Autor: Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d.)
Valencia, 1984
1) L’adhesio al pancatalanisme es un acte de fe que fan els pancatalanistes davant tot allo quant ix dels santons del pancatalanisme. Per aixo als pancatalanistes no se’ls pot convencer de l’error d’una fe que, com tota fe, no admet argumentacio en contra i, clar, no valen els arguments. Es com una malaltia infecciosa; i com a tal s’hauria pogut evitar en un principi. ¡Llastima que no em fera cas ningu quan avisava del terrible perill!
2) Hi ha que creu que la valencianitat es una condicio inamovible, una vegà adqirida; un atribut inmutable, com si s’haguera adquirit en escritura i que, registrà, no prescriu.
I la valencianitat ¡es tan fragil! Un simple ale pot trencar-la. ¡I quantes se’n trenquen! I ara mes; cada dia mes.
3) La valencianitat es guanya cada dia, cada hora, cada moment, en qualsevol dels quals es pot pedre per qualsevol accio que es faça o per qualsevol actitut que s’adopte contra la Patria; o tambe per abstencio d’evitar un dany per a la Patria, es degue fer i, no obstant, no es feu.
4) La valencianitat es un do que otorga el Deu de les nacions, com a l’estat de gracia patriotica que es.
5) L’autonomia valenciana exigix, per lo manco, estar en mans de partits que, mes que no se senten patriotes valencians, siguen valencians; sense supeditacions a fora de la Patria Valenciana. I si tenen relacions o colaboracions en partits no valencians, tant de dins com de fora de la Patria Valenciana, esten siguen nomes, dins de la cordialitat, sense subordinacio ni dependencia. Perque autonomia valenciana no es igual que autonomia de Valencia.
6) Quan en el valencianisme no hi ha patriotisme, el valencianisme acaba sent antipatriota. Perque sa principal vocacio, sense el control del patriotisme, se li accentua de tal manera que acaba dominat per ella, la qual es constituix en l’essencia d’ell. Per al lliterat, convertida la lliteratura en essencia, com la llengua es l’element basic de la lliteratura, el lliterat queda “lliteraturisat” i ha de caure en la parança del pancatalanisme, a traves de la falsa concepcio de que la llengua valenciana es la llengua catalana. I de l’assimilacio llingüistica passa facilment a l’assimilacio patriotica i Catalunya es convertix en la patria seua Les pijors mentires son les dels erudits “professionals”; despres la dels politics tambe “professionals”
Valencia, 1984
1) L’adhesio al pancatalanisme es un acte de fe que fan els pancatalanistes davant tot allo quant ix dels santons del pancatalanisme. Per aixo als pancatalanistes no se’ls pot convencer de l’error d’una fe que, com tota fe, no admet argumentacio en contra i, clar, no valen els arguments. Es com una malaltia infecciosa; i com a tal s’hauria pogut evitar en un principi. ¡Llastima que no em fera cas ningu quan avisava del terrible perill!
2) Hi ha que creu que la valencianitat es una condicio inamovible, una vegà adqirida; un atribut inmutable, com si s’haguera adquirit en escritura i que, registrà, no prescriu.
I la valencianitat ¡es tan fragil! Un simple ale pot trencar-la. ¡I quantes se’n trenquen! I ara mes; cada dia mes.
3) La valencianitat es guanya cada dia, cada hora, cada moment, en qualsevol dels quals es pot pedre per qualsevol accio que es faça o per qualsevol actitut que s’adopte contra la Patria; o tambe per abstencio d’evitar un dany per a la Patria, es degue fer i, no obstant, no es feu.
4) La valencianitat es un do que otorga el Deu de les nacions, com a l’estat de gracia patriotica que es.
5) L’autonomia valenciana exigix, per lo manco, estar en mans de partits que, mes que no se senten patriotes valencians, siguen valencians; sense supeditacions a fora de la Patria Valenciana. I si tenen relacions o colaboracions en partits no valencians, tant de dins com de fora de la Patria Valenciana, esten siguen nomes, dins de la cordialitat, sense subordinacio ni dependencia. Perque autonomia valenciana no es igual que autonomia de Valencia.
6) Quan en el valencianisme no hi ha patriotisme, el valencianisme acaba sent antipatriota. Perque sa principal vocacio, sense el control del patriotisme, se li accentua de tal manera que acaba dominat per ella, la qual es constituix en l’essencia d’ell. Per al lliterat, convertida la lliteratura en essencia, com la llengua es l’element basic de la lliteratura, el lliterat queda “lliteraturisat” i ha de caure en la parança del pancatalanisme, a traves de la falsa concepcio de que la llengua valenciana es la llengua catalana. I de l’assimilacio llingüistica passa facilment a l’assimilacio patriotica i Catalunya es convertix en la patria seua Les pijors mentires son les dels erudits “professionals”; despres la dels politics tambe “professionals”
No hay comentarios:
Publicar un comentario