Autor: Desconegut.
L’escolta de la Senyera primera milicia de la
Ciutat.
La Companyia del Centenar de la Ploma, la dels
Ballesters, pot considerar-se que fon la primera milicia urbana de la Ciutat,
segons opina l’historiador Josep Martines Ortis
La casa social de la Companyia estigue en lo carrer que es diu dels Ballesters,
actualment raere del teatre Principal. Sobre el solar a on s’assenta est
recint cultural estava avans el quarter
dels Ballesters.
La companyia tenia el camp d’instruccio o de maniobres
en les afores de la Ciutat.
En temps de pau organisaven tornejos i
competicions a on els trofeos eren copes
o culleretes d’argent. Constanti Llombart escrigue una pesa teatral “La copa
d’argent” a on es fa eco d’estes competicions.
Al front de la milicia estava el capita, carrec
que ostentava el Justicia Criminal de Valencia per delegacio del Consell de la
Ciutat, a qui corresponia la resposabilitat de la direccio i mando de la força.
Est estava apoyat pels oficials i els “caps de
dehena”, cadascu d’estos ultims manava
directamente deu homens.
La Companyia del Centenar de la Ploma, com tota
institucio mijeval, societat teocentrica, estava imbuida de un profunt espirit
religios
Formaven els Ballesters una associacio religiosa
o confraria baix la proteccio de Sant Jordi, la qual fon establida per
Priviliegi del Rei Pere II de Valencia i IV d’Aragó, El Cerimonios, datat en Valencia el 10 de juliol de 1.371.
Els Estatuts de la Confraria foren confirmats
posteriorment per Joan II El Caçador en 1.393 i per Ferran II El Catolic en
1.479.
La Confraria tenia prop de sa casa l’iglesia de Sant Jordi, consagrà a la Verge de les
Victories, a on celebraven el seu cult els membres de l’Orden de Sant Jordi
d’Alfama que mes tart s’uniria i fusionaria en l’Orde de Montesa.
Desaparegue la Companyia del Centenar de la Ploma
en l’adveniment al tro de Felip V, despres de la Batalla d’Almansa, que va
supondre per al Regne de Valencia pedre ses furs, institucions i atres
singularitats, Fon una forma de vengança pel recolzament que en lo Regne de
Valencia es donava a l’Archiduc Carles.
REFORÇOS PER A LA SENYERA
Pere II de Valencia crea una segona companyia per a custodiar-la.
La Companyia dels
Ballesters del Centenar de la Ploma fon fundà per lo rei Jaume
I per a que servira de guarda i escolta a la Real Senyera, quant esta
ixquera de la Casa de la Ciutat per lo motiu que fora de guerra o cerimonia.
En les Corts Valencianes que es varen celebrar en
Valencia en l’any 1.604, presidies por lo rei Felip III, i en les celebraes
en Monço presidies por lo rei Felip IV
en l’any 1.626, es dona conter de que “la
Companyia del Centenar de la Ploma fon instituida per la Magestad del Senyor
rey En Jaume lo Conqueridor”.
El nom del Centenar de la Ploma se li va donar ad
esta Companyia per la ploma que com adorn portaven ses components sobre el
cabacet o elm en el que es cubrien lo cap, explica l’historiador Josep Martines
Ortis
Lo mes distintiu de s’indumentaria consistia
ademes, en una sobrevesta blanca de llenç en la creu de Sant Jordi, una sobre
lo pit i atra a l’esquena. El seu lema era: ”In te domine speravi; non
confundar”.[1]
Lo document mes antic que es coneix sobre la
Companyia del Centenar de la Ploma es el Real Privilegi otorgat por lo rei En
Pere el 3 de juny de 1.365, en el siti de Murviedro relatiu a la manera de
triar els components de la Companyia.
En lo privilegi concedit en Monço, el 23 de
juliol de 1.376, per Pere II de Valencia
i IV d’Arago, es determina el carácter i funcio de la Companyia, a l’indicar
que quant la Bandera ixca vaja escoltà per els cent Cavallers armats, que paga
la Ciutat.
Esta nova companyia aniria a reforçar als
originals Ballesters de la Ploma. La diferencia, diu, es que en la primera
companyia tots eren artesans i en la segona podien ser els seus integrants
nobles o plebeus.
La Ciutat aprovà les
ordenancion dels nous cent ginets en 1.391.
Era un gran honor per als ciutadans perteneixer
al Centenar de la Ploma que acompanyava a la Real Senyera en lo fi de
protegir-la y custodiar-la, sobre tot en les batalles, per a que no caiguera en
mans enemigues.
