D'ALBIÑANA A ZAPATERO

D’ ALBIÑANA A ZAPATERO



Manolo Latotrre



Presiden del Grup d’Accio Valencianista





O lo que es lo mateix: D’Albiñana a Zapatero passant per Suarez, Lerma, Aznar, Zaplana, Camps, Pla i Gonzalez Pons. Perque tots ells, en major o menor mida, son els autentics responsables de l’actual situacio en que es troba l’Estatut de la Comunitat Valenciana. Tots i cada u d’ells han segut protagonistes de l’historia de traïcions i enganys que els valencians hem patit cada volta que Madrit i Catalunya han tingut que resoldre algun contencios i casualment mosatros passavem per alli.



Ya durant el Consell Preautonomic d’Albiñana tinguerem que ser els valencians d’a peu els que ixqueren al carrer per tal d’impondre lo que era nostre i recuperar: La Real Senyera, la LLengua Valenciana, l’Himne Regional i la denominacio Regne de Valencia. Perque que ningu s’oblide que les forçes d’esquerres de finals dels 70, encapçalades pel PSPV, volien introduir en la negociacio de l’Estatut: La bandera quatribarrada, (bandera que Albiñana i Perez Casado arribaren a penjar en les nostres institucions), la llengua catalana, la Muixeranga com a himne i la denominacio Païs Valencià.



La UCD d’entonces, sensibiliçada davant les impressionants manifestacions organiçades pel Grup d’Accio Valencianista, va arreplegar totes les nostres reivindicacions identitaries i les portà integres a Madrit dins del text definitiu que deuria d’aprovar-se en l’any 82. Almenys aixina se varen comprometre la vespra els mes alts carrecs de UCD en Valencia, en la reunio celebrada en el despaig d’Emilio Atard i en presencia, entre atres, del President del GAV, Pascual Martin Villalba i el Secretari de l’entitat, Manolo Zarzo.



Despres en Madrit els Pin Arboleda, Abril Martorell, Muñoz Peirats i companyia no tingueren nassos de mantindre la seua paraula i en l’ultim moment renunciaren a Regne de Valencia a canvi del descafeinat Comunitat Valenciana. Ningu va entendre aquella renuncia pero l’acceptarem com un mal menor sense ser conscients de que allo representaria la tonica a seguir en totes les posteriors negociacions.



De tots es coneguda la debacle politica de Suarez i de UCD i la consegüent majoria absoluta del PSOE, tant en Madrit com açi. Poc es podia esperar de bo d’esta nova etapa i aixina es va complir. Lerma nomenà al maquiavelic Cipriano Ciscar com a Conseller de Cultura i este començà la demolicio programada de la LLengua Valenciana sense cap tipo de reparo. Catala en els coleges, Païs Valencia per tots els puestos i innumerables mostres de menyspreu a la Senyera i als nostres signes d’identitat en general. Quan parlaves en gent d’esquerres de tota la vida, (blasquistes, excombatients de la Republica, socialistes historics), es quedaven boquioberts davant tan furibunda agressio. Pero es que ells no havien caigut en el fet de que Felipe Gonzalez anava a necessitar del vot de CIU en Madrit i Pujol ya havia ficat les seues condicions: Valencia. Ya tenim una atra maxima a seguir a partir d’entonces: Valencia com a moneda de canvi entre Madrit i Barcelona.



Pogue pareixer que estant el PP tant en Madrit com en Valencia seria relativament facil capgirar 180º la llinia catalanista de la Conselleria de Cultura i començar, despres de dotze anys de govern socialiste, a fer politica valenciana sense cap sucursalisme. Pero l’incomprensible “pacte del pollastre” pel qual UV renunciava a Cultura a canvi de... ¡¿ Agricultura?!, sumat al chicotet detall de que Aznar no tenia majoria absoluta i precisava, una volta mes, del vot catala, varen propiciar que un mercantiliste politic murcia mos venguera en Reus al pactar en Jordi Pujol la creacio de l’Academia Valenciana de la LLengua (Document que redactà Gonzalez Pons i que han reconegut publicament tant Pujol com Fernando Villalonga, primer Conseller de Cultura de Zaplana). Al President de la Generalitat Catalana ya l’havia eixit be la jugada en Felipe Gonzalez i tornà a utilisar-la en Aznar: Si vols governar en Madrit ajuda’m en l’unitat de la llengua i en els meus Païssos Catalans.



Aixina apleguem al capitul mes tragic i mes incomprensible d’este drama. El PP governa en majoria absoluta en Valencia, mentres en Madrit el PSOE recolça el seu govern en els vots de l’esquerra catalana (PSC, ERC, IU). Per tant, i per primera volta des de que arribà la democracia, no deuriem ser moneda de canvi d’eixe perillos contuverni Madrit-Barcelona.



Llavors: ¿Per que Gonzalez Pons negocià en el numero dos de Carod Rovira i en el germa de Pascual Maragall el dictamem del passat 9 de febrer de la AVLL a on per primera volta en l’historia es reconeix oficialment en un document valencià l’unitat del valencià i el catala?. I mes encara: ¿A quin sant el Sr. Camps envia a Madrit una reforma d’Estatut pactada en Pla i en el risc, com aixina ha segut, de que una volta feta la foto els socialistes el traïcionaren i pactaren en els seus socis catalans la supressio de la denominacio Idioma Valencià del nou Estatut?



Lo de Gonzalez Pons te una explicacio molt senzilla i no es atra que la que ell mateixa ha donat en privat des de la seua epoca al front de la catalanista Falla King-Kong: Ell es creu que valencià i catala son la mateixa llengua. Per lo tant no es d’estranyar que la seua bruta ma aparega en tots els atacs a l’Idioma Valencià. I es que este alumne aventajat de Cipriano Ciscar va ser tambe qui redactà personalment en 1998 el dictamen del Consell Valencià de Cultura del que naixeria la AVLL.



Lo de Camps ni ha que entendre-lo des de la seua inutilitat politica. Porta tan de temps dedicant-se, casi exclusivament, a vendre la seua image de bon chic que ha arribat el moment en que ya no aprofita per a res. Lo greu es que la seua deixacio de funcions com a President de la Generalitat Valenciana ha provocat que Gonzalez Pons haja colocat a tots els seus peons catalanistes dins de la Conselleria de Cultura (David Serra, Jesus Huguet, Fernando Villalonga, etc) i si Coalicio Valenciana no ho remedia fara que pergam l’identitat idiomatica en l’Estatut.



Que no nos maregen en lo de la rebaixa del 3%. Lo realment greu d’esta innecessaria carrera per reformar l’Estatut abans que ningu, es el fet de que puga desapareixer “Idioma Valencia” del seu articul set. Perque, aixo junt a l’inclussio de la catalanista AVLL dins del mateix, crearia una situacio molt greu per al devindre de la LLengua Valenciana.