Autor: Joan Romero
3 de juny del 2005
En efecte, ya fa temps que estes dos historiques institucions es mereixen que els valencianistes les sometem a un examen sobre la seua consciencia valencianista dels ultims anys.
En els moments d´escriure est articul, està a punt de tancarse la reforma de l´Estatut que, previsiblement incloura a l´Academia Valenciana de la Llengua (AVLl) coma organisme normatiu del valencià, en un blindage antivalencianiste aprovat pel PP pera que d´ara en avant consevol modificacio de la seua llei facen falta 2/3 de les Corts Valencianes en conter de la majoria simple actual. Lo qual supon que sempre seran necessaris els vots socialistes pera modificar esta nefasta academia i, per tant, el valencianisme politic (Coalicio Valenciana) quan siga la clau en 2007 tindra que optar per atres vies no tan immediates i mes costoses pera tirar a terra ad este monstruo catalaniste, llevar el catala de les institucions i dels coleges i oficialisar d´una vegà per totes la Llengua Valenciana.
Ya s´ha explicat moltes voltes que l´AVLl s´ha concebut per acabar en la Llengua Valenciana lentament i rematar la catalanisacio de Valencia; un cavall de Troya del catalanisme exigit per Pujol a Aznar en 1996 si este volia governar Espanya en l´ajuda de CiU; un organisme creat per Zaplana seguint les directrius de Pujol, pero camuflat en tota una farsa de dictamens del Consell Valencià de Cultura, consultes a entitats i demes parafernalies.
Durant la llarga gestacio i naiximent d´este monstruo catalaniste, les entitats d´anima purament valencianista (com el GAV) el combatiren braument en tots els fronts escoltant a la seua consciencia valencianista. Pero... ¿Que feren Lo Rat Penat i la RACV pera combatre´l? No res. No a soles no el van combatre, sino que, passiva o activament, colaboraren irresponsablement a que vegera la llum. Lo Rat Penat ni es va immutar, ni es va molestar en plantarli cara. La RACV va entrar en el joc verinos de Zaplana prestant a quatre dels seus academics per tal de llegitimar una nova academia i presentarla davant la societat valenciana com el frut d´un gran consens entre les dos parts enfrontaes del conflicte llingüistic, coneguent com coneixia la RACV la llei de creacio de l´AVLl que diu el valencià forma part del catala i que la seua normativa seria el “normalitzat” actual (catala), i damunt en una majoria asfixiant d´academics catalanistes.
El PP necessitava l´imprescindible colaboracio de la RACV, i esta va complir. Atra cosa haguera segut si la RACV no haguera colaborat en esta entelequia mortal pera la Llengua Valenciana i haguera tingut una actitut decididament combativa contra la nova academia normativa. O siga, els valencianistes partintmos el pit pera que la RACV siga l´entitat normativa del valencià, i la RACV colaborant en l´AVLl ¿Aixo en quin cap cap? Indignant a mes no poder.
Este es sense dupte el fet mes greu, pero la llista de desproposits (que van en la mateixa direccio) no s´acaba aci. Lo Rat Penat presidit per Enric Esteve (desde fa anys lligat al pesebre del PP, en importants carrecs dins l´Administracio) aplica un “eixemplar” castic als bons valencianistes que s´atreviren a impugnar el resultat d´unes mes que duptoses eleccions en les quals va ser reelegit coma president. La RACV, seguint les directrius dels creuaponts de L´Oronella (cal recordar aquell celebre editorial del Lletraferit de lany 2002 animantmos a creuar el pont cap a l´AVLl), es va matar a bacs per introduir una accentuacio a la catalana que, sense dupte, aproxima la normativa d´El Puig a l´AVLl, es dir, al catala. En 2003 es va celebrar un importantissim i interessantissim II Congres de la Llengua Valenciana aon participaren els mes destacats estudiosos i experts en Llengua Valenciana, pero despreciat per la direccio de la RACV que no es va dignar a colaborar coma institucio (si els seus millors academics), com tampoc es digna en adherirse publicament a les manifestacions multitudinaries en defensa de la Llengua Valenciana (no siga cosa que el PP li retire el menjar, es dir, les subvencions).
