Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d)
Novembre 1.978
Potser explique moltes coses lo que, en "Las Provincias" de 7 de novembre dia, tan acertadament, Consuelo Reyna sobre la falta que tenen els actuals partits de persones prestigioses per a presentar a les eleccions municipals. Lo que es un mal presagi tambe per a l'autonomia. Aço em fa pensar en lo que, ¡en aquells temps cuallats de grans prestigis!, digue Alejandro Lerroux de que alguns diputats "tenian la altura de un perro sentado". ¿Qué diria ara? Dels mes de quaranta parlamentaris que representen a Valencia, no mes quatre figuren en la "Gran Enciclopedia de la Region Valenciana", lo que demostra que els que no figuren es perque considera dita enciclopedia que no destacaven en ningun aspecte. I no es diga la imbecilitat de bunker perque entre els assessors de l'enciclopedia estan Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Ernest Lluch, Alfons Cuco, Enric Llobregat i Manuel Ardit.
Potser el truco mes innocent siga l'invent d'una bandera. A banda d'atres "invents" de bandera, em referixc al que fa mes d'un any conegui i que pareix que es la bandera "favorita". He dit innocent perque ho es voler camuflar la bandera catalana posant-li un escut. Perque igual que passá en la bandera espanyola, que tenint tambe escut de sempre, No el duen sino les oficials, en l'"invent" la catalana apareixeria correntment sense l'escut i seria la catalanna lliure de caguiles; com ara passa tambe en la valenciana que, correntment, no du sobre el blau la proyeccio de la corona.
La idea de la caguila de l'escut en la bandera catalana te mes molla de la que pareix. Alemanya occidental i Alemanya oriental tenen la mateixa bandera per ser UN MATEIX I UNIC POBLE, i per a que se sapia de quina zona es tracta a la MATEIXA bandera li posen un ESCUT a l'oriental.
Si Valencia i Catalunya consideren que son UN MATEIX I UNIC POBLE, (com Alemanya) es llogic voler que les dos tinguen la MATEIXA bandera, i per a que se sapia si es tracta de la zona septentrional o la meridional, a esta se li posa UN ESCUT. Hi ha motiu per a pensar que esta semblança no es la consabuda "mera coincidencia" de les pelicules, sino la coincidencia de la comuna aspiracio marxista dels escuts.
Per cert que es curios que hagen qüestionat en Valencia una bandera mai discutida i mai sense politisar, els mateixos que no qüestionaren en Madrit una bandera baix la qual no "conspiraren". ¿Quin compromis tan fort es el que tenen en el pancatalanisme?.
Nomes una inexistencia de valencianisme pot considerar accidentals qüestions que per al valencianisme son innegociables com el nom de la Patria; sa bandera; i el seu mig d'expressio mes genui: la llengua. Perque no son qüestions politiques per als valencianistes com ho son per als pancatalanistes. Perque els valencianistes les sentim com a part del patriotisme.
Pense's com acollirien tots els espanyols que, uns grups, per haver "conspirat" en la dictadura en pro de l'unitat iberica, propugnaren per haver-ho adoptat ells en la "conspiracio", canviar el nom d'Espanya pel de Peninsula Iberica (de molta mes antiguetat que "Pais Valencia" naixcut en 1.931); substituir la llengua castellana, o espanyola, per la portuguesa; i la bandera espanyola, per la portuguesa, posant-li un escudet per a saber-se que era l'antic Portugal i l'antiga Espanya. ¿Quina seria la reaccio? ¿Es considerarien coses accidentals? ¿Ho aurien acceptat els que volen els canvis en Valencia si ocuparen el poder en Madrit per tindre majoria en el Parlament? ¿S'aprovaria una constitucio en eixes qüestions "accidentals"?
I perque aixo es lo que vol fer-se en Valencia, es la reaccio a que se nos vullga fer u dels Països Catalans, canviant-nos el nom; posant-nos la bandera catalana, en caguila o no; i imposant-nos la llengua catalana. Considerar accidental aço es pura interpretacio materialista. ¿i quina es creu que seria l'actitut catalana si se'ls volguera canviar el nom de Catalunya, sa llengua i la bandera seua?
