Autor: Vicent Giner Boira (q.e.p.d.)
Acorts rotundos i irreversibles com l’adoptat pel nostre Ajuntament per a salvar del derrocament l’importantissim monument historic de Sant Vicent de la Roqueta, som sempre motiu de gran alegria per a tots els que amen a Valencia, ses tradicions, sa historia, les obres d’art que mos legaren nostres antepassats, pero sobretot i per damunt de tot, lo que es la llavor d’a on arrancá el nostre cristianisme sembrat i posat en esta terra fecunda com tantes vegaes per un aragones que vingue des de les montanyes pirenaiques d’Osca a realisar la primera conquista de Valencia; la conquista verdadera; la conquista per a la fe de Crist.
Eixos meravellosos articuls que ha publicat l’actiu canonge de nostra metropolitana En Vicent Castell Mahiques, ha fet vore a tots l’impressionant personalitat historica de Sant Vicent espanyol. De nostre Sant Vicent Martir.
Pero habrem de recordar que fon tanta la trascendencia de lo seu martiri i tant l’eco de sa victoria en el mon romá que en sigles posteriors foren surgint temples impressionants fundats baix s’advocacio. Recordarem els mes destacats d’ells.
El primer el de Cordova perque, en el mateix lloc hui s’alça la famosissima mesquita, existia alli un enorme temple visigot dedicat a Sant Vicent. Encara queden restos de s’arquitectura, en columnes, en capitels, i inclus en una pedra de marbre blanc en una enorme tassa damunt del mateix material, aprofitat pels araps en la construccio de la seua mesquita, i procedent tot allo del temple cristiá a Sant Vicent.
En Sevilla, atre temple colosal fon la primera catedral de la dita ciutat.
En l’extrem mes suroccidental d’Europa existix, en Portugal, el cap de Sant Vicent al nostre patro dedicat.
Lisboa te com a patro a Sant Vicent; un temple fora de la ciudad que curiosament es crida tambe en portugues “San Vicent de Fora”, com si ho digueren en valenciá, i l’escut de Lisboa es una barca en dos corps que volaven per damunt de la barca com protegint les reliquies del sant que aplegaven a la capital lisboeta. I l’obra cumbre de la pintura portuguesa es precisament un retable de Sant Vicent.
I la ciutat de San Sebastia, a on la primera iglesia alçá lo fon baix l’advocacio de Sant Vicent Martir.
I Saragossa, y Osca.
En Paris a on s’alça un atre temple que encara hui existix, encara que haja canviat de nom i es crida en l’actualitat Saint Germein-des-Pres; pero que en veritat es el mateix temple de Sant Vicent Martir, a ell consagrat, i a on es conservá sigles i sigles una important reliquia de Sant Vicent.
I tota França te a Sant Vicent com a patro de l’important gremi de vinaters, quins celebren cada any festes solemnes per este sant valenciá-aragones.
I en Ginebra en la catedral, empotrat en l’ara de l’altar, es troba la reliquia de sa mandibula i ad ell se li dediquen cults extraordinaris.
I despres Italia, en Venecia, no ya en la capital, sino en una de quines ciutats s’ha conservat durant sigle i mig la reliquia de lo seu braç que hui tenim en Valencia, salvat despres de l’invasio napoleonica.
I Milan, de quina ciutat es patro junt en el famosissim bisbe i doctor de l’iglesia Sant Ambros.
I despres Bari, a on el bisbe Elies depositá eixa mateixa reliquia que hui tenim en Valencia per a ser venerá en l’altar principal de la catedral que alçá al famos bisbe Sant Nicolau de Bari.
I no digam en la Ciutat Eterna a on son distints els testimonis en iglesies, en capelles i en el propi Vatica, a on en la basilica primitiva, l’anterior a la de Miquel Angel, es dir, en la basilica romana de Sant Pere, u dels principals altars era el de Sant Vicent Martir.
I en tota Italia, a on mes de doscentes iglesies estaven baix s’advocacio.
I quant en l’any 313 Constanti doná la llibertat a l’iglesia i traslladá la capital de l’imperi a la ciutat que per ell es cridá Constantinopla, fon alçat un temple suntuosissim a nostre Sant Vicent Martir.
I tan famos era en sigles posteriors que el propi Cristofol Colon, en el tercer dels seus viages, batejá en lo nom d’illa de Sant Vicent a una de les que acabava de descobrir en les Bahamas; i hui en dia seguix cridant-se Illa de Sant Vicent, i allo perque fon descoberta un dia 22 de giner, festivitat del nostre sant martir. I habrem de resaltar la circunstamcia curiosissima de que eixa illa fon evangeliçá i convertida al cristianisme per atre valenciá, res menys que el dominic Sant Lluïs Bertran.
I qui aço firma ha contemplat en la basilica de Sant Vicent Ferrer, existent en la Tercera Avinguda de Nueva York i que ocupa tota una illa de cases, regida pels PP. Dominics, he contemplat –dic- una de les grans vidrieres de la nau central en la que, en cristals de colors, está representá l’escena de l’evangelisacio de l’Illa de Sant Vicent per nostre valenciá Sant Lluïs Bertran.
I puc assegurar, i es curios, que en les ciutats d’Anglaterra i Escocia, el carrer principal per una circunstamcia fortuita, es crida Sant Vicent Street, es dir, carrer de Sant Vicent, i es referix sens dubte al nostre Sant Vicent Martir. Aixi ho puc afermar per haver-ho vist en Birmingham, en Manchester, en Leeds, en Glasgow.
Si mos fixen be, pareix que totes les ciutats que he citat formen un circul inmens quin centre es la nostra ciutat de Valencia. I elles formen con les puntes de uns raigs de llum que convergixen tots o que tots ixen d’este foc poderosissim que es el martiri de Sant Vicent en la nostra ciutat. Les coses no son perque si, la Providencia les envia. I debem donar-mos conter de que som el centre d’una evolucio milenaria. De que son el punt d’orige d’una pietat que els homens d’Europa, sigle tras sigle, han anat defenent, mantenint i trasmitint a ses fills i successors.
I este centre, este lloc sense discusio, es precisament a on estigue el sepulcre del sant.
I en eixa “roqueta” agrupá ses hosts el Cit la nit tragica en que venien les tropes almoravits de Yusuf al mando de lo seu gendre Abu-Beker. I en eixa “roqueta” aguantaren les hosts cidianes les catarates d’aigua de la tormenta inacavable d’aquell dia i aquella nit. I alli va tindre el Cit l’idea genial de taponar les acequies per a que s’inundara tota la planura i no pogueren els eixecits d’Abu-Beker i els cavalls de la seua cavalleria alvançar pel fanc i l’aigua. I tal com el va pensà aixi va ocorrer. Perque Abu-Beker desesperat per la riua que si l’havia portat mig eixercit seu en el barranc de Catarroja, i desfeta l’organisacio de ses secuaços, abandoná l’ajuda que volia prestar al traidor Aben-Yusuf i alçant el camp es torná a Murcia, donant ocasio al Cit que, sense disparar una sageta, se li rendira la ciutat de Valencia. I a milacre de Sant Vicent Martir tingue realisacio tal prodigi.
Fa un any -tal vegá dos- des d’Italia mos aplegava la reliquia impressionant del braç de Sant Vicent Martir. Habiem perdut la noticia d’aon existia; ha segut atre milacre del sant el que el generos italiá que era el llegitim posseïdor de la mateixa desijara oferir-la a Valencia a on cregue sempre que debia estar i permaneixer. I tal com el va pensar i desijar aixi ho va fer.
Huy, al vore l’amenaça que ha pesat sobre el monasteri unic en Valencia en el que durant deset sigles s’ha venerat a Cristo, mos pareix com si Sant Vicent ha fet el milacre de que apareguera davant de mosatros lo se braç sancer i aplegara a nostra ciutat, per a en un gest d’autoritat i d’amor a Valencia, posant lo seu braç en alt, aplega demanant que es detinguera el derrocament de la Roqueta; que quasi podrien calificar con una heregia que els valencians anaven a cometre contra nostra Valencia, contra nostra historia i contra nosta fe.
¿Sera este l’ultim milacre que mos ha fet als valencians Sant Vicent Martir? ¿Habrá segut el salvar-mos i llberar-mos de la taca i afrenta i el sonroig d’haver estat en perill de derrocar este monasteri? No ho se. Pero lo que si se es que “Deu sempre llaura recte en solcs torts”. I aço si que ha segut i es sempre exacte, cert i verdader.
