COMUNICAT II CONGRES DE LA LLENGUA VALENCIANA 28/11/2013

COMUNICAT II CONGRES DE LA LLENGUA VALENCIANA 28/11/2003



La primera conferencia del mati fon a carrec de En Carles Recio, doctor en dret, ³El valencià i el catala en el texts classics². L¹autor fa una revisio dels princiapls autors del sigle d¹Or i arriba a la conclusio d¹una clara i definida consciencia idiomatica que es manté a lo llarc dels sigles.



La segona conferencia fon llegida per En Chimo Lanuza, llicenciat en filologia, i membre de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV. ³Codificacio llingüistica: Objectius, criteris i propostes². Denuncià que la politica i la llingüistica son inseparables, i l¹eixemple paradigmatic es la Academia Valenciana de la Llengua (AVLL). Aposta per potenciar el principi sociollingüistic de que en el cas de llengües amenaçades de glotofagia s¹hauria d¹aplicar com a criteri per a la codificacio del valencià la máxima ­totalment llegitima i d¹actualitat- de ³accentuar les diferencies i minimisar les semblances². Finalisa fent un repas de als diferents elements del conflicte valencià i dels seus actors, analisant la responsabilitat i les conseqüencies de les seues actuacions, que en la majoria d¹ocasions son perverses per a la llengua valenciana.



La clausura del II Congres la realisà En Ricardo de la Cierva, ex ministre i Catedratic d¹Historia Contemporanea.



Dijo textualmente:



³Su compromiso con la verdad y con la realidad histórica le hace estar en sitios especialmente incómodos para otras personas pero como Chaplin en la película Candilejas el pretende vivir lo que le queda de vida en defensa de la verdad y la mentira de la unidad lingüística entre el valenciano y el catalán es lo que le mueve a estar hoy aquí.



Ricardo de la Cierva desveló a los asistentes que para el próximo otoño invierno tendrá acabado un libro sobre el problema catalán en valencia que definió como la suplantación del alma de todo un pueblo mediante la suplantación de su lengua. Además adelantó que en dicho libro aportará testimonios y actas del pacto Aznar-Pujol-Zaplana para la creación de la Academia Valenciana de la Lengua y su control por parte de El Instituto de Estudios Catalanes.



Ricardo de la Cierva contrastó la riqueza histórica de la lengua Valenciana frente a la estandarización química de la lengua catalana que como la lengua hebrea son más fruto del laboratorio que de una rica evolución histórica como en la lengua valenciana.



Además denunció el entregismo en materia de cultura que el PP realiza a los sectores más izquierdistas y nacionalistas fruto de un complejo y de una inoservancia del programa vigente del PP del que Ricardo de la Cierva fue redactor en el congreso del 82.²



A continuacio Josep Payá lliggue el document de conclusions del Congres i la Presidenta tancà el congres davant de l¹aplaudiment dels presents.





CONCLUSIONS DEL II CONGRES DE LA LLENGUA VALENCIANA



La llengua valenciana es u dels principals elements de la personalitat dels valencians. Este ric patrimoni cultural es veu somes a processos de substitucio, per aquells que utilisen el catala o el castella com a ferramentes al servici d¹un desplaçament cultural. Front ad aço volem manifestar, com a conclusions del II Congres de la llengua valenciana, volem manifestar la seua singularitat des de les següents perspectives:



