CONSIDERACION ETIQUES I EPISTEMOLOGIQUES

CONSIDERACIONS ETIQUES I EPISTEMOLOGIQUES

(Autor: Antoni Fontelles i Fontestad, Cap de la Seccio de Cursos de Llengua i Cultura Valencianes)

L'ENCARREC DE LES CORTS AL CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA.

Com quedà patent en el passat debat de politica autonomica -setembre del 97- i despres en la carta que dirigiren a Lo Rat Penat, el Consell Valencià de Cultura te la missio d'emetre un dictamen respecte a qüestions llingüistiques "assentat tant en fonaments cientifics com historics".

Lo primer que nos sorpren es que en la peticio hi ha un implicit sobreentes, ya que presuponem que el dictamen es sobre la llengua valenciana, ben definida i caracterisada des de l'ambit llegal i normatiu en el nostre Estatut d'Autonomia, aço de forma independent a unes atres consideracions judicials i academiques que s'han donat posteriorment. Creem, per tant, que ya s'introduix una restriccio de primer orde en l'informe solicitat: el C.V.C. no se'n pot eixir del regim estatutari i de les disposicions que el desenrollen i completen en els aspectes referits a una de les llengües dels valencians.

Lo segon que nos ha sorpres es l'extrema ambigüetat de la peticio de les Corts, que te la seua traduccio i continuïtat en la carta-preambul enviada a la nostra entitat a on es torna a reiterar lo de "dictaminar sobre qüestions llingüistiques", sense mes especificacions. Nos preguntem quíns son els aspectes llingüistics respecte als quals est organisme consultiu de la Generalitat s'ha de manifestar: ¿sobre el nom de la llengua?, ¿sobre si el valencià es llengua o dialecte?, ¿sobre si es mes correcte este o aquest?, ¿sobre quan es produi la reduccio del diftonc ai a e en el romanç?, ¿sobre el contengut de la materia llengua valenciana en el curriculum escolar?, ¿sobre qui està capacitat per a impartir llengua valenciana?, ¿sobre si els usuaris valencians son competents respecte a la seua llengua i a la denominacio que li donen?... Com es pot vore, tot aço son aspectes llingüistics externs o interns, de caracter sincronic o diacronic. ¿Sobre que se'ns demana a nosatres l'opinio?

Hem de recordar que molts d'estos interrogants ya estan resolts en les lleis vigents i uns atres son objecte de l'investigacio i del debat tecnic i cientific.

En tercer i ultim lloc, nos ha sorpres la metodologia -provablement derivada de l'ambigüetat de l'encarrec- que s'ha establit i que es de la seua absoluta competencia i discrecionalitat. Per lo que ha eixit en prensa i per lo que coneixem, s'ha posat un determini (que per a dictaminar nos pareix be, pero no per a resoldre un conflicte psicosocial), s'ha cridat a unes determinades entitats (en la consegüent desviacio de la mostra) i s'ha acceptat l'enviament d'opinions a titul personal, s'ha creat una comissio (sense discutir la capacitat intelectual dels components, se'ns permetra dubtar de la qualificacio tecnica necessaria per a discriminar entre plantejaments cientifics i dogmatics), s'ha convocat a cadascuna de les entitats i s'ha procedit a escoltar lo que estes volien dir (les consideracions que sobre les qüestions llingüistiques estimem convenient, segons la citacio). Naturalment, producte de l'indefinicio inicial, no s'ha dit explicitament quíns eren els punts o els aspectes sobre els que estes associacions s'havien de manifestar. Despres d'aço, suponem que es passarà a la discussio general entre els consellers i s'elaborarà el dictamen.

Nosatres creem que el proces triat no te cap de semblança en la metodologia cientifica o una discussio tecnica. Naturalment, el dictamen sera valit com a opinio o juï, pero qualsevol intent de fer-lo passar per ciencia, opinio tecnica o expressio autorisada, els hauria d'obligar a reflexionar molt seriament. Sobre tot quan es demana que estiga assentat en fonaments cientifics i historics: la ciencia es molt ampla i inclou a l'historia; esta no marca el model per excelencia i aquella te unes atres disciplines -com la filosofia, l'historia o la sociologia de la ciencia- que reflexionen sobre el quefer cientific.

EL PROBLEMA LLINGÜISTIC I LA RESOLUCIO DE CONFLICTES.

