EL CONFLICTE IDENTITARI VALENCIÀ

MANUEL GIMENO - Llicenciat en Filologia Valenciana
Levante – 25 d’octubre del 2004

Els ultims dies han aparegut novament escrits en la prensa valenciana degut
a la proposta del ministre Moratinos. En alguns d´eixos escrits es parla
d´aberracions filologiques, de disbarats cientifics, etc., referint-se al
fet d´atorgar-li al valencià la categoria de llengua junt al castellà,
gallec, euskera i català. Uns atres senten vergonya aliena per este mateix
fet, i ataquen ad aquells que ara donen soport a la proposta del ministre.
Tot aço des de Valencia i plantejat per valencians.

Yo sempre ho he dit: si Kafka vixquera, tindria en la realitat sociologica
valenciana la millor font d´inspiracio a l´hora d´esciure la mes increible i
enrevessada de les seus noveles. Aço no hi ha qui ho entenga (en alguns
casos, en uns atres s´enten perfectament). Potser siga l´unica nacio en el
mon en el que es donen estos fets tenint una llengua autoctona que dona un
segle d´or al que nomes es pot comparar el Quatroccento italià. En eixos
segles (XIV i XV) de maxim esplendor de les lletres valencianes sobreixen
Canals, Arnau de Vilanova, Sant Vicent Ferrer, Jordi de Sant Jordi, March,
Esteve, Martorell, Roig, Roiç de Corella, Isabel de Villena, Pereç,
Fenollar, Gaçull... i un llarguissim etc., tots ells escritors de primer
orde.

Tambe es dona el cas de que Joan Esteve es l´autor del primer diccionari que
es coneix d´una llengua romanica: el Liber elegantiarum (provablement acabat
en 1472). Esta llarguissima nomina d´escritors classics valencians li diuen
valenciana a la llengua en la que parlen i escriuen. Si a tot aço afegim que
des de sempre ha hagut en terres valencianes una clara consciencia de que la
llengua que parlem els valencians es el valencià (consulteu totes les
enquestes fetes en territori valencià per als diversos atles llingüistics).

Pero si en tot aço no n´hi haguera prou, sapiau tambe que la llengua
valenciana es provablement la mes homogenea de les llengues romaniques, la
que presenta una major cohesio (poques diferencies entre dialectes), lo que
facilita un estandar mes assumible per tots els valencians (el català
presenta grans diferencies entre els parlars orientals i els occidentals).
Per tant no s´enten (de no coneixer be la realitat valenciana) com els
propis valencians llunt de reivindicar la llengua valenciana, coneixer-la be
(aço implica coneixer tambe la lliteratura classica, cosa que molts pocs
valencians demostren coneixer), i potenciar-la, es dediquen a atacar
furibundament ad aquells que proponen el seu reconeiximent a nivell europeu.
Estos son els mateixos, encara que no els unics, que neguen la nacionalitat
historica que li correspon a Valencia. No volen una Valencia forta,
independent, la preferixen subordinada. Com he dit abans: de Kafka. Pero es
la trista realitat. Encara que no hauriem d´oblidar als atres valencians que
es mantenen al marge de qualsevol contencios, que no opinen, que no son ni
carn ni peix, que no parlen valencià -encara sabent-lo parlar-, que no el
transmeten, per tant, als fills.

Tot aço es producte de segles d´alienacio i subordinacio als poders centrals
i quan hauriem pogut desempellogar-nos d´eixa subordinacio (sobre tot a
partir de 1977) actuen eixes dos forces altament negatives per als
interessos dels valencians que impedixen la recuperacio de la consciencia
nacional. ¡Quina por tenen, els uns i els atres, a que la major part dels
valencians acabem conscienciant-nos, a que nos reconegam nacionalment
valencians!

Saben massa be que els pobles en una major consciencia nacional tenen una
percepcio molt mes clara de les injusticies i aixo els fa ser mes
reivindicatius, lo qual beneficia a tota la comunitat nacional (evidentment,
en perjuï de les potencies imperialistes que la voldrien sempre
subordinada). Ah! i no vos capia dubte de que Valencia es una nacionalitat
historica i el valencià una llengua. No ho dic yo nomes, es qüestio de
llegir (autors com Malmberg, Lyons, Fishman, Hudson, Chomsky, Weinrich, H.
Walter, Marcos Marin ..., i historia de les nacions i la seua llengua com
els casos de Noruega-Islandia, Dinamarca-illes Fer-Oer, Chequia-Eslovaquia,
Serbia-Croacia, Portugal-Galicia ...de tot aço podriem parlar un atre dia,
si tenim l´oportunitat) i llevar-se de damunt prejuïns i complexes
d´inferioritat tan fortament arrelats en esta Valencia nostra.