REACCIONS, ¿QUÉ REACCIONS?

Pep Guillen, valencianiste
Valencia, 5 de novembre del 2004

Ya tenim, una vegà mes, escarotats als catalans, siguen de la corda que siguen. ¿Y perque els tenim atra vegà escarotats?. Molt senzill, la traduccio de la Constitucio Europea al valencià.

ZP ha fet el treball a miges, com es natural en la seua actuacio. Molta sonriseta pero sempre fent les coses, quan les fa, a miges. Ha anant personalment al Parlament Europeu a dur les traduccions de la dita constitucio als idiomes reconeguts en els estatuts d’autonomia en llengua propia: valencià, gallec, vasc i catala.

Segons diu el President Capms, la traduccio al valencià la ha feta l’Academia Valenciana de la Llengua y, segons els catalans lo que se ha entregat ha segut la mateixa versio que la del catala, pero canviant a soles en la portà la paraula catala per la de “valencià”. Lo ben cert es que d’una u atra manera tot es la gran mentira que, una vegà mes els politics, en la seua actuacio manipulaora, mos volen endorsar als valencians.

Si la traduccio al valencià la ha feta l’Academia Valenciana de la Llengua, està clar que no la ha feta en la Llengua Valenciana que parla el poble, en la Llengua Valenciana diferent i diferencià del catala. Si comprovem les dos versions vorem que es la mateixa una que l’atra. Han canviant algun “aquest” y alguna “seva” pero res mes.

La versio en valencià que ha dut ZP a Europa està en un “normaltzat” que al llegirlo dona bossera, que rebolica els budells, que produix els mateixos efectes que eixe proces viric que t’allaugera el cos y no pots retindre els efluvis corporals.

¿Y que anem a dir de la resposta del President de la Generalitat Valenciana? Si, de Paquito Camps. Puix que està molt complagut de lo que ha fet ZP. Este Camps o no sap o no vol (mes l’ultim que lo primer) entrar de ple en l’assunt. Clar, con va entrar de ple si el seu partit –que te majoria en les Corts- està mantenint el catala en els coleges y en l’administracio. Si Camps es l’hereu del bodrio que Zaplana consensuá en Pujol pera la destruccio de la llengua valenciana y sa sustitucio pel catala. Molt d’enfrontament te este chic en Zaplana, pero no ne te cordons per a derogar la llei de creacio del dit bodrio.

Estem davant d’un govern valencià que pensa que en la creacio de l’AVLl ya està solucionat el problema de l’inmersio llingüistica. Es la solucio politica . Es la solucio que a soles uns politics acomplexats y en el sindrom d’Estocolmo cap a Catalunya son capaços de mantindre el servilisme que els ve manat tant del nort com des de la meseta. Els valencians no mos mereixen els politics que tenim, pero ¿qué anem a fer? Les urnes son les urnes.

Per atra banda tambe hi haura que fer mencio al silenci que en relacio ad est assunt les entitats culturals valencianistes mantenen hasda el moment. Aci no parla ningu. Aci no es produix una reaccio de protesta per part de ningu. Aci pareix que els anys que dura la tactica de la inmersio llingüistica pancatalanista ha endormiscat els cervells. Aci pareix que el moll, aquell moll en que mos calificava als valencians el conte-duc d’Olivares, s’ha robellat y ya no servix ni pera la seua funcio natural. Rebotar.

Una vegà mes el Poble Valencià acata, per lo vist, esta nova ofensa. Una vegà mes esta nova ofensa està creà pels politics. Una vegà mes s’enmudicen les goles. Una vegà mes....... y van ¿quantes?.

Per tot aço els valencians tenim que ser conscients de la realitat de la nostra historia. De la realitat diferencià de la nostra llengua y expresaro sense vergonya, en la boca gran. Podem ser el millor poble de la terra, pero pera sero tenim que reaccionar. Tenim que proclamar davant de tot lo mon el nostre orgull de poble. Si no ho fem aixina poc futur tenim y, lo que es pijor, pot ser que els nostres descendents pensen que forem els principals responsables de la nostra desaparicio com a poble diferent y diferenciat.

¿Es aço lo que volem?.