Entre les conclusions del Congres s´advertia de la necessitat d´abordar una actualisacio de les normes d´El Puig en el sentit que recomana la Sociollingüistica de maximisar les diferencies i minimisar els pareguts respecte a la llengua absorbent, i per tant es presentaren propostes molt interessants que, ademes de complir esta recomanacio de supervivencia front a l´imminent desaparicio del valencià per l´absorcio del catala, acosten la normativa al parlar valencià, al valencià modern, i simplifiquen considerablement la complicà ortografia actual de les normes d´El Puig. Aço que es tan important, tan necessari, tan imprescindible pera millorar l´us de l´autentica Llengua Valenciana i protegirla front al catala absorbent, va ser despoticament rebujat per la RACV, mes interessà segons pareix a anar acostantse a l´AVLl (catala) que a la llengua del Poble Valencià, en anar agregant colaboraors en la seua Seccio de Llengua provinents de l´Oronella com els Angel Calpe, Quelo Romero i demes creuaponts en conter de grans coneixedors de la Llengua Valenciana com Ricardo Garcia Moya.
¿Que està passant en la direccio de la RACV que preten donarli la presidencia de la Seccio de Llengua a un nefast personage com Voro Lopez en conter de a un grandissim i reconegut valencianiste inquebrantable, a tota una gran autoritat sobre la Llengua Valenciana com es Leopoldo Penyarroja?, ¿Que està passant?
Lo que està passant en la RACV, i en Lo Rat Penat, es que està perdentse la consciencia valencianista, son dos institucions que, en conter de ser motors que mos ajuden a estirar del carro valencianiste, son pesats llastres que els valencianistes portem a arrastrons. Hui, per desgracia, estes institucions estan perdudes en una atra dimensio, extraviaes del cosmos genuinament valencianiste. I unes institucions aixina, sense dupte, no estan en condicions de ser referents del valencianisme, ni de res.
3 de juny del 2005
En efecte, ya fa temps que estes dos historiques institucions es mereixen que els valencianistes les sometem a un examen sobre la seua consciencia valencianista dels ultims anys.
En els moments d´escriure est articul, està a punt de tancarse la reforma de l´Estatut que, previsiblement incloura a l´Academia Valenciana de la Llengua (AVLl) coma organisme normatiu del valencià, en un blindage antivalencianiste aprovat pel PP pera que d´ara en avant consevol modificacio de la seua llei facen falta 2/3 de les Corts Valencianes en conter de la majoria simple actual. Lo qual supon que sempre seran necessaris els vots socialistes pera modificar esta nefasta academia i, per tant, el valencianisme politic (Coalicio Valenciana) quan siga la clau en 2007 tindra que optar per atres vies no tan immediates i mes costoses pera tirar a terra ad este monstruo catalaniste, llevar el catala de les institucions i dels coleges i oficialisar d´una vegà per totes la Llengua Valenciana.
Ya s´ha explicat moltes voltes que l´AVLl s´ha concebut per acabar en la Llengua Valenciana lentament i rematar la catalanisacio de Valencia; un cavall de Troya del catalanisme exigit per Pujol a Aznar en 1996 si este volia governar Espanya en l´ajuda de CiU; un organisme creat per Zaplana seguint les directrius de Pujol, pero camuflat en tota una farsa de dictamens del Consell Valencià de Cultura, consultes a entitats i demes parafernalies.
Durant la llarga gestacio i naiximent d´este monstruo catalaniste, les entitats d´anima purament valencianista (com el GAV) el combatiren braument en tots els fronts escoltant a la seua consciencia valencianista. Pero... ¿Que feren Lo Rat Penat i la RACV pera combatre´l? No res. No a soles no el van combatre, sino que, passiva o activament, colaboraren irresponsablement a que vegera la llum. Lo Rat Penat ni es va immutar, ni es va molestar en plantarli cara. La RACV va entrar en el joc verinos de Zaplana prestant a quatre dels seus academics per tal de llegitimar una nova academia i presentarla davant la societat valenciana com el frut d´un gran consens entre les dos parts enfrontaes del conflicte llingüistic, coneguent com coneixia la RACV la llei de creacio de l´AVLl que diu el valencià forma part del catala i que la seua normativa seria el “normalitzat” actual (catala), i damunt en una majoria asfixiant d´academics catalanistes.
