sábado, 17 de octubre de 2009

DE LA MEUA CATACUMBA (III)

Autor: Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d.)
Valencia, 1984

13) Concomitancies. Hi ha escritors valencians que van al castellà perque en el castellà tenen mes camp. I hi ha escritors valencians que van al catala perque en el catala tenen mes camp. La diferencia es que als que van al castellà no els ha cridat ningu des de Castella (o Madrit, si es preferix); i si els castellans no els ne fan cas, no poden retraure-los res. I als que van al catala si que els han cridat des de Catalunya (o Barcelona, si es preferix); i no obstant, els catalans tampoc no el ne fan cas. I com si que els han cridat els catalans, si que poden retraure-los-ho, i si ho fan, els afonen. I es que, com diu Segismundo pensen

“...que el traidor no es necesario
siendo la traición pasada.”

14) La por es molt roïna en la politica; i es fatal quan la tenen els que manen.

15) En Valencia es te la rara habilitat de deixar passar totes les ocasions; i, clar, pedre-les. Aixo que Churchill digue pedre l’autobus.

16) L’historia de la lluita del Dret Valencià contra el Dret aragones, es la guerra de la independencia valenciana.

17) El valencianisme s’ha de fer sense dir a cada moment: Aço es valencianisme.

18) ¿Per que la majoria de la intelectualitat valenciana, que no es pancatalanista, no se’n mostra aixi com es, i no obstant calla davant el pancatalanisme i la catalanisacio de Valencia, en lloc de defendre la valencianitat?


Continuarem…

No hay comentarios: