PASSEJANTME PEL GOOGLE

Autor: Pep Guillen i Milla – (Russafi)
Valencia, 24 de novEMbre del 2009

Hui fa quatre mesos que tragui a la llum este blog y, pensant quin articul podía afegir, pensi… ¿quina acceptacio haura tingut el meu blog valencianiste, si Russafi? Y quina va ser la meua sorpresa quant descobri que en el Google existixen un bon grapat de pagines que es fan eco dels articuls y treballs que estic incorporant al mateix.

Gracies al bon amic, Bernat Sarrio, vaig poder fer este blog, puix que la meua ignorancia cibernética no hem permitia fer algo per l’estil que, per atra banda, heu hi havia intentat en atres ocasions sense conseguirho. La ajuda de Bernat, sempre incondicional, ha segut definitiva pera que el meu blog ixquera a la llum y, per aixo, vaja per davant les meues mes expresives gracies.

Yo porte mes de trenta anys en esta guerra. La guerra del valencianisme en contra del catalanisme y, desde,en l’any norantanou, -any en que em varen prejubilar de la banca-, vaig decidir que el meu temps d’oci el tenia que invertir en profundiçar en el coneiximient de la historia del Regne de Valencia y, aixi, vaig escomençar a freqüentar la Biblioteca Valenciana (primer en l’antic hospital provincial de Valencia y despres en Sant Miquel dels Reis); tambe l’Archiu del Regne de Valencia, si, el que està ubicat en la Albereda y crec que prou desconegut per molts valencians, que es perguen la importantissima riquea documental que tenim en ell; l’Hemeroteca Valenciana; l’Archiu de l’Ajuntament de Valencia y, com no, la meu modesta biblioteca y el meu particular archiu, especialment integrat per retalls de premsa relacionats, la major part d’ells, en la política e historia de les ultimes decades.

No pensi en fer un blog dedicat a “barallarme” en els catalanufos, perque aixo, crec, al meu entendre, que no servix pera res, no mes que pera criar mala sanc y pera no aplegar a cap de conclusio. Esta gentola no sap y no vol saber de dialec y, per tant, mes val no entrar en polemiques esterils. Pensi fer un blog aon poguera reflexar part dels meus treballs historics y recopilacions d’articuls anticatalanistes, pera que qui fora qui els llegira estiguera un tant al corrent d’una chicoteta part de lo que históricament fon el nostre Regne de Valencia, y de tota la merda (perdoneu l’expressio) que els politics, que mos han tocat en la rifa democrática, están volcant damunt de la nostra personalitat y cultura valenciana.

Tal com vaig dir en la meua presentacio del blog, alla pel mes d’agost passat, vullc que, especialment, la gent jove, conega la riquea que impregna nostra idisioncrasia y alentarlos a que continuen en la brega, a que no decaiga lo seu empeny de lluitar per una Valencia lliure de tanta porquería pancatalanista.

Faig una mencio, en mes enjundia, dels jovens, perque ells son els que están arreplegant el testic dels que ya tenim mes edat y el cul prou pelat en esta desigual Batalla de Valencia que, encara que naixque en els anys setanta del passat sigle, està vigent. Guanyarla està prou complicat pero hi ha que seguir. No podrán en mosatros.

Vaja, puix, per davant el meu mes carinyos saludo a tots aquells que han contribuit a mantindre viva la flama d’esta lluita, puix que sense els sacrifics que ells patiren, no cap dupte que la situacio de nostra terra valenciana estaría ya mes que sumida en l’estrafalari proyecte dels païssos catalans¨, como vol tota esta mala gent que mos governa.