EL VALENCIÀ QUE PARLEM ES EL VERDADER VALENCIÀ

Autor: J. Serrano
---------------------

Estimats amics valencianistes:

El meu impuls valencianiste naix de la necessitat de salvaguardar un dels patrimonis mes importants dels valencians y en canvi, dels mes desafavorits hui en dia. Me estic referint a la Llengua Valenciana PARLADA per els valencians.

Els moviments poblacionals dels ultims anys han afavorit molt la castellanizació de moltes zones valencianes (Elig es una de elles), per atra part les elits del sistema educatiu en la connivencia de politics sense escrupuls, han demostrat no tindre cap sensibilitat en la llengua natural y verdadera dels valencians y han optat per implantar el ensenyament del català (o un hibrit monstruos i esteril), desaprofitant una oportunitat historica pera recuperar la nostra Llengua Valenciana.

¿ Com se pot conseguir que la gent no deixe de parlar el seu Valencià y que se senta orgullosa de fer-ho ?

Bo, ya sabem que eixa baixa autoestima dels valencians cap a la seua llengua prové de tota la propaganda castellana de menyspreu que ha patit a lo llarc dels sigles.
Pero el cas es que hui en dia la cosa no està millor. Ara son els pancatalanistes els que han repres la faena y van pregonant machaconament que la llengua que parla el poble valencià està "mal parlada" y que tenen que apendre a parlar el "correcte Valencià" (¿ o se hauria de dir "correcte català" ?).

Aixina, no resulta extrany trobar a pares que veent que els seus fills estan estudiant un "valencià" del que ells no entenen ni gens, ni mica, diuen "comprensivament": "es que mosatros no parlem bé el Valencià".
¡ Qué aprofitable que es la inocencia per als interesos pancatalanistes !

La unica manera de parar tot este mangoneo per part de esta gentola panca es dir als valencians una y mil voltes (y totes les voltes que facen falta), que la Llengua que ells parlen està molt ben parlada, que es molt correcta, que no tenen que sentir vergonya de parlar com parlen, ni de ensenyarsela als seus fills. Que parlar, parlen molt be y que a la hora de escriure ya se vorà, perque aixo es una atra cosa.
No oblidem que una llengua parlada es una llengua viva, pero una llengua nomes escrita es una llengua morta.

Quan la gent del poble valencià tinga consciencia de que el Valencià que parla es molt correcte, tindra la força necessaria per plantarli cara a eixe català valencianisat que estan fent estudiar als seus fills.
Arribat eixe moment de conscienciació popular valenciana, serà el mateix Poble Valencià el que exigixca y obligue als politics a reparar tot el dany fet a la nostra llengua.

Lluitem en contra de la propaganda catalanista.
Digam al Poble Valencià que el seu Valencià parlat es molt correcte.
Donem al nostre poble la estima, la confiansa y les conviccions que ara no té pera defendre la seua llengua y cultura.

 

Valencià de Elig
http://www.valenciadelig.cjb.net

Editado por valenciadelig, Miércoles, 26 de Mayo de 2004, 04:51