EL CATALANISME OCULT (PERO FURIBUNT) DEL PP

Juan Romero

Les ultimes noticies aparegudes en prensa apunten a que, definitivament, el Partit Popular incloura a l´Academia Valenciana de la Llengua (AVLl) dins l´Estatut d´Autonomia valencià. Ademes, el percentage de diputats pera modificar la seua propia llei el PP la cambia i passa de majoria simple a 2/3, lo qual supon contar obligatoriament d´ara en avant en el partit socialiste pera poder modificarla.

Esta llei de l´AVLl que, insistixc, ya no es podra modificar sense el beneplacit del PSPV –gracies a l´entreguisme del PP, tenint com te majoria absoluta- diu que el valencià es una variant de la llengua catalana, que realment no existix la llengua valenciana coma tal, que la seua normativa seran les normes del 32 “consolidades” (es dir, el valencià “normalitzat”, el catala que s´impon en el sistema educatiu desde els temps de Lerma i Ciscar), i que al valencià se li pot nomenar com cada u vullga al no tindre un caracter excloent esta denominacio i, per tant, se li pot nomenar directament catala. Aço es lo que diu la llei de creacio de l´AVLl si la despullem de perifrasis i circumloquis pera despistar al personal. Si algu te curiositat pot entrar en http://www.avl.gva.es i llegirla en l´apartat de “Documents i acords generals”.

Esta llei es una copia exacta, lliteral, del dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC) que va ser encomanat per Zaplana dos mesos despres de la macromanifestacio del 13-J de 1997 en defensa de la Llengua Valenciana. Lo que son les coses... Dit dictamen del CVC formava part de les ordens pujolianes a Zaplana, ya que Pujol li havia exigit a Aznar en l´any 1996 la creacio d´un organisme normatiu que consolidara la catalanisacio de Valencia –en el cas de que vullguera governar Espanya, clar. I com sempre, els valencians vam ser la moneda de cambi entre Madrit i Barcelona. I com diu Pujol, Zaplana va complir molt be en l´encomanda pujoliana (vore entrevista a Pujol en Levante-EMV del 31/11/2004, en http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/01112004.html )

En l´encarrec d´un dictamen al cataniste CVC, Zaplana posava bona cosa de temps pel mig pera desactivar el moviment reivindicatiu valencianiste que s´havia manifestat multitudiariament en el mes de juny del 97. El CVC obria tandes de consultes a entitats “culturals”, fent el paperot coma que prenien nota pera elaborar el dictamen, encara que el dictamen realment va ser un pacte politic entre el PP i el PSPV.

Tot una desagradable farsa, pero clar, interessava donar la sensacio de que havia que aplegar a un consens entre les dos parts enfrontaes en el “conflicte llingüistic”, es dir, entre valencianistes i catalanistes –com si aixo es puguera consensuar. I en els mijos de comunicacio tocant la musica preferida dels amos i amants, esta farsa prenia la forma desijà. Farsa, musica i... ara faltava la comparsa. ¿Quina va ser la comparsa imprescindible pera llegitimar esta farsa del “consens” davant la societat valenciana? La Real Academia de Cultura Valenciana (RACV). En efecte, si la RACV no haguera cedit en l´estrategia de Zaplana prestant a quatre academics pera presentar el producte de consens, atra cosa haguera segut. La RACV coneixia perfectament la llei de creacio de l´AVLl, i sabia que anava a estar en ridicula minoria front a l´asfixiant majoria d´academics catalanistes. ¿Per que –a pesar dels precs valencianistes en el sentit contrari- va entrar en el joc de Zaplana i va llegitimar el naiximent de l´engendre normatiu catalaniste?, ¿De que havia servit que en la manifestacio del 13-J demanarem la proclamacio de la RACV coma entitat normativa si ara esta colaborava en la nova academia del PP?

Dic la RACV per ser l´institucio mes prestigiosa del valencianisme, pero tambe deguem pensar en totes aquelles entitats valencianistes que es mantingueren al marge o complaents respecte a la gestacio del monstruo concebut per acabar en la Llengua Valenciana. El Grup d´Accio Valencianista (GAV), presidit pel valent i inquebrantable valencianiste Juan Garcia Sentandreu, com sempre, va ser l´unica entitat que va presentar una dura batalla en tots els fronts.

A dia de hui, eixe combat cos a cos contra el catalanisme i en defensa de l´Identitat i Llengua Valenciana, continua de la ma del GAV i atres entitats. Ad este eixercit de resistencia valenciana s´ha afegit una divisio acoraçà molt mes eficaç i perillosa de cara als catalanistes; du les sigles CV (Coalicio Valenciana), està comandà per l´incansable Sentandreu i amenaça en pendre posicions en les Corts Valencianes en la batalla electoral que es lliurarà en el 2007.

Justament per aixo, per l´amenaça que supon per al catalanisme que CV prenga les Corts i que a partir d´ahi el valencianisme es faça en el control de les posicions estrategiques preses pel catalanisme, el PP no ha tingut vergonya en blindar a la seua malvà criatura, l´AVLl, de forma que van a inclourela en l´Estatut coma organisme normatiu que afectarà a totes les institucions de l´Administracio Valenciana, la modificacio de la seua llei de creacio (o la seua derogacio) necessitarà a partir d´ara els vots socialistes al pujar el PP el percentage de majoria simple a 2/3 de les Corts pera poder ferse aixo, i els seus dictamens/resolucions tindran ranc de llei d´obligat compliment pera tots (si algu desija llegir l´ultim i infamant dictamen, del 9 de febrer, que entre en la web de l´AVLl que citava ades).

I tot aço, amics llectors, el PP en majoria absoluta que, en mes de 10 anys que porta governant, perfectament haguera pogut crear una Academia de l´Idioma Valencià que oficialisara l´autentica Llengua Valenciana i llevara d´una vegà per totes el catala de les institucions valencianes. El PP en majoria absoluta fa per baix ma tot aço i quan li interessa, la seua empresa de publicitat (es dir, Canal 9) ya s´encarrega de traure a Camps defenent el “valencià”... l´etiqueta (de boqueta), no el contingut. Pero en la realitat, ni etiqueta ni contingut. Tot un repugnant montage mijatic-politic pera que el Poble Valencià no conega lo que està passant i per tant no prenga consciencia i actue en conseqüencia. Quanta irreponsabilitat, quina vergonya de representants politics tenim els valencians.

Pero ya poden correr. Molt al seu pesar, Coalicio Valenciana, el partit de la terra valenciana, arribarà al poder politic, la flama de la valencianitat s´encendrà dins les Corts Valencianes, el crit desesperat de la Llengua Valenciana commourà els cors valencians, la veu del valencianisme resonarà en mes força que mai i la valenta determinacio valencianista no descansarà ni un minut hasda tirar a terra tots els castells del catalanisme. Segur.