D'ARA EN AVANT

D'ARA EN AVANT



Chimo Lanuza - 01/09/04







Des de finals dels 90 fins a l’actualitat, la meua experiencia em fa observar que tenim una confusio molt generalisada:



- Es perfilen definitivament grups de periodos anteriors: retirats, detractors i lleals al valencianisme.

- Politica de compra-venda de persones que debilita el moviment. El catalanisme actua a través del P.P., españoliste pero igualment catalaniste, que es dedica a atacar sense pietat al valencianisme: per davant, pels costats, per l’esquena, li es indiferent: el P.P. no te escrupols.

- Sensacio de derrota, cansanci... Debacle politica: divisio mes acusada del valencianisme. Atacs interns, acusacions internes, tots mirem de reüll a tots; desconfiança.

- Sensacio de reducte, de confinacio, de catacumba...

- S’accentua el complex d’inferioritat d’aquells que en realitat mai s’han cregut del tot el nacionalisme.

- Realment, el valencianisme està ferit de mort.

- Comencen a notar-se les primeres conseqüencies de la politica general globalisadora dels governs que posen els països d’estora per als E.E.U.U.: hi ha una especie d’imbecilisacio generalisada en la que cauen inclus els partits que s’autodenominen d’esquerra (PSOE, EU, Bloc).

- Es produix una confusio quasi unanim entre estat de benestar i conformisme.

- Es criminalisen tots els moviments de reivindicacio nacionalista o identitaria fent-los sinonims de moviments terroristes. En est estat de coses, no es gens atractiu pertanyer a un moviment reivindicatiu o ser simpatisant o creure en ell... No està ben vist ser valencianiste, forma ya part del passat i seguim “veent fantasmes”.

- Perdua de valors, baixada de guardia, continuïtat en la dinamica d’autoengany per a justificar la falta de llealtat a la causa estrictament valencianista: la llengua es important, pero tambe ho es l’economia, l’agricultura, les infraestructures... Error d’este plantejament: efectivament, totes eixes coses son importants (ningu ha dit mai lo contrari), pero no son excloents de la defensa de l’identitat.

- Quan ya creïem que per lo manco sabem qui està a on, resulta que aixo no es aixina: segurament mai ho sabrem. Tinc confiança en el futur. Pero tinc molt clar que este ha de passar, necessariament:

- Per tindre un cap molt gelat.

- Per un reforç del sentiment valencianiste.

- Per un repas critic i analitic de les forces reals en les que contem i fer un esforç de canalisacio d’estes forces.

- Per una coordinacio del moviment valencianiste.

- Per una definitiva creacio –o, a hores d’ara, possiblement siga millor una recreacio- de l’ideologia valencianista.

- Per una fermea en la conviccio de pertanyer a un moviment sense complexos.

- Per una iteracio de l’accio de carrer (que el ritme no pare, no pare, no).

- Per una recuperacio de l’espai perdut.

- Per una confirmacio de la presencia valencianista en tots els nivells en els que nos movem.



Per una ilusio, una fe, una confiança en que dema, algun dia, VALENCIA SERA VALENCIA SUBSTANTIVA, ELS VALENCIANS ESTAREM ORGULLOSOS DE LA NOSTRA CONDICIO IDENTITARIA I SEREM DIGNES DE SER VALENCIANS