Acorts rotundos i irreversibles com l’adoptat pel nostre Ajuntament per a salvar del derrocament l’importantissim monument historic de Sant Vicent de la Roqueta, som sempre motiu de gran alegria per a tots els que amen a Valencia, ses tradicions, sa historia, les obres d’art que mos legaren nostres antepassats, pero sobretot i per damunt de tot, lo que es la llavor d’a on arrancá el nostre cristianisme sembrat i posat en esta terra fecunda com tantes vegaes per un aragones que vingue des de les montanyes pirenaiques d’Osca a realisar la primera conquista de Valencia; la conquista verdadera; la conquista per a la fe de Crist.
Eixos meravellosos articuls que ha publicat l’actiu canonge de nostra metropolitana En Vicent Castell Mahiques, ha fet vore a tots l’impressionant personalitat historica de Sant Vicent espanyol. De nostre Sant Vicent Martir.
Pero habrem de recordar que fon tanta la trascendencia de lo seu martiri i tant l’eco de sa victoria en el mon romá que en sigles posteriors foren surgint temples impressionants fundats baix s’advocacio. Recordarem els mes destacats d’ells.
El primer el de Cordova perque, en el mateix lloc hui s’alça la famosissima mesquita, existia alli un enorme temple visigot dedicat a Sant Vicent. Encara queden restos de s’arquitectura, en columnes, en capitels, i inclus en una pedra de marbre blanc en una enorme tassa damunt del mateix material, aprofitat pels araps en la construccio de la seua mesquita, i procedent tot allo del temple cristiá a Sant Vicent.
En Sevilla, atre temple colosal fon la primera catedral de la dita ciutat.
En l’extrem mes suroccidental d’Europa existix, en Portugal, el cap de Sant Vicent al nostre patro dedicat.
Lisboa te com a patro a Sant Vicent; un temple fora de la ciudad que curiosament es crida tambe en portugues “San Vicent de Fora”, com si ho digueren en valenciá, i l’escut de Lisboa es una barca en dos corps que volaven per damunt de la barca com protegint les reliquies del sant que aplegaven a la capital lisboeta. I l’obra cumbre de la pintura portuguesa es precisament un retable de Sant Vicent.
I la ciutat de San Sebastia, a on la primera iglesia alçá lo fon baix l’advocacio de Sant Vicent Martir.
I Saragossa, y Osca.
En Paris a on s’alça un atre temple que encara hui existix, encara que haja canviat de nom i es crida en l’actualitat Saint Germein-des-Pres; pero que en veritat es el mateix temple de Sant Vicent Martir, a ell consagrat, i a on es conservá sigles i sigles una important reliquia de Sant Vicent.
I tota França te a Sant Vicent com a patro de l’important gremi de vinaters, quins celebren cada any festes solemnes per este sant valenciá-aragones.
I en Ginebra en la catedral, empotrat en l’ara de l’altar, es troba la reliquia de sa mandibula i ad ell se li dediquen cults extraordinaris.
I despres Italia, en Venecia, no ya en la capital, sino en una de quines ciutats s’ha conservat durant sigle i mig la reliquia de lo seu braç que hui tenim en Valencia, salvat despres de l’invasio napoleonica.
I Milan, de quina ciutat es patro junt en el famosissim bisbe i doctor de l’iglesia Sant Ambros.
I despres Bari, a on el bisbe Elies depositá eixa mateixa reliquia que hui tenim en Valencia per a ser venerá en l’altar principal de la catedral que alçá al famos bisbe Sant Nicolau de Bari.
I no digam en la Ciutat Eterna a on son distints els testimonis en iglesies, en capelles i en el propi Vatica, a on en la basilica primitiva, l’anterior a la de Miquel Angel, es dir, en la basilica romana de Sant Pere, u dels principals altars era el de Sant Vicent Martir.
I en tota Italia, a on mes de doscentes iglesies estaven baix s’advocacio.
I quant en l’any 313 Constanti doná la llibertat a l’iglesia i traslladá la capital de l’imperi a la ciutat que per ell es cridá Constantinopla, fon alçat un temple suntuosissim a nostre Sant Vicent Martir.