Encara que, per ser anticonstitucionals, els Països Catalans no poguen constituir-se legalment, si com vol el pancatalanisme i el Consell, Valencia du el nom d'u dels Països Catalans: Pais Valenciá; sa llengua oficial, que ya usa el Consell, es la catalana, un poc camuflá; i la bandera seua es la catalana, en caguila o sense caguila, aço seria un condicionament espiritual decisiu per a la constitucio, no de jure, clar, pero si de facto, dels Països Catalans.
Davant una autonomia sense anima, anima valencianista, patriotica, dec d'exclamar com Ortega i Gasset en atra situacio angustiosa: ¡No es aixo, no es aixo!. I, com Espanya a Unamuno, em dol a mi Valencia i pense en la Bohemia que tambe dolia a Jungmann, Palacky i Safarik. Perque es inevitable que els valencianistes evoquem els euforics anys d'abans de la guerra civil, quant l'ilusio nos fea feliços; i que recordem els inquietants de la passá dictadura, en els que l'esperança que tenien era millor que la trista realitat actual, presagi, si no ho evitem a temps, del plor per un ideal fustrat, pel que haurem d'entonar un requiem per una Patria.
Una cosa es l'autonomia i atra l'estatut que es posa a referendum. En la democracia el ciutadá te una arma que acerta sempre en la diana de l'urna electortal. A un estatut en alguna d'estes caracteristiques no negociables per als valencianisme: que li diguen del Pais Valenciá, nom d'u dels Països Catalans; en la llengua catalana, mes o manco disfrassá; i en la bandera catalana, en caguila o sense caguila, o qualsevol atra concessio pancatalanista innegociable per al valencianisme, com no será una autonomia valenciana, sino una coautonomia en Catalunya, yo votare NO i fare tot lo possible per a que tots els que puga convencer voten NO.
Novembre 1.978
Potser explique moltes coses lo que, en "Las Provincias" de 7 de novembre dia, tan acertadament, Consuelo Reyna sobre la falta que tenen els actuals partits de persones prestigioses per a presentar a les eleccions municipals. Lo que es un mal presagi tambe per a l'autonomia. Aço em fa pensar en lo que, ¡en aquells temps cuallats de grans prestigis!, digue Alejandro Lerroux de que alguns diputats "tenian la altura de un perro sentado". ¿Qué diria ara? Dels mes de quaranta parlamentaris que representen a Valencia, no mes quatre figuren en la "Gran Enciclopedia de la Region Valenciana", lo que demostra que els que no figuren es perque considera dita enciclopedia que no destacaven en ningun aspecte. I no es diga la imbecilitat de bunker perque entre els assessors de l'enciclopedia estan Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Ernest Lluch, Alfons Cuco, Enric Llobregat i Manuel Ardit.
Potser el truco mes innocent siga l'invent d'una bandera. A banda d'atres "invents" de bandera, em referixc al que fa mes d'un any conegui i que pareix que es la bandera "favorita". He dit innocent perque ho es voler camuflar la bandera catalana posant-li un escut. Perque igual que passá en la bandera espanyola, que tenint tambe escut de sempre, No el duen sino les oficials, en l'"invent" la catalana apareixeria correntment sense l'escut i seria la catalanna lliure de caguiles; com ara passa tambe en la valenciana que, correntment, no du sobre el blau la proyeccio de la corona.
La idea de la caguila de l'escut en la bandera catalana te mes molla de la que pareix. Alemanya occidental i Alemanya oriental tenen la mateixa bandera per ser UN MATEIX I UNIC POBLE, i per a que se sapia de quina zona es tracta a la MATEIXA bandera li posen un ESCUT a l'oriental.
