Autor: Ferrer.
2-2-2005.
A proposit del requisit llingüistic molta gent especula sobre si no resulta exagerat que un titul de Valencià que en un moment donat puga dispensar l’ administracio valga mes punts que una tesis doctoral o la publicacio d’ un llibre a l’ hora de fer unes oposicions. Per a mi el requisit llingüistic deu ser imprescindible. Els tituls que valida la Junta Qualificadora de Coneiximents del “valencià” (JQCV), son obviament de catala –lo qual em repugna profundissimament-, ara be si estos foren de Llengua Valenciana, els consideraria absolutament vitals.
Deu haver una discriminacio positiva cap a la Llengua Valenciana. La majoria d’ inmigrants (i lo que es pijor, de valencians) no es molesta en deprendre el Valencià perque no es imprescindible, perque no li pareix util, puix sap que en l’ espanyol hi ha prou i de sobra per a viure i desenrollar-se laboralment. Estudiar Valenciano es una gilipollez, no vale para nada, si acaso inglés que es más útil. Li sona? A mi si. Cal deprendre de Suïssa i Belgica, a on dominar la llengua respectiva es convertix per a cadascuna de les comunitats etniques en algo vital.
Ningu imagina que un valencià, sense saber espanyol, puguera ser juge, professor o funcionari. Lo mateix deu ocorrer en la Llengua Valenciana. Saber Valencià deu ser obligatori de cara a aprovar unes oposicions i no sols meritori com es ara. No es tracta de que et donen uns punts extra per saber Valencià sino de que resulte del tot impossible ser funcionari sense saber Valencià (com de fet es impossible sense l’ espanyol). I si algu pensa que aço es de nacionalisme excloent, dire que el requisit llingüistic s’ aplica en la Galicia de Manuel Fraga.
Cal exigir el requisit llingüistic per a treballar en l’ administracio i fer de la llengua algo util, que valga la pena, els coneiximents de Valencià deurien ser imprescindibles per a viure i treballar aci i no sols meritoris. El Valencià deu ser igual d’ important que l’ espanyol, puix les dos llengües son igual d’ oficials. Al segle XV a Valencia el 75% del poble parlava Valencià i el 25% espanyol. Al segle XXI el 100% del poble parla espanyol i el 50% del poble parla Valencià. ¿Quant mes ha de retrocedir la Llengua Valenciana per a que algu faça algo?
2-2-2005.
A proposit del requisit llingüistic molta gent especula sobre si no resulta exagerat que un titul de Valencià que en un moment donat puga dispensar l’ administracio valga mes punts que una tesis doctoral o la publicacio d’ un llibre a l’ hora de fer unes oposicions. Per a mi el requisit llingüistic deu ser imprescindible. Els tituls que valida la Junta Qualificadora de Coneiximents del “valencià” (JQCV), son obviament de catala –lo qual em repugna profundissimament-, ara be si estos foren de Llengua Valenciana, els consideraria absolutament vitals.
Deu haver una discriminacio positiva cap a la Llengua Valenciana. La majoria d’ inmigrants (i lo que es pijor, de valencians) no es molesta en deprendre el Valencià perque no es imprescindible, perque no li pareix util, puix sap que en l’ espanyol hi ha prou i de sobra per a viure i desenrollar-se laboralment. Estudiar Valenciano es una gilipollez, no vale para nada, si acaso inglés que es más útil. Li sona? A mi si. Cal deprendre de Suïssa i Belgica, a on dominar la llengua respectiva es convertix per a cadascuna de les comunitats etniques en algo vital.
Ningu imagina que un valencià, sense saber espanyol, puguera ser juge, professor o funcionari. Lo mateix deu ocorrer en la Llengua Valenciana. Saber Valencià deu ser obligatori de cara a aprovar unes oposicions i no sols meritori com es ara. No es tracta de que et donen uns punts extra per saber Valencià sino de que resulte del tot impossible ser funcionari sense saber Valencià (com de fet es impossible sense l’ espanyol). I si algu pensa que aço es de nacionalisme excloent, dire que el requisit llingüistic s’ aplica en la Galicia de Manuel Fraga.
Cal exigir el requisit llingüistic per a treballar en l’ administracio i fer de la llengua algo util, que valga la pena, els coneiximents de Valencià deurien ser imprescindibles per a viure i treballar aci i no sols meritoris. El Valencià deu ser igual d’ important que l’ espanyol, puix les dos llengües son igual d’ oficials. Al segle XV a Valencia el 75% del poble parlava Valencià i el 25% espanyol. Al segle XXI el 100% del poble parla espanyol i el 50% del poble parla Valencià. ¿Quant mes ha de retrocedir la Llengua Valenciana per a que algu faça algo?
No hay comentarios:
Publicar un comentario