HISTORIA DE LA LLENGUA



El valencià es un idioma que ha arreplegat les aportacions llingüistiques dels molts pobles que han habitat en estes terres, ibers, romans, visigots, araps i ha compost la seua particular cultura en l¹enriquidor mestiçage cultural que fan del poble valencià un eixemple de tolerancia i de diversitat. A partir del sigle XV es poden trobar multitut de mencions a on els autors del Sigle d¹Or valencià expliciten que escriuen en llengua valenciana diferenciant-la dels atres idiomes com fa el catala Francesc Eiximenis, i els valencians Joanot Martorell, Isabel de Villena, Antoni Canals, Bonifaci Ferrer, Roiç de Corella, Joan Esteve, etc., inclus figures de la lliteratura castellana com Miguel de Cervantes han lloat la llengua valenciana. Esta especifica denominacio de valencià es mostra d¹una consciencia nitida dels autors valencians i estudiosos de l¹idioma, com demostrà Carles Recio, que s¹esten a lo llarc del XV, eixemples son: Gregori Mayans, Carles Ros, Martín de Viciana, Joan Llorenç. La forta presnecia de la llengua valencian es deixà sentir en Caatlunya com mostren les proves aportades per Gracia i Moya. En les ultimes epoques investigadors i lliterats de reconeguda valua i prestigi han continuat en eixa afirmacio Antonio Ubieto, Julián San Valero, Vicente Castell Mahiques, Julián Ribera, Salvador de Madariaga, Claudio Sánchez Albornoz, Miguel de Unamuno, Azorín, Carreres Candi, Ricardo de la Cierva, etc.. La lexicografia com ha arreplegat en la seua conferencia Niederehe es ampla, ya en 1472 Joan Esteve redactà el Liber elegantiarum, ademes d¹obres com les que publicaren Carles Ros, Josep Escrig i Constanti Llombart o el Pare Fullana fins a arribar a l¹obra lexicografica valenciana mes moderna: el Diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana. L¹insistencia dels autors en el conreu, estudi i manteniment de la llengua valenciana, tambe ha donat els seus fruits en gramatiques a on cal destacar les primeres obres de Josep Nebot i en concret les del millor filolec valencià el Pare Fullana al qual li dedicà una ponencia Benjamin Agullo pel compliment del 75 aniversari de l¹entrada del gramatic per la llengua valenciana en la RAE, i la codificacio actual mes ambiciosa realisada per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV.





LLINGÜISTICA



La llengua valenciana es una evolucio del romanç hispanic, derivat del baix llati, com els atres idiomes romanics d¹ Espanya. L¹estrat romanç configurà el valencià, que no es producte com afirmen els autors catalanistes de la reconquista o la repoblacio. Lleopolt Peñarroja ha arribat a la conclusio, despres d¹estudiar les caracteristiques del romanç anterior a la conquista de Jaume I, el valencià prejaumi, que hi ha un parentesc estructural entre el valencià anterior a la reconquista cristiana i el posterior, per tant s¹ha donat una continuïtat, aço està fermament demostrat en una casuistica mes ampla i en una diversitat de fonts que aumenten la fiabilitat respecte a estudis anteriors, al millorar i perfeccionar els coneiximents que es tenien sobre el mossarap valencià.



Les caracteristiques que definixen el valencià es poden comprovar en tota la seua particular fisonomia lo suficientment diferenciada per a considerar que el valencià complix les caracteristiques fonetiques, morfosintactiques, lexiques i de flexio verbal per a ser per se un idioma propi com afirma des de la llingüistica contrastiva Angeles Castello. Aixina tambe ho mostra Enric Giralt en l¹estudi d¹antroponimia, en malnoms propis i caracteristics de la llengua valenciana. Com ya demostraren els primers escrits de Josep Nebot, del Pare Fullana i d¹uns atres investigadors de la llengua valenciana fins arribar a la codificacio realisada en l¹actualitat baix el nom de ³Normes del Puig² i que consta de diverses obres d¹estudi com: ³La documentacio formal², ³La gramatica de la llengua valenciana²,³La Fonetica valenciana², ³La flexio verbal², ³La serie filologica² de la RACV, i tambe la ³Revista de filologia valenciana².



SOCIOLOGIA



Les enquestes realisades per universitats, centres d¹investigacio sociologica, o empreses demoscopiques mostren el grau d¹acort, majoritari, de la consciencia del poble valencià de parlar un idioma al que li diuen valencià i no reconeixen la vinculacio filogenetica en el catala. Es un idioma que el parla mes del 50 % dels habitants de la Comunitat Valenciana i mes del 90 % l¹enten.