Si Valencia i Catalunya consideren que son UN MATEIX I UNIC POBLE, (com Alemanya) es llogic voler que les dos tinguen la MATEIXA bandera, i per a que se sapia si es tracta de la zona septentrional o la meridional, a esta se li posa UN ESCUT. Hi ha motiu per a pensar que esta semblança no es la consabuda "mera coincidencia" de les pelicules, sino la coincidencia de la comuna aspiracio marxista dels escuts.
Per cert que es curios que hagen qüestionat en Valencia una bandera mai discutida i mai sense politisar, els mateixos que no qüestionaren en Madrit una bandera baix la qual no "conspiraren". ¿Quin compromis tan fort es el que tenen en el pancatalanisme?.
Nomes una inexistencia de valencianisme pot considerar accidentals qüestions que per al valencianisme son innegociables com el nom de la Patria; sa bandera; i el seu mig d'expressio mes genui: la llengua. Perque no son qüestions politiques per als valencianistes com ho son per als pancatalanistes. Perque els valencianistes les sentim com a part del patriotisme.
Pense's com acollirien tots els espanyols que, uns grups, per haver "conspirat" en la dictadura en pro de l'unitat iberica, propugnaren per haver-ho adoptat ells en la "conspiracio", canviar el nom d'Espanya pel de Peninsula Iberica (de molta mes antiguetat que "Pais Valencia" naixcut en 1.931); substituir la llengua castellana, o espanyola, per la portuguesa; i la bandera espanyola, per la portuguesa, posant-li un escudet per a saber-se que era l'antic Portugal i l'antiga Espanya. ¿Quina seria la reaccio? ¿Es considerarien coses accidentals? ¿Ho aurien acceptat els que volen els canvis en Valencia si ocuparen el poder en Madrit per tindre majoria en el Parlament? ¿S'aprovaria una constitucio en eixes qüestions "accidentals"?
I perque aixo es lo que vol fer-se en Valencia, es la reaccio a que se nos vullga fer u dels Països Catalans, canviant-nos el nom; posant-nos la bandera catalana, en caguila o no; i imposant-nos la llengua catalana. Considerar accidental aço es pura interpretacio materialista. ¿i quina es creu que seria l'actitut catalana si se'ls volguera canviar el nom de Catalunya, sa llengua i la bandera seua?
Encara que, per ser anticonstitucionals, els Països Catalans no poguen constituir-se legalment, si com vol el pancatalanisme i el Consell, Valencia du el nom d'u dels Països Catalans: Pais Valenciá; sa llengua oficial, que ya usa el Consell, es la catalana, un poc camuflá; i la bandera seua es la catalana, en caguila o sense caguila, aço seria un condicionament espiritual decisiu per a la constitucio, no de jure, clar, pero si de facto, dels Països Catalans.
Davant una autonomia sense anima, anima valencianista, patriotica, dec d'exclamar com Ortega i Gasset en atra situacio angustiosa: ¡No es aixo, no es aixo!. I, com Espanya a Unamuno, em dol a mi Valencia i pense en la Bohemia que tambe dolia a Jungmann, Palacky i Safarik. Perque es inevitable que els valencianistes evoquem els euforics anys d'abans de la guerra civil, quant l'ilusio nos fea feliços; i que recordem els inquietants de la passá dictadura, en els que l'esperança que tenien era millor que la trista realitat actual, presagi, si no ho evitem a temps, del plor per un ideal fustrat, pel que haurem d'entonar un requiem per una Patria.
Una cosa es l'autonomia i atra l'estatut que es posa a referendum. En la democracia el ciutadá te una arma que acerta sempre en la diana de l'urna electortal. A un estatut en alguna d'estes caracteristiques no negociables per als valencianisme: que li diguen del Pais Valenciá, nom d'u dels Països Catalans; en la llengua catalana, mes o manco disfrassá; i en la bandera catalana, en caguila o sense caguila, o qualsevol atra concessio pancatalanista innegociable per al valencianisme, com no será una autonomia valenciana, sino una coautonomia en Catalunya, yo votare NO i fare tot lo possible per a que tots els que puga convencer voten NO.
No hay comentarios:
Publicar un comentario