I tan famos era en sigles posteriors que el propi Cristofol Colon, en el tercer dels seus viages, batejá en lo nom d’illa de Sant Vicent a una de les que acabava de descobrir en les Bahamas; i hui en dia seguix cridant-se Illa de Sant Vicent, i allo perque fon descoberta un dia 22 de giner, festivitat del nostre sant martir. I habrem de resaltar la circunstamcia curiosissima de que eixa illa fon evangeliçá i convertida al cristianisme per atre valenciá, res menys que el dominic Sant Lluïs Bertran.
I qui aço firma ha contemplat en la basilica de Sant Vicent Ferrer, existent en la Tercera Avinguda de Nueva York i que ocupa tota una illa de cases, regida pels PP. Dominics, he contemplat –dic- una de les grans vidrieres de la nau central en la que, en cristals de colors, está representá l’escena de l’evangelisacio de l’Illa de Sant Vicent per nostre valenciá Sant Lluïs Bertran.
I puc assegurar, i es curios, que en les ciutats d’Anglaterra i Escocia, el carrer principal per una circunstamcia fortuita, es crida Sant Vicent Street, es dir, carrer de Sant Vicent, i es referix sens dubte al nostre Sant Vicent Martir. Aixi ho puc afermar per haver-ho vist en Birmingham, en Manchester, en Leeds, en Glasgow.
Si mos fixen be, pareix que totes les ciutats que he citat formen un circul inmens quin centre es la nostra ciutat de Valencia. I elles formen con les puntes de uns raigs de llum que convergixen tots o que tots ixen d’este foc poderosissim que es el martiri de Sant Vicent en la nostra ciutat. Les coses no son perque si, la Providencia les envia. I debem donar-mos conter de que som el centre d’una evolucio milenaria. De que son el punt d’orige d’una pietat que els homens d’Europa, sigle tras sigle, han anat defenent, mantenint i trasmitint a ses fills i successors.
I este centre, este lloc sense discusio, es precisament a on estigue el sepulcre del sant.
I en eixa “roqueta” agrupá ses hosts el Cit la nit tragica en que venien les tropes almoravits de Yusuf al mando de lo seu gendre Abu-Beker. I en eixa “roqueta” aguantaren les hosts cidianes les catarates d’aigua de la tormenta inacavable d’aquell dia i aquella nit. I alli va tindre el Cit l’idea genial de taponar les acequies per a que s’inundara tota la planura i no pogueren els eixecits d’Abu-Beker i els cavalls de la seua cavalleria alvançar pel fanc i l’aigua. I tal com el va pensà aixi va ocorrer. Perque Abu-Beker desesperat per la riua que si l’havia portat mig eixercit seu en el barranc de Catarroja, i desfeta l’organisacio de ses secuaços, abandoná l’ajuda que volia prestar al traidor Aben-Yusuf i alçant el camp es torná a Murcia, donant ocasio al Cit que, sense disparar una sageta, se li rendira la ciutat de Valencia. I a milacre de Sant Vicent Martir tingue realisacio tal prodigi.
Fa un any -tal vegá dos- des d’Italia mos aplegava la reliquia impressionant del braç de Sant Vicent Martir. Habiem perdut la noticia d’aon existia; ha segut atre milacre del sant el que el generos italiá que era el llegitim posseïdor de la mateixa desijara oferir-la a Valencia a on cregue sempre que debia estar i permaneixer. I tal com el va pensar i desijar aixi ho va fer.
Huy, al vore l’amenaça que ha pesat sobre el monasteri unic en Valencia en el que durant deset sigles s’ha venerat a Cristo, mos pareix com si Sant Vicent ha fet el milacre de que apareguera davant de mosatros lo se braç sancer i aplegara a nostra ciutat, per a en un gest d’autoritat i d’amor a Valencia, posant lo seu braç en alt, aplega demanant que es detinguera el derrocament de la Roqueta; que quasi podrien calificar con una heregia que els valencians anaven a cometre contra nostra Valencia, contra nostra historia i contra nosta fe.
¿Sera este l’ultim milacre que mos ha fet als valencians Sant Vicent Martir? ¿Habrá segut el salvar-mos i llberar-mos de la taca i afrenta i el sonroig d’haver estat en perill de derrocar este monasteri? No ho se. Pero lo que si se es que “Deu sempre llaura recte en solcs torts”. I aço si que ha segut i es sempre exacte, cert i verdader.
No hay comentarios:
Publicar un comentario