SOCIOLLINGÜISTICA



Com afirmava Cooper ³la planificacio llingüistica perseguix objectius extrallingüistics², en Valencia el castella i el catala son adversaris naturals que desplacen i substituixen funcions llingüistiques que han segut propies del valencià.



Dins del terme diglossia s¹han de diferenciar factors socials com el prestigi i la disfuncio d¹us. En Valencia existix una situacio d¹hetereglossia a on els llocs A i B ­alt i baix prestigi- estan ocupats per llengües diferents. La varietat A de prestigi, culta i dominant i la varietat B, sense prestigi, coloquial o nativa, aixina el catala ocupa el lloc A i el valencià es reduit a una funcio B. El castella ocupa tambe una posicio de predomini respecte al valencià, i inclus front al catala, al ser la llengua mes utilisada. Una sitiuacio comunicativa asimetrica i injusta.



La percepcio i consciencia de la consciencia de la despersonalisacio es veu dificultada o alterada per politiques de desinformacio constant que es realisen de forma reiterada en el sistema educatiu i els mijos de comunicacio.



POLITICA



La llegislacio permet defendre el valencià com a llengua autoctona del poble valencià com es mostra a través de la conferencia de Juan Garcia, pero a pesar d¹aço el valencià es idoma discriminat.



La llengua valenciana està inclosa en la Carta Europea de Llengües Minoritaries.



La Constitucio Espanyola reconeix en el seu Titul Preliminar, articul 3.2.: ³Les atres llengües espanyoles seran tambe oficials en les respectives Comunitats Autonomes d¹acort en els seus Estatuts² i en l¹articul 3.3. : ³La riquea de les distintes modalitats llingüistiques d¹Espanya es un patrimoni cultural que sera objecte d¹especial respecte i proteccio².



L¹Estatut d¹Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix en l¹articul 7.1.: ³Els dos idiomes de la Comunitat Autonoma son el valencià i el castellà. Tots tenen dret a coneixer-los i a usar-los².



La Llei d¹Us i Ensenyança del Valencià reconeix en diversos articuls que el nom que li correspon a la llengua parlada es el de valencià, l¹idioma propi.



A pesar de tota esta regulacio, el diferents governs de la Generalitat Valenciana s¹han dedicat a fomentar i escampar en tot el sistema educatiu un model alie al valencià, introduint caracteristiques lexiques, morfosintactiques i verbals, per a facilitar l¹assimilacio a través d¹una marcada i potent ferma i planificada politica idiomatica de catalanisacio: elastica, policentrica i convergent. L¹ent encarregat de la catalanisacio del valencià es l¹Academia Valenciana de la Llengua (AVLL), creada pel Partido Popular (PP) i el PSOE (Partido Socialista Obrero Español).



SITUACIO ACTUAL DEL VALENCIÀ



Ara la polemica gira entorn als dos ents de referencia: la RACV i la AVLL. Si fem un poc d¹historia fins arribar a l¹actualitat, haurem de recordar que des de 1979 la Seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) ha elaborat una proposta ortografica seria i tecnica per a la nostra llengua valenciana. El valencianisme li ha atribuit ad esta institucio la funcio normativisadora i referencial per al valencià, encara que la propia RACV mai ha estat convençuda d¹este paper.



A pesar de tots els esforços realisats des del poder i a pesar de tots en les trampes que se li han posat a la llengua valenciana per a destruir-la i fer-la desapareixer, es manté viva en la percepcio i sobre tot gracies als esforços d¹algunes institucions que saben reconeixer ben be les intencions d¹un poder establit nominalment valencianiste pero filocatalaniste en les seues actuacions.



A partir dels ultims anys del segle XX, s¹inicia una nova etapa, la mes dura, d¹acossament i persecucio de l¹identitat valenciana per mig de l¹enderrocament del mes important signe de la seua peculiaritat, la llengua, en atacar, d¹esta, la seua part mes vulnerable i diferenciadora: l¹ortografia, que es simbolica com afirma Niederehe.



