domingo, 20 de noviembre de 2016

NO ESTA CLAR SR. TARANCON, NO ESTA CLAR

 

Josep Guillen i Milla
VALENCIA, 12 de decembre del 2.002   

L
legint el seu articul titulat “NO” en DDV del 5 de decembre corrent, no tinc mes remei que contestar-ho, perque es massa l’hipocresia que voste destila pels seus poros en relacio a la catalanisacio de la Llengua Valenciana.

Primera reflexio: Ara resulta que tota la culpa de la catalanisacio dels estudiants en les escoles i en la universitat la tenen els pares, perque no dnuncien els textos manipulats per les editorials catalanes ¿es pot ser mes hipocrita?. Encara que, en part, tinc que donar-li la rao. No se denuncien tots els abusos d’autoritat que els chiquets patixen en les escoles per part dels professors que, en sa majoria, ne son catalanistes. En els abusos d’autoritat incluit tambe el catala que estan obligats a deprendre com a norma ineludible dicta per voste mateix des de la seua poltrona en la Conselleria.

Yo, en temps del mal recordat Cipria Ciscar, si que vaig denunciar els abusos d’autoritat de la profesora de catala del Colege Salesians de Russafa, i vaig obtindre l’exencio del valencia per al meu fill. Valga aço com a informacio per als pares acomodats en la situacio esquizofrenica que els politics de tanda mos han creat.

Pero, pregunte ¿Per que el responsable de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana amaga en est artticul la seua responsabilitat i no diu que ell, des del seu organisme, es qui autorisa els llibres catalanisats per a l’ensenyança?.  Es que es massa.

Si Ciscar en vintiquatre hores fica el catala en les escoles, no s’anten que Tarancon, o siga el manat del PP, no tinga la decissio politica  ¿o es cobardia? per a llevar-ho. Ya ne porten uns quants anys de majoria absoluta i continuen d’esquenes a lo que des de fa molts anys esta demanant la societat valenciana. Ultimament, com a acontenyiment mes destacat, en  la manifestacio del 97 mes de 500.000 persones, en adhesio del PP inclosa, ixquerem al carrer demanant per a la llengua valenciana les normes de la RACV, conegudes com les Normes d’El Puig, uniques genuinament valencianes i que son les que es caracterisen en la forma de parlar del poble, normes que el bodrio de l’AVLl. -creacio de Zaplana- rebuja, acollint-se per llei a les catalanisaes Normes del 32, revisaes i beneides per l’Institut d’Estudis Catalans.

Primera constatacio: Home, esta clarissim el perque quan mes alumnes estan obligats a estudiar eL “valencia” i “en valencia” (o siga, catala i en catala, clar) disminuix l’us de la llengua. Sr. Tarancon, i voste ho sap molt be,  es que des de la Conselleria que voste presidix (¿s’havia enterat de que voste es el Conseller d’Educacio?) se’ls obliga a asumir el catala, tant en lo que es referix a la gramatica com a la fonetica. El model de llengua que els docents traslladen als estudiants no es percibit  com el genui valencia per la societat. Molt clar, clarissim, voste sap que lo que traslladen als estudiants es el catala i, per tant, rebujat per la societat. Pero, pregunte ¿qui te la culpa d’aço?. Per supost que el govern valencia i voste com a cap eixecutiu u home de palla. Es molt facil, les inspeccions estan per a algo, pero clar, els inspectors son uns manats que seguixen les ordens superiors. Se fa la vista grosa al catala i se suspen –en un clar abus de força- als estudiants que utilisen les Normes del Puig genuinament valencianes.

Segona reflexio: A soles n’hi ha editorials catalanes en textos en catala. Continua voste fent un eixercici d’hipocresia. Si en la Comunitat Valenciana se compren els llibres d’editorials catalanes es perque son els textos autorisats per la Conselleria i d’obliga compra per als pares. L’estudiant que no vullga comprar estos llibres que representen la manipulacio de l’historia i de les senyes d’identitat del Poble Valencia, esta abocat al suspens i a la marginacio per part dels propis professors, que es veuen recolzats, en primer lloc pels inspectors i estos, a sa vega, per voste com a Conseller de Cultura.