El PP necessitava l´imprescindible colaboracio de la RACV, i esta va complir. Atra cosa haguera segut si la RACV no haguera colaborat en esta entelequia mortal pera la Llengua Valenciana i haguera tingut una actitut decididament combativa contra la nova academia normativa. O siga, els valencianistes partintmos el pit pera que la RACV siga l´entitat normativa del valencià, i la RACV colaborant en l´AVLl ¿Aixo en quin cap cap? Indignant a mes no poder.
Este es sense dupte el fet mes greu, pero la llista de desproposits (que van en la mateixa direccio) no s´acaba aci. Lo Rat Penat presidit per Enric Esteve (desde fa anys lligat al pesebre del PP, en importants carrecs dins l´Administracio) aplica un “eixemplar” castic als bons valencianistes que s´atreviren a impugnar el resultat d´unes mes que duptoses eleccions en les quals va ser reelegit coma president. La RACV, seguint les directrius dels creuaponts de L´Oronella (cal recordar aquell celebre editorial del Lletraferit de lany 2002 animantmos a creuar el pont cap a l´AVLl), es va matar a bacs per introduir una accentuacio a la catalana que, sense dupte, aproxima la normativa d´El Puig a l´AVLl, es dir, al catala. En 2003 es va celebrar un importantissim i interessantissim II Congres de la Llengua Valenciana aon participaren els mes destacats estudiosos i experts en Llengua Valenciana, pero despreciat per la direccio de la RACV que no es va dignar a colaborar coma institucio (si els seus millors academics), com tampoc es digna en adherirse publicament a les manifestacions multitudinaries en defensa de la Llengua Valenciana (no siga cosa que el PP li retire el menjar, es dir, les subvencions).
Entre les conclusions del Congres s´advertia de la necessitat d´abordar una actualisacio de les normes d´El Puig en el sentit que recomana la Sociollingüistica de maximisar les diferencies i minimisar els pareguts respecte a la llengua absorbent, i per tant es presentaren propostes molt interessants que, ademes de complir esta recomanacio de supervivencia front a l´imminent desaparicio del valencià per l´absorcio del catala, acosten la normativa al parlar valencià, al valencià modern, i simplifiquen considerablement la complicà ortografia actual de les normes d´El Puig. Aço que es tan important, tan necessari, tan imprescindible pera millorar l´us de l´autentica Llengua Valenciana i protegirla front al catala absorbent, va ser despoticament rebujat per la RACV, mes interessà segons pareix a anar acostantse a l´AVLl (catala) que a la llengua del Poble Valencià, en anar agregant colaboraors en la seua Seccio de Llengua provinents de l´Oronella com els Angel Calpe, Quelo Romero i demes creuaponts en conter de grans coneixedors de la Llengua Valenciana com Ricardo Garcia Moya.
¿Que està passant en la direccio de la RACV que preten donarli la presidencia de la Seccio de Llengua a un nefast personage com Voro Lopez en conter de a un grandissim i reconegut valencianiste inquebrantable, a tota una gran autoritat sobre la Llengua Valenciana com es Leopoldo Penyarroja?, ¿Que està passant?
Lo que està passant en la RACV, i en Lo Rat Penat, es que està perdentse la consciencia valencianista, son dos institucions que, en conter de ser motors que mos ajuden a estirar del carro valencianiste, son pesats llastres que els valencianistes portem a arrastrons. Hui, per desgracia, estes institucions estan perdudes en una atra dimensio, extraviaes del cosmos genuinament valencianiste. I unes institucions aixina, sense dupte, no estan en condicions de ser referents del valencianisme, ni de res.
1 comentario:
Estic completament d'acort, en cas de canvi, el valencianisme, no soles deuria lluitar contra estes 2/3, si no que deuria traure a arrastrons pel carrer, com en la revolucio francesa als membres traïdors de la RACv i de Lo Rat Penat.
No se fins a quin punt podem guanyar o perdre, pero mes que hem perdut, crec que ya es impossible.
Espere de tot cor, que la RACV en conte de acachar el cap com els austrussos, estiren el cap, i fecen allo per lo que cobren, en conte de silenciar als bons valencians.
I que d'una volta, facen la fira del llibre valencià, que per fi, l'han llevat de circulacio.
Publicar un comentario