Els valencians, des de fa uns quants anys -finals del sigle passat i principis de l'actual-, mantenim una pugna respecte a la llengua valenciana i diverses qüestions internes i externes d'ella. Les opinions i les solucions han segut prou variades i per a tots els gusts. No es pot explicitar aci tot el proces perque no acabariem mai. La conclusio que podem traure es que el conflicte ha estat i està present en la Comunitat Valenciana en notables diferencies geografiques, historiques i socials. El reconeiximent de l'existencia es el principi per a intentar resoldre'l (es dificil que un alcoholic inicie un tractament de desintoxicacio si no accepta la seua condicio, com tambe es imprescindible que una persona es reconega malalta per a que vaja al mege).

La principal dificultat està en identificar la naturalea del conflicte i els factors que intervenen. Per regla genral, en la ciencia no son ya massa abundants els models unicausals d'explicacio, sobre tot si es tracta d'un problema social com es este.

Contra esta tendencia, el Consell Valencià de Cultura -pel model de treball que ha elegit- pareix que crega que el conflicte llingüistic es conseqüencia del simple desacort entre distintes faccions o contendents, per a lo qual unicament s'han de vore quínes son les discrepancies entre les parts identificades -oblidant si n´hi ha alguna o algunes atres- i intentar trobar un terme mig -habitualment denominat "consens"- que sería el que es plasmaria en el dictamen (reiterem, si es que tenen clar quín es l'objectiu; nosatres, al menys, no el tenim tan clar i lo que plantegem ho fem sobre suposicions).

Per desgracia, les teories mes novedoses sobre la resolucio de conflictes personals, interpersonals o grupals, son mes partidaries de la multicausalitat i l'objectiu final no es la solucio del problema, encara que si es troba, puix millor.

Sense cap animus injuriandi, en esta ocasio s'ha comés un reduccionisme de tal magnitut que dificilment pot eixir una solucio a cap de conflicte, perque s'ha identificat este, de forma exclusiva i excloent, com a restringit a l'ambit llingüistic (cosa que no passaria de ser una discussio tecnica o academica; en tot cas, no passaria del camp epistemologic). Nosatres som de l'opinio i estem convençuts de que el problema excedix els llimits de lo llingüistic-filologic per a involucrar a unes atres arees de l'activitat cotidiana (politica, economia), de l'activitat cientifica (juridica, psicologica, sociollingüistica, epistemologica, etc.) i de l'activitat individual i colectiva (personal, interpersonal i grupal).

No oblidem tampoc que en el nucleu està el debat sobre l'objecte social que s'estudia: la llengua valenciana, ya que es qüestiona el seu estatut ontologic com a objecte "real" o simplement "nominal".

Per a explicar aço en algun cas concret, es com si s'intentara posar d'acort a dos persones, una que nega l'existencia del cubisme i una atra que l'afirma, o a una que nega Europa i una atra que assegura que es una realitat sociopolitica, o una que nega l'igualtat entre les persones i una atra que l'afirma... Poden comprendre facilment que si afirmem que el cubisme es una entelequia, que no hi ha una cosa com Europa, o que l'igualtat no es un dret inalienable de les persones, qualsevol intent de debat, dicussio o acort es poc menys que impossible. La complexitat de les conductes individuals i colectives nos hauria de portar a vore per qué es produix aço, pero es massa senzill i tambe mes facil i comodo buscar una causa de la divergencia i tancar el conflicte... naturalment, tancar-lo en fals.

PERSPECTIVES DE FUTUR.

Fer prospectiva i endevinar qué pot ocorrer i quínes poden ser les vies per a una solucio -si es que n'hi ha- passa necessariament per un canvi en distints nivells i ambits. L'apertura mental, els nous punts de vista, l'abandonament dels llocs segurs, la complexificacio, la modificacio de les actituts, etc., son algunes d'estes condicions, tot lo contrari al reduccionisme en que ha quedat este proces que vostes estan conduint.

Entenent que el conflicte sobre la llengua valenciana es mes complex de lo que es vol mostrar, per a nosatres son fonamentals tres conceptes: la reflexio -en l'ambit intelectual i cognitiu-, la tolerancia -en l'ambit individual i colectiu- i la proliferacio teorica -en l'ambit epistemologic-.