Voste es pregunta el perque de que les editorials valencianes no volen avançar de la ma de l’AVLl. Molt senzill, perque les editorials que son coherents i respecten la cultura genuina valenciana no poden estar d’acort en les decissions de la dita AVLl composta per vintiun academics catalanistes i procatalanistes.

Tercera reflexio: Des de la politica del seu partit estan conseguint que cada vega, molts valencians pasen, no ya d’usar la llengua valenciana, sino de reivindicar-la. Molts per comoditat, que de tot n’hi ha, i molts perque saben que contra les decissions politiques poc es pot fer. Amparats en una majoria absoluta des del seu partit no se te en conter la sensibilitat de tots els valencians, els que els han donat la majoria pensant en que anaven a solucionar la guerra llinguistica, que a soles els politics mos han creat, i els que no els votarem perque no caiguerem en l’engany d’unes promeses politiques que sabiem que no anaven a cumplir. Precisament este segon grup de valencians  son els que a capa i espasa estem defenent la nostra diferencia personalitat. Som els que vostes consideren com a “seccessionistes” perque no combreguem en les seues artimanyes politiques en ares de la catalanisacio.

Segona constatacio: Normes de Castello. ¿Es pot tindre mes barra?. Si eixes normes, si les manipulaes pel IEC, son les que l’AVLl esta obliga  per llei a respectar i aplicar en les seues disposicions. No cal fer mes comentaari. Lligga, lligga la llei de creacio de la dita Academia.

Primer estereotip: La teoria de que en 1238 mos dugueren el catala els catalans que vingueren en Jaume I. Aixo ya esta plenament demostrat que es tracta de una falsificacio de l’historia per part catalana. Pero, a pesar d’aixo, es la que vostes volen que escampen els llibres que autorisen i obliguen a tragar als estudiants. Ma que te cordons l’assunt. Continua voste fent alardo de la seua hipocresia.

Segon estereotip: Voste diu: ......”Solo podemos salvar el valenciano si lo integramos en un conjunto de mayor extension geografica y demografica. Tesis unitarista de quienes consideran al valenciano un “subproducto” del catalan”.    Aço exactament es lo que des del PP sibilinament se ve fent. Quan en una situacio d’injerencia tan descara en els assunts dels valencians com s’esta produint des de Catalunya, vostes, el PP. no la rebugen ni condenen publicament, es que estan permitint les ofenses al Poble Valencia. Aci no poden justificar-se les miges tintes. O se condena o s’admitix i, consequencia d’esta admisio, ve l’agenollament als interessos partidistes d’atres pobles aleins a la nostra terra valenciana.

Quarta reflexio: Des del PP s’esta contribuint a l’unificacio de la llengua i per tant a l’integracio dels mercats editorials. ¿La solucio? Molt clara, no autorisen llibres d’editorials catalanes, fets en Catalunya i per a l’ensenyança del catala en la nostra Comunitat. Tenen la manilla en la ma i no veig que hi hasca decisio politica per a aplicar-la. Mes be un enmudiment que a soles es pot justificar per la cobardia politica  de no voler admitir la verdadera historia del Regne de Valencia.

Tercera constatacio: I es que damunt encara voste es permitix prenir-nos el pel. Voste diu que “entre l’AVLl i l’universitat esta la societat valenciana i que de la seua capacitat de raciocini i d’estima (parauleta que a voste l’agrada tant)  per la llengua, depen el futur d’esta”. Efectivament es fonamental que per la societat valenciana, sempre que no tinga una obediencia politica cap al PP o atres partits centralistes i procatalanistes, es reflexione sobre lo que en realitat tenien que defendre que es la cultura i la llengua genuinament valenciana. Esta clar que aixina a soles podrem conseguir-ho els valencianas quan aboguem per fer forts als partits d’estricta obediencia valencianista als que, per supost, tambe tindrem que  exigir com a proyecte politic mes fonamental la defensa de les nostres senyes d’identitat, canvi de donominacio del nostre nom comunitari pel historic de Regne de Valencia que mos perteneix i, per supost, la aplicacio de la normativa que para la Llengua Valenciana coneguem com les Normes d’El Puig.

Lo demes, Sr. Tarancon, son ganes de marejar la perdiu.