domingo, 20 de noviembre de 2016

MANIFEST-COMPROMIS

El valencianisme cultural i idiomatic ha patit en els ultims anys un enorme retroces motivat per la perdua de poder politic i per la creacio de l'Academia Valenciana de la Llengua. Esta institucio, que, viciada d’orige, se presentava com a la solucio al "problema llingüistic" dels valencians, no ha fet mes que confirmar el proces de catalanisacio llingüistica iniciat en els primers anys del govern autonomic socialiste, continuat actualment pels governs populars.

En eixe proces de desfeta i desactivacio del valencianisme, el poder institucional ha contat en la significactiva colaboracio -per accio o per omissio- d’institucions com la RACV i Lo Rat Penat, o de persones lligades ad elles de forma individual.

Els ultims -per ara- episodis de neutralisacio del valencianisme idiomatic han segut l’introduccio dels accents "a l’estil del 32" en la Normativa d'El Puig per qui era la seua promotora i depositaria -la RACV- i la disolucio i reinvencio de la seua Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes, incloent l’eliminacio d'alguns dels principals agents del proces codificador de la moderna llengua valenciana. No cal oblidar a lo llarc d’este proces la pressio i la participacio, explicites o implicites, de partits politics autoctons i forans.

L'objectiu final de la trama, la primera pedra de la qual fon el dictamen del CVC de 1998, es l’extincio -per convergencia- de l'idioma valencià, diluit en el catala.

Per tot aço, els firmants d'este document manifestem:

1. L'idioma valencià es formalment una llengua autonoma. De tal premisa s'ha de derivar tota planificacio normalisadora i normativisadora posterior.

2. Esta normalisacio i normativisacio cristalisaren, en 1979, en una completa codificacio ortografica i, posteriorment, en un corpus teoric i tecnic imprescindible per a dignificar el valencià. Eixes normes de codificacio son conegudes com a Normes d'El Puig -pel lloc on es va realisar l'acte d'ahesio popular- o de la RACV. En conseqüencia, considerem que es l'unica normativisacio acceptable.

3. En dit sistema s'han escrit 25 anys de l'historia del valencià. Esta rao era en si suficient per a haver-lo preservat, no per constituir un dogma inalterable, sino perque -com tota codificacio- era i es una solucio de compromis, util i equilibrada, en la qual es poden reconeixer perfectament els valencians. De la consideracio de compromis -tecnic, historic i popular- es deriva, com es digue en son moment, la possibilitat de millorar-lo.

4. Com a entitat referencial de normativisacio, el paper desenrollata hores d’ara per la RACV resulta qüestionable, en especial a partir de la nova i confusa “configuracio” de sa Seccio de Llengua i del proces d’introduccio de la nova normativa accentual, proces anormal -en les urgencies i en la forma-, infundat i preorientat a dividir el valencianisme produint la confluencia del valencià en un atre sistema: el de la AVLL o el del IEC. Els discrepants de tan incomprensible decisions de la RACV nos mantindrem fidels a la codificacio tradicional anterior.

5. Entenem, en fi, que este representa nomes un infim problema en la mar de grans problemes que afronten el valencianisme i el futur del poble valencià. I mes ara, quan l'actuacio de la AVLL i la reforma de l'Estatut -pactada i votada pel PP i PSOE- signifiquen un extraordinari obstacul per al futur de tots. La defensa d'eixe poble i de la singularitat de la llengua valenciana nos ha guiat i nos guiarà.

                                               -      Lleopolt Peñarroja
-          Toni Fontelles
-          Josep Giner
-          Manolo Gimeno
-          Chimo Lanuza


                Valencia, 8 de juliol de 2005