Miquel Adlert Noguerol (q.e.p.d)
Novembre 1.978
La coincidencia marxisme-pancatalanisme no es caprichosa. El pancatalanisme ha buscat el soport d'una ideologia politica dogmatica, perque al ser tan fals necessitava per a la seua expansio el dogmatisme marxiste, del que per a quedar convençuts basta llegir un poc a Wladimir Ilitx Ulianof, que per als que no ho sapien dire que es el nom de Lenin. Dogmatisme garantisat per la forta disciplina de partit que te el marxisme. Dogmatisme i ferria disciplina de partit que son, sobre la qüestio ideologica, dos motius per que siga escassa la credibilitat que puga tindre's sobre el lliberalisme i el democratisme marxistes; sobre tot si es mira a Europa entre els meriadians 10 i 30.
I en quant a la conjuncio capitalisme-pancatalanisme aquelles tres coses que Napoleo digue que eren precises per a la guerra, no podien negligir-se pel pancatalanisme, mes encara per ser de gestacio catalana.
Pero este dogmatisme s'ha fet repetir als adictes: que usen la bandera "quatribarrada" (maixquera innocent de "catalana") perque es la valenciana que dugue D. Jaume en el peno de la conquista; que el blau es de la capital; o que ¡es obra del franquisme!; que "pais valenciá" es dia en el sigle XVIII; que Regne es anacronic (sense reparar en el "Principat"); que Valencia es repoblá de catalans i, per tant es catalana; que estos catalans dugueren la llengua i, per consegüent, es la catalana, etc.
Si digueren la veritat de lo que pensen i senten: Nos creem i sentims catalans; per aixo usen Pais Valenciá, com a u dels Països Catalans; volem que Valencia siga catalana, que use la bandera catalana i que parle la llengua catalana. I a continuacio explicaren les raons i ventages de tot aço; en este cas nos seria possible el dialec en els pancatalanistes, pero venint-nos en mentires, lo que començá per ser que nos creuen faves, no es possible el dialec. Els pancatalanistes son els que el fan impossible.
Perque, per eixemple, els maxistes, tan lligats al pancatalanisme, no digüen sobre el marxisme que la bandera roja la dugue D. Jaume, ni que el marxisme es l'organisacio que posá Don Jaume en Valencia, etc., sino que es obra, en el sigle passat, de Marx i Engels, modificat, entre atres, per Lenin i Mao; i que l'actual sistema capitaliste volen substituir-lo pel marxisme.
A les mentires han donat en ocasions una forma de truco. Com al constituir-se el Consell preautonomic dir que anar contra el Consell es anar contra l'autonomia. I enganyaren a molts que no es paraven a pensar que atacar al govern no es atacar al sistema lliberal i democratic.
I el truco es tan fals que la vertirtat es al reves, perque el Consell es el que está contra els qui diuen que estan contra el Consell, que es el que, al colocar-se en la linia pancatalanista s'ha colocat CONTRA el valencianisme que existix des de fa moltissins anys i el Consell es un recent naixcut. Perque no pretendrá ningu que lo anterior es posa contra lo posterior, si es contrari a lo anterior, es lo que es posa contra aixo anterior. ¿O es que es creu que se nos pot obligar als valencianistes a que abracen el pancatalanisme?.
Per tant, la divisio dels valencians es per l'escissio o secessio dels pancatalanistes al considerar-se com a catalans. No es per tant, a mes, una divisio politica, sino patriotica, perque consistix en que per als pancatalanistes la Patria es la Catalunya i per als valencians es Valencia.
Es molt perillosa la proclivitat del Consell al nou ideari secessioniste, al que son afectes la majoria dels consellers. Un ilustre tractadiste frances de Dret Politic digue que es devia evitar per les majories, sobre tot en el poder, fer a les minories irreconciliables. I lo afigc: que es lo que fan les dictadures en tots els contraris; i que es lo que ha fet el Consell al decantar-se cap a l'antidemocrata pancatalanisme, lo que fa temer per l'autonomia futura aquell perfil agre i trist a que es referi Ortega i Gasset.
Perque es evident a tots que el pancatalanisme goja del favor del Consell: pel nom de Pais Valenciá que usa, per la llengua que usa, començant per dir al seu periodic oficial "Butlleti" i no bolleti, i per la bandera catalana que vol implantar.
Els redactors de l'estatut poden anar pensant en quin nom trien entre Valencia, Regne de Valencia i Regio Valenciana, perque han de recordar que hi haura un tribunal especial per a entendre de les violacions constitucionals. I l'articul 147, a), de la constitucio diu: "La denominacio de la comunitat que millor corresponga a sa identitat historica." I Valencia te mes de dos milenis, Regne de Valencia deu sigles, Regio Valenciana un sigle i Pais Valenciá quarante-set anys. I l'articul 4 tambe diu una cosa que tambe han de recordar: ¡2. Els estatuts podran reconeixer banderes i ensenyes propies de les comunitats autonomes." ¡Com s'ha pogut pensar en una determinacio colegiá i personal.