La reflexio com a forma de distanciament es un proces cognitiu que es dona en les persones, pero que tambe pot estar present en els grups. Este distanciament es complicat sobre tot quan l'objecte de la reflexio nos es proxim fisicament o psiquicament. En este segon cas, vostes mateixos observaran lo dificil que resulta substraure's a les creeences, opinions i tendencies personals a l'hora d'opinar sobre estes intervencions. Igualment es donaran conte de lo dificil que es separar, en la seua actuacio com a consellers, el component politic que els seus nomenaments representen del carrec que eixercixen.

Este distanciament reflexiu segurament nos portarà a vore que no som una societat -la valenciana- ni altament conflictiva ni especialment rara ni que els problemes que pugam tindre siguen particulars o unics -com algunes representacions institucionalisades volen mostrar-.

A voltes es millor admetre la subjectivitat com a principi de la reflexio perque es molt improvable que puga ser reflexiu aquell que no reconeix que es subjectiu les 24 hores del dia -inclus quan dormim-, per ahi hem començat nosatres mateixos en acceptar la participacio i acceptar expondre el nostre punt de vista.

Practicar la tolerancia nos facilitarà -a tots- com a subjectes i com a grups l'apertura mental per a vore mes coses, per a vore cóm opinen els nostres adversaris -els atres- i al mateix temps nos permetra coneixer que no totes les persones pensem igual. La tolerancia implica que l'atre no es enemic -encara que puga ser adversari o oponent en determinades situacions-, sino que es diferent a mi i que te uns drets i que estos tenen unes llimitacions que establix la llei; fora d'aço, la vulneracio d'estos drets es illegitima. La base de la democracia partix del reconeiximent del dissens, de la diversitat, del pluralisme -d'opinio, de gusts, de teories, d'adscripcions, etc.-, no del consens, entes com a unica conducta acceptable. La tolerancia facilitarà el vore que la pluralitat es la realitat mes immediata i que les coses no son blanques o negres.

La proliferacio teorica es mes que necessaria en este cas, ya que sens ella es impossible la discussio cientifica i el progrés de la ciencia. Està mes que comprovat i acceptat que el coneiximent no avança de forma exclusiva a base de l'acort i el consens, hi ha unes atres formes i modalitats. Es tracta d'un principi de la ciencia que contrarresta les superconegudes referencies a: la "romanistica internacional", l'unanimitat de les universitats, l'exclusivitat competencial del coneiximent per a les institucions docents (¡i encara hi ha gent que s'ho creu!), i tants atres topics que hem hagut de soportar els defensors de la teoria valencianista. Alguns de vostes, la major part dels ensenyants i de les institucions docents tenen una representacio estereotipada dels defensors i practicants de la teoria valencianista, image estereotipica que com totes està produida i mantenguda per diversos mecanismes sociocognitius i emotius que no es moment de tractar aci, pero que estan ahi (en general, es magnifiquen els aspectes negatius i es minimisen els positius).

A mes, este principi nos mostraria el greu error que es comet quan no es distinguix entre coneiximent comprovat o no falsat i coneiximent generalisat o estés, que no son lo mateix.

Es facil advertir que estos principis o fonaments, que la nostra entitat dins de les seues possibilitats i mijos intenta difondre, no actuen motu proprio i de forma independent, sino que requerixen d'agencies humanes o institucionals, com per eixemple el Consell Valencià de Cultura, per a actuar en la societat. Este podria ben be ser el fonament del seu dictamen i, a lo millor, una disposicio nova d'elements que obriria camins per al benestar de la nostra societat valenciana.

Quan acabem esta intervencio, algu de vostes es preguntarà alguna cosa, pero es quasi segur que despusdema o d'aci un mes ya ho hauran oblidat i aquetaran les seues consciencies recordant "l'historica missio" que estan complint i que les Corts Valencianes els ha encarregat. Una missio -el dictamen- que estara en les antipodes de lo que es una resolucio de conflictes i de lo que es la ciencia si no tenen present: la reflexio, la tolerancia i la proliferacio teorica. Cadascu, en la seua consciencia o en el seu fur intern, sap de la responsabilitat individual, social, historica i cientifica que es te i s'adquirix per accio i per omissio. La nostra entitat ha fet les reflexions que considerava oportunes sent conscient, simplement, del paper que tenim com a valencians.