FONTS DE INFORMACIO:
Real Senyera de la Comunidad Valenciana – Las
Provincias 1.998 fasciculo I pgs. 14-15.
EL CENTENAR DE LA PLOMA
Noticia Historica de la conquista de la Ciutat de
Valencia por el Rey D. Jaime I de Aragon.
Luis Lamarca – 1.838 (pags. 28 a 34).
Una de les coses que mes cridaren l’atencio en la
celebracio del quint centenari de la conquista del Regne Moro de Valencia pel
rei Jaume I el Conquistador (1.738) i de la que mes es parla ara fon la
Companyia del Centenar de la Ploma que disolta o suprimida en la Guerra de
Successio (entre el borbo Felip V i l’archiduc Carles, any 1.707) es va
reproduir en cert modo per ad aquelles festes i per quant, en general, se tenen
poques noticies d’aquell cos de tropa civica que no deixà de proporcionar algun
dia de gloria a nostra patria, donarem aquelles que siguen prou per a que pogam
formar-mos una idea d’esta antigualla.
La dita companyia la creà el mateix rey
conquistador, com ho acrediten les paraules del capitul 229 de les Corts que
Felip III celebrà en Valencia l’any de 1.604: “Item per companyia del Centenar
de la Ploma ab sos macips i pages es antiquissim dels temps de la conquista del
present regne, etc.” i encara ho expressen en major precisio el capitul 18 de
les Corts de Monço de 1.626: “La companyia del Centenar de la Ploma instituida
per la Magestat del Senyor rei en Jaume lo Conquistador, etc.”.
Vullgue aquell monarca que la dita companyia
tinguera per patro a Sant Jordi, que ho era de l’eixercit d’Arago i, en
conseqüencia, fundaren ses individuos una confraria en l’iglesia del Sant, en
la qui tenien una capella particular consagrà a Nostra Senyora de les
Victories, en quin altar es veien encara ses armes en els ultims anys de la
companyia, que eren la creu i la ballesta, i d’aci vingue el cridar-se-li tambe
algunes vegaes com Lo Centenar del Glorios Sant Jordi.
Estava composta de cent ballesters, tots paisans,
tant mestres com oficials dels gremis de
la Ciutat, els quals gojaven de molts privilegis, i quant eixien formats
portaven una sobrevesta de tafetà blanc que els cobria el pit i esquena, en una
creu roja de Sant Jordi a cada part. En els ultims temps, si be seguia
cridant-se-li del centenar, estava composta per doscents homens, cent
ballesters i cent arcabucers. El nomenament o provissio de ses individuos
perteneixia als Jurats i al Consell General, i la ciutat es considerava com a
coronela de la dita companyia quin capità nat era el Justicia Criminal. Per a
celebrar ses festes tenien una casa confraria en lo carrer que hui es crida
encara dels Ballesters i ans de Sant Jordi i de la Confraria del Centenar. La
porta de la dita casa estava en curta diferencia a on a les hores d’ara es la
del vestuari del teatre i tot allo ocupava l’espai que hi ha hasda l’ultim de
la platea.
Quant es conclui l’obra del teatre en 1.832
encara es conservaven vestigis de l’altar, que estava raere de la paret
exterior del teatre en la que formava un pareto al llarc del carrer Fidalgo,
donant front al puesto que ocupaven a l’esquerra de l’espectaor els palcos mes
inmediats a l’escenari.
Per a eixercitar-se en el maneig de la ballesta i
l’arcabuç, tenien destinat un lloc que es cridava de la Ballesteria, junt a la
porta de Quart, a esquenes del Convent de Santa Ursula i atre entre la Porta de
la Mar i la dels Judeus, que es la que hui es veu tancà en la plaça del
Picadero. (Aixi consta en les deliberacions del Consell General de 8 de febrer
de 1.575 i 28 de juliol de 1.576). Alli concurrien a tirar al blanc tots els
dumenges i la ciutat premiava als que mes s’aventajaven en una joya, que solia
ser una copa o cullereta d’argent.
