VALENCIANISME SOCIO-CULTURAL Y POLITIC (I)

REFLEXIONS AL VOLTANT DE L’IDIOSINCRASIA DELS VALENCIANS

Pep Guillen y Milla

Juny del 2003

INTRODUCCIO

“Ne som pocs els valencians que sentim la necessitat i l’importancia d’un transcedental canvi en el conjunt de la vida i la politica valenciana. Un canvi que no hi ha que entendre gratuït o mogut per personalismes, si no que procedix eixercir davant la realitat social valenciana. Davant la manca de respostes i programes eficaços per a afrontar en exit els problemes que planteja el conjunt de la Comunitat”.

Est es un parragraf que he tret d’una conferencia pronuncià per Vicent Sanç Sancho, titulà “El Valencianisme politic: Una alternativa de progres” en juny de l’any 1.985, recopilà, junt a unes atres de personalitats, llavors, del valencianisme, en un llibre titulat ¿Es possible una Convergencia Social y Politica Valenciana?, editat per Valencia 2000.

I he volgut, precisament, escomençar en estes paraules de Vicent Sanç, perque considere que son de total actualitat, mes encara a les hores d’ara, perque pareix que la majoria del Poble Valencià no hi ha alvançat en la seua trayectoria politica i social i, molt manco, en la cultural. Fonamentalment en esta ultima faceta del nostre poble es en la que vullc centrar-me en estes reflexions.

En l’any 1.985, -en que alguns se varen fer la pregunta que titula el llibre en qüestio- en la Comunitat Valenciana (nom que acate per imperatiu llegal pero que mai reconeixere com el que pertany a la nostra terra) estaven governats per un partit politic, el PSOE -catalanisat ya des de molt abans de l’instauracio de la democracia en l’Estat Espanyol i, per tant, alienat en el pancatalanisme mes rampant que ixque fonamentalment de l’universitat-, va establir com d’obligat cumpliment el catala en les escoles, mijos de comunicacio, administracio, etc.

En les universitats valencianes no fea falta que fora oficialisat el catala puix ya estes institucions s’havien entregat sense condicions al catalanisme, com a forma i manera de combatre a la dreta politica, o siga, en una demostracio de “coentor” i agenollament sense antecedents en la societat valenciana, traïcionant les mes preuaes senyes d’identitat del nostre poble en ares de les conveniencies politiques de la mes pura i dura dreta catalana, representà per CiU, en esta llinea catalanista, tambe alienà en els partits d’esquerres catalans. Tots a una per a fer possible l’estrafalari proyecte dels Països Catalans o la Gran Catalunya, a on lo Regne de Valencia -denominat ya per les forces politiques aliaes com a Païs Valencià- tindria que ser una part dels mateixos i, llogicament, per disposicio de l’autoritat federal, com una part servil per a rendir vassallage i pleitesia als senyors feudals del nort. En definitiva es pensà per als valencians que dins de l’organisacio catalanista, forem uns ciutadans de tercera o quarta categoria, subsumits en una llengua comu -el catala- i passant d’ofrenar glories a Espanya a ofrenar-les al Països Catalans, la Gran Catalunya o, lo que hui s’esta gestant per part del socialisme catala, el Federalisme asimetric, compost per totes les autonomies de l’antiga Corona d’Arago.