidit colaborar en esta falsetat historica, son els encarregats de dur-la a cap, en l’aquiescencia i congratulacio del govern catala.
Conseqüentement i per coherencia historica i dignitat en mosatros mateixa, els valencians tenim que rebujar sense miges tintes la creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua, organisme naixcut per les conveniencies partidaries dels politics de tanda. De no fer-ho, vorem com la nostra personalitat diferent i diferencià se la carreguen i la nostra herencia cultural, la que tenim que transmetre als nostres fills, es vorà manipulà, esquilmà i empobrida, al llevar-li la seua mes preua senya d’identitat: la LLENGUA VALENCIANA.
Mosatros els valencians que volem seguir sent-ho, cridem des del nostre Regne de Valencia a tots els valencians, que lluiten per mantindre vives les nostres senyes d’identitat i la nostra riquissima cultura en terres tan lluntanes, que no permetau que, siga quina siga la maniobra manipulaora que prenga esta catalanista academia, aniquile l’identitat nacional del poble valencià.
No hay comentarios:
Publicar un comentario