La politica llingüistica aplicada des de la Generalitat pels diferents governs valencians ha tengut com a objectiu fonamental la despersonalisacio del nostre poble i per ad aço han utilisat, com demostrà Garcia Broch, el sistema educatiu per a transformar, canviar o alterar l¹identitat social positiva dels valencians.



Ha existit en els ultims anys un proces en una teleologia definida i un metodo per a anular qualsevol capacitat d¹influencia del valencianisme, tant a nivell cultural com a politic. El dos processos que s¹han aplicat sobre el valencianisme i el provençal ha segut la psicologisacio i la denegacio com demostra la comunicacio de Philippe Blanchet. La psicologisacio es produix quan s¹atribuixen caracteristiques psicologiques als components d¹un determinat grup. La denegacio actua sobre el mensage minoritari que es devaluat i calificat d¹irracional. L¹objectiu de la psicologisacio i la denegacio es impedir l¹influencia de la minoria.



L¹ultim episodi del proces de despersonalisacio es la creacio de la AVLL, una academia creada pel poder politic dels dos partits majoritaris PP I PSOE. La rao de ser d¹esta academia es per una banda l¹oficilisacio del catala i el tancament de la ferida de la batalla de Valencia i per una atra la desactivacio de la Real Acdemia de Cultura Valenciana. La AVLL te dos objectius:



1. Generar en la societat valenciana la sensacio de solucionar un conflicte en fals. Est objectiu no s¹aplega a complir puix no de bades en cap de moment es produix la sensacio ­ni entre la massa- de que s¹ha conseguit la pau social i que la AVLL es el referent normatiu de la llengua valenciana.

2. Generar en el valencianisme la primera gran, important i determinant (per les seues conseqüencies) divisio dels ultims temps: els que s¹oponen a la llegitimitat moral de la AVL i els que han intentat establir vies de negociacio des de sectors valencianistes que han acabat acceptant els principis de l¹ortografia catalana: elastica, policentrica i convergent. Com afirma Moscovici els conversos ardixen en desijos de convencer.



Es important senyalar l¹ambigüetat en la que es tractat el terme ³valencianisme² que du a confusions i malentesos i en moltes mes ocasions a que s¹utilise esta definicio per a alterar la realitat o confondre-la, utilisant els metodos de la propaganda en el fi de desinformar.



En una autocritica de l¹actualitat valencianista nos trobem davant una desacreditada Real Academia de Cultura Valenciana que no s¹acaba de creure la seua funcio de referent codificador i la qual credibilitat s¹ha vist seriament danyada per l¹abando de valencianistes que s¹han movilisat per a entrar en la AVLL. Esta accio ha dut a un conflicte i com a conseqüencia a un trencament visible del valencianisme entre els que s¹acosten a la normativa catalana de la AVL i els que proponen com els sociollingüistes maximisar les diferencies en casos de susbtitucio llingüistica o intents de subsumir una llengua sobre atra.



En tot cas es important senyalar en preocupacio l¹abando progressiu de les uniques normes codificadores del valencià, les Normes del Puig, i l¹acostament a models normativisadors aliens a la llengua valenciana. En la ponencia de Chimo Lanuza es remarca un principi fonamental de la sociollingüistica: en el cas de llengües amenaçades de glotofagia hauria d¹aplicar com a criteri per a la codificacio del valencià la máxima ­totalment llegitima i d¹actualitat- de ³accentuar les diferencies i minimisar les semblances².



Es fa necessari un reforç de la normativa del valencià i, aprofitant la circumstancia, unes modificacions mes pertinents en l¹intencio d¹acostar el codic escrit al codic parlat. Algunes de les propostes plantejades a través de la ponencies de Chimo Lanuza, de Niederehe, les comunicacions de Joan Romero, Rico Sogorp o Miquel Carbonell: en eixa direccio senyalen. Per aço instem a que l¹ent encarregat de la codificacio de la llengua valenciana considere estes propostes i actualisacions per a adaptar-se a l¹evolucio de la llengua valenciana que mai podra ser la AVLL ni aquelles atres entitats o institucions que convergixquen en ella