Continuarà…
Novembre 1.978
La coincidencia marxisme-pancatalanisme no es caprichosa. El pancatalanisme ha buscat el soport d'una ideologia politica dogmatica, perque al ser tan fals necessitava per a la seua expansio el dogmatisme marxiste, del que per a quedar convençuts basta llegir un poc a Wladimir Ilitx Ulianof, que per als que no ho sapien dire que es el nom de Lenin. Dogmatisme garantisat per la forta disciplina de partit que te el marxisme. Dogmatisme i ferria disciplina de partit que son, sobre la qüestio ideologica, dos motius per que siga escassa la credibilitat que puga tindre's sobre el lliberalisme i el democratisme marxistes; sobre tot si es mira a Europa entre els meriadians 10 i 30.
I en quant a la conjuncio capitalisme-pancatalanisme aquelles tres coses que Napoleo digue que eren precises per a la guerra, no podien negligir-se pel pancatalanisme, mes encara per ser de gestacio catalana.
Pero este dogmatisme s'ha fet repetir als adictes: que usen la bandera "quatribarrada" (maixquera innocent de "catalana") perque es la valenciana que dugue D. Jaume en el peno de la conquista; que el blau es de la capital; o que ¡es obra del franquisme!; que "pais valenciá" es dia en el sigle XVIII; que Regne es anacronic (sense reparar en el "Principat"); que Valencia es repoblá de catalans i, per tant es catalana; que estos catalans dugueren la llengua i, per consegüent, es la catalana, etc.
Si digueren la veritat de lo que pensen i senten: Nos creem i sentims catalans; per aixo usen Pais Valenciá, com a u dels Països Catalans; volem que Valencia siga catalana, que use la bandera catalana i que parle la llengua catalana. I a continuacio explicaren les raons i ventages de tot aço; en este cas nos seria possible el dialec en els pancatalanistes, pero venint-nos en mentires, lo que començá per ser que nos creuen faves, no es possible el dialec. Els pancatalanistes son els que el fan impossible.
Perque, per eixemple, els maxistes, tan lligats al pancatalanisme, no digüen sobre el marxisme que la bandera roja la dugue D. Jaume, ni que el marxisme es l'organisacio que posá Don Jaume en Valencia, etc., sino que es obra, en el sigle passat, de Marx i Engels, modificat, entre atres, per Lenin i Mao; i que l'actual sistema capitaliste volen substituir-lo pel marxisme.
A les mentires han donat en ocasions una forma de truco. Com al constituir-se el Consell preautonomic dir que anar contra el Consell es anar contra l'autonomia. I enganyaren a molts que no es paraven a pensar que atacar al govern no es atacar al sistema lliberal i democratic.
I el truco es tan fals que la vertirtat es al reves, perque el Consell es el que está contra els qui diuen que estan contra el Consell, que es el que, al colocar-se en la linia pancatalanista s'ha colocat CONTRA el valencianisme que existix des de fa moltissins anys i el Consell es un recent naixcut. Perque no pretendrá ningu que lo anterior es posa contra lo posterior, si es contrari a lo anterior, es lo que es posa contra aixo anterior. ¿O es que es creu que se nos pot obligar als valencianistes a que abracen el pancatalanisme?.
Per tant, la divisio dels valencians es per l'escissio o secessio dels pancatalanistes al considerar-se com a catalans. No es per tant, a mes, una divisio politica, sino patriotica, perque consistix en que per als pancatalanistes la Patria es la Catalunya i per als valencians es Valencia.
Es molt perillosa la proclivitat del Consell al nou ideari secessioniste, al que son afectes la majoria dels consellers. Un ilustre tractadiste frances de Dret Politic digue que es devia evitar per les majories, sobre tot en el poder, fer a les minories irreconciliables. I lo afigc: que es lo que fan les dictadures en tots els contraris; i que es lo que ha fet el Consell al decantar-se cap a l'antidemocrata pancatalanisme, lo que fa temer per l'autonomia futura aquell perfil agre i trist a que es referi Ortega i Gasset.
Perque es evident a tots que el pancatalanisme goja del favor del Consell: pel nom de Pais Valenciá que usa, per la llengua que usa, començant per dir al seu periodic oficial "Butlleti" i no bolleti, i per la bandera catalana que vol implantar.
Els redactors de l'estatut poden anar pensant en quin nom trien entre Valencia, Regne de Valencia i Regio Valenciana, perque han de recordar que hi haura un tribunal especial per a entendre de les violacions constitucionals. I l'articul 147, a), de la constitucio diu: "La denominacio de la comunitat que millor corresponga a sa identitat historica." I Valencia te mes de dos milenis, Regne de Valencia deu sigles, Regio Valenciana un sigle i Pais Valenciá quarante-set anys. I l'articul 4 tambe diu una cosa que tambe han de recordar: ¡2. Els estatuts podran reconeixer banderes i ensenyes propies de les comunitats autonomes." ¡Com s'ha pogut pensar en una determinacio colegiá i personal.
Continuarà…
No hay comentarios:
Publicar un comentario