Estava esta Companyia al servici de la Ciutat i
lo seu especial desti era el de donar-li escolta i defendre la bandera o
senyera sempre que eixia a campanya. La dita bandera, armà d’una celá en lo rat
penat, ha fet sempre un gran paper en les festes seculars, es conserva en la
Casa Consistorial en una arca de tres claus, i eren molt singulars les
cerimonies que s’observaven en l’antic per a traure-la. Tenien l’idea de que la
bandera mai debia abatir-se, i en tant de rigor observaven este principi que
per a no tindre que inclinar-la al passar per alguna porta la baixaven pel
balco. Ad est efecte, a la dreta de la porta que ix al carrer dels Cavallers,
es dispongue d’un entaulat a la manera de catedra, quasi tant alt com la porta,
cobert de vellut, i pujant en ell el ciutadà
que eixercia el carrec de Racional, rebria la bandera o senyera que
despenjaven del balco per mig d’uns cordons i des d’alli la baixaven per a que
la prenguera el Justicia Criminal, que era el qui debia portar-la. I no sols es
practicava aixi quant es traia la bandera per a les festes alusives a la
conquista, sino tambe quant eixia a campanya en les tropes de la Ciutat i Regne
sobre lo qual es molt curiosa la nota que escrigue en son diari M.S. el capellà
del rei N’Alfons en l’any de 1.464, i
que es troba conforme en lo que consta en el Manual de Consells del mateix
any. “Disapte,
dice, XXI del dit mes de julio, fon
treta la bandera de Valencia
contra En Jaume d’Arago[2]. La
dita bandera fonch baixà per la finestra, la qual portaba Ramon de Vich
gentil-home Justicia Criminal de la dita Ciutat. E al portal dels Serrans
fonch presa e muntada dit, e de part de
fora ab bastiment fonch presa e donada al dit justicia: anaba en mig del
Ballesters del Centenar de la Ploma. E fora al portal fonch estogada aquella
bandera, e fonch donada al dit justicia atra bandera de estamenya”.
Proseguix referint la victoria que l’eixercit
valencià alcançà contra En Jaume d’Arago, fent-li presoner en sa muller, dos
fills i tres filles que foren portats a Valencia, i com lo dia 24 d’agost “fonch feta crida real que a hores apres mig
horn que tot home fora a fer honor a la entrada de la bandera, e que faria la
bolta de la professo del Corpus Christi, etc.”
Esta
bandera ha segut el principal objecte
del centenaris anteriors per simbolisar-se en ella el fet de la conquista que
es celebrava; mes l’Ajuntament va tindre en esta ocasio un pensament mes feliç,
puix va dispondre que de quants objectes podrien contribuir a donar decoro i
celebritat a la celebracio de la conquista, ningu era tant propi, ni podia
inspirar en sa vista efectes mes sublims, que l’espasa mateixa del Rei
Conquistador, aquell acer invicte que
mai llui en va i al que seguia constantment la victoria. Este fon l’instrument
principal de la conquista, i no es facil per cert contemplar-ho, sense
sentir-se posseit de cert sentiment
intim de respecte, com si en aquella espasa venerable estiguera representat el
mateix monarca ilustre que en tanta gloria la v’esgrimir.
Esta joya inapreciable la posseix des de temps
inmemorial l’Ajuntament de la Ciutat de Valencia i la conserva en la mateix
arca de tres claus en que es troba deposità la bandera, la qual per a major
respecte està colocà en la capella de la Secretaria. En l’antic i per espai de
mes de dos siglos estigue colocà en lo mes alt de la sala daurà del Consistori,
hasda que en l’any de 1.666 es deliberà que per a donar major solemnitat a la
provesso que en memoria de la conquista es fea tots els anys, el dia de Sant
Donis, la portase el Racional sobre el muscle dret, a quin efecte se passava a
la Catedral i es colocava durant els oficis en lo presbiteri, al costat de
l’evangeli; siguent de notar, en proba de lo seu exquisit temple, que en tot el
temps referit estigue encorvà, formant un arc que casi tocava la punta en el
puny; i, n’obstant, despres que la desclavaren per a baixar-la en l’any dit,
tornà prontament a lo seu estat natural, quedant-se tan recta com es veu en
l’actualitat.
[1] Lema
obtingut de la Biblia Llibre dels Salms de Davit. “En tu confie, no siga
confundit o Qui espera en tu no es confundit”.
[2] Fill
d’Alonso Duc de Gandia. Havent-se revelat, es va fer fort en la Baronia
d’Arenos; pero la Ciutat ixque contra ell com es referix, i havent-ho fet
presoner, fon portat al castell de Xativa, a on estigue hasda que va morir. A
la seua dona i als seus tres fills els tancaren en la torre de Torrent; mes
havent lograt fugir es posaren a salvo en Castella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario