Els catalans organisaren el Congres Internacional de la Llengua Catalana (1906)
del qual naixeria l´Institut d´Estudis Catalans i les normes catalanes fetes
pel quimic Pompeu Fabra per a solventar la qüestio de la normativa catalana;
una normativa catalana que, desde aquell temps, ha segut (i es) l´oficial a
l´hora d´escriure en catala.
Els valencians tambe feren una normativa per a escriure en llengua Valenciana,
el Proyècte de Normes Ortográfiques redactat pel prestigios filolec el pare
Fullana i aprovat en un gran consens per Lo Rat Penat en 1914. Es va crear el
Centre de Cultura Valenciana (antic nom de la Real Academia de Cultura
Valenciana) en 1915, el qual va encarregar al pare Fullana l´elaboracio de la
Gramática Elemental de la Llengua Valenciana que es va publicar el mateix any
1915.
La Gramática Elemental de la Llengua Valenciana va constituir un rotunt exit, a
pesar de l’humiltat en la que el mateix pare Fullana la va presentar i del
descontent d´uns i atres, per no seguir les seues teories. Inclus el mateix
Manuel Sanchis Guarner li va dedicar uns elogis:
“Excepcional importancia te per a nosatres la posició del P. Lluís Fullana i
Mira, que es indiscutiblement el millor gramàtic valencià que haja existit mai.
Sentint la necessitat d´una autoritat gramatical a València, puix te la
temptativa de Nebot en 1910 havia fracassat, el Centre de Cultura Valenciana
encarregà al Rvd. P. Lluís Fullana la confecció d´una Gramàtica valenciana.
L´elecció era bona, car el P. Fullana era indiscutiblement el millor gramàtic
local. Era gran el prestigi oficial de Fullana, que l´any 1928 fon designat
acadèmic numerari de la Real Academia Española en representació de la llengua
dels valencians” (La Llengua dels Valencians)
Com diu el pare Agulló, la prova de l´exit de la Gramática Elemental de la
Llengua Valenciana feta pel pare Fullana està en la necessitat d´una segon
edicio, en 1918, que estava ya agotà tambe en 1921. Esta Gramatica –l´autentica
gramatica popular, com dia el catedratic de Paleografia i Diplomatica, Felip
Mateu i Llopis– va ser reedità, en edicio facsimil, xixantatres anys despres,
l´any 1978, pel Grup d´Accio Valencianista. Actualment tambe es pot trobar en
edicio facsimil en les llibreries Paris-Valencia.
L´atra magna obra del pare Fullana va ser el Vocabulari Ortográfic
Valenciá-Castellá. S´edita en 1921. El pare Fullana dedica l´obra al Rector de
l´Universitat de Valencia, en Rafel Pastor González, agraintli el seu interes
per la publicacio i l´haver favorit la creacio d´una Catedra de Llengua
Valenciana en l´Universitat Lliteraria, designantlo ad ell per regentar dita
catedra. En la mateixa dedicatoria fa memoria de que l´idea del “Vocabulari
Ortográfic” ve d´antic. Primer del Senyor Baro d´Alcahali, siguent President de
Lo Rat Penat, i despres acollida favorablement pel Centre de Cultura
Valenciana, a proposta de Teodor Llorente Falcó, Director numerari de dit
centre.
Aço significa que els mecenes de l´intelectualitat valenciana, en el gran
esforç que estan fent per l´unificacio de l´ortografia valenciana pensen
novament en el pare Fullana com a l´unic capaç de dur avant l´idea, recolzant
el seu “Vocabulari Ortográfic” que conte 45.000 paraules valencianes traduides
al castellà despres d´haver fet un ingent treball de camp recorreguent tot el
Reine de Valencia i arreplegant la riquea lexica de la genuïna Llengua
Valenciana.
El Vocabulari Ortográfic –junt a la Gramática Elemental de la
Llengua Valenciana– es una de les obres del pare Fullana que mes interes ha
despertat. En 1979 va ser reeditat, en edicio facsimil, pel Grup d´Accio
Valencianista. I en 1985 Emili Miedes va preparar la reedicio del Vocabulari
del pare Fullana, afegint el doblament Castellà-Valencià, editat per ASVAL.
En el prolec de la Gramátia Elemental de la Llengua Valenciana, el Director del
Centre de Cultura Valenciana, Teodor Llorente Falcó, explica el pas de jagant
que va donar Lo Rat Penat per a solucionar l´anarquia ortografica a l´hora
d´escriure en valencià. En 1914, esta entitat valencianista va fer una crida
general a tots els escritors valencians, enviantlos uns qüestionaris en els
punts principals que devien tractarse per l´unificacio de l´ortografia
valenciana. Complimentats dits qüestionaris deurien entregarse en la secretaría
de dita societat. Arreplagats estos qüestionaris, es va encarregar al pare
Fullana, autoritat indiscutible en Filologia Valenciana, la redaccio d´un
proyecte de normes ortografiques per a sometrelo a estudi d´una Assamblea, que
poc despres es va celebrar en els salons de dita corporacio valencianista. El
Proyècte de Normes Ortográfiques es va discutir ampliament en una serie
d´assamblees, en el concurs de tots i donant cada u el seu pareixer sobre cada
una de les qüestions ortografiques; el “Proyècte” es va discutir i es va
aprovar en les esmenes consegüents.
El pare Fullana diu textualment:
“... la mencioná Societat [Lo Rat Penat] va encarregar al qui subscriu la
redacció d´un proyècte de Normes Ortográfiques, aplicáes a la llengua
valenciana. Per a la redacció d´estes Normes Ortográfiques, vam
prescindir en absolut de les catalanes, aprováes per l´Institut d´Estudis
Catalans, segons el desig d´esta societat, que era també el nòstre, per a que
nostres ‘Normes’ foren genuínament valencianes, i ajustáes a la
doctrina de l´escola evolucionista; perque disponent nòstra llengua de cuants
elements fonètics i gráfics es requerixen per a una ortografía valenciana
independent, no era conduent demanar préstams a atra llengua que, encara que
bessona de la nòstra, diferix notablement d´esta en la seua fonètica i
morfología, i deu diferenciarse també en la seua ortografía”
(Gramatologia Valenciana, cap. IV, 1919)
Com diu el propi Teodor Llorente Falcó en el prolec de la Gramática Elemental
de la Llengua Valenciana:
“Fon una gran sort, pera la resolució de problema tant espinós, el topetar en
un hòme molt coneixedor, no sols de nòstra llengua, sino també de les regles i
secrets a que se subjècta la formació dels lèxics provinents del llatí. Sinse
eixa sòrt, no duptem que la tasca haguera segut dificilíssima, puix, sinse
ofendre a nòstres escriptors del día, podem afirmar que ningú, en los moments
presents, ha fet estudis tant especials del valenciá, que li permitixquen
ostentar el títol de mestre en dita ciència, i les bònes intencions de tots
hagueren topetat en els escolls de la falta del coneiximent de la estructura de
nòstre lèxic, del que li doná orige i dels seus germans. Aixina s´esplica qu´un
problema tant espinós se tractara en unes cuantes sessions, i que el proyècte,
ab petites modificacions, sempre propòstes pel ponent, fora aceptat per
unanimitat. I sense grans roídos, Lo Rat Penat deixá resòlt un dels més
trascendentals assuntes pera el desenrollament de son moviment lliterari, pel
cual sigles veníen cridant nòstres escriptors, i que era causa de no pòcs
desmays entre la juventut desijosa d´unir son esforç a aquell moviment”.
“Les normes valencianes no mogueren la polseguera que en torn de les catalanes
es formá, i éste es atre triunfo del confeccionador del proyècte, hòme
progresiu, que sabé en elles armoniçar les modificacions introduídes per la
acció del temps, ab el respècte més escrupulós de la fonètica i la etimología
de nostra llengua”.
Respecte al criteri empleat per a la redaccio de les Normes
Ortografiques Valencianes, en la Gramática Elemental de la Llengua Valenciana
el pare Fullana diu textualment:“Al resurgir lo conrèu de nòstra llengua, a
mijans del sigle passat [sigle XIX], després d’haver estat esmortida per espay
de doscents anys, oblidá casi per complet i fins menyspreuá per pròpis i
estranys, la gran i escollida còlla d’Amadors de les glòries valencianes que,
per mig de la benemèrita Societat Lo Rat-Penat, prengueren per lo seu conte
l´enaltiment d´esta dolça i rica parla. Mes no conseguiren posarse d´acòrt, no
obstant els seus esfòrços, respècte a l´ortografía que devíen usar. S´alçaren,
al mateix temps, i l´u en front de l´atre, dos sistemes ortográfics, tant
encontrats, com encontráes eren les dos tendències que reinaven: la tendència
clássica i la tendència vulgar. U i atre sistema adolía dels seus defèctes, una
i atra tendència corríen de nit i a fosques per mancar les dos d´una fixa
orientació”.
“Els partidaris de la tendència clássica, no tenint en conte que tota llengua,
en son desenroll, sempre progressiu, descriu dos línees paraleles: una
representá per la Fonètica, i l´atra per l´Ortografía; i que estes dos línees
s´òbrin pas sempre les dos a un temps, i aon arriva la una, arrivar també deu
l´atra; i que prenint dits partidaris, per norma de lo seu sistema, la línea
ortográfica que fon interrumpuda, durant lo trascurs del sigle dèsèt, han
sembrat els seus escrits d’un sens fi d’arcaísmes, no podent may acomodar la llengua
que’l pòble parlava a la llengua en qu’ells escrivíen”.
“Els partidaris del sistema ortográfic vulgar, partint d’un principi que sería
llògic si estaguera ben aplicat, tenen per base fonamental acomodar
l’ortografía a la fonètica del pòble, pero no del pòble que conserva la
fonètica genuína i pura, sino del pòble que pronuncia apichat, del pòble que ha
perdut aquelles bellees fonètiques de que sempre fon enriquida nòstra llengua,
i que se conserva en la majoría dels pòbles de nòstre antic Realme. No cap
dupte qu’eixe sistema tendix, sense donarse conte ni volerho pretendre sos
partidaris, a la desaparició de nòstra verdadera fonètica, a l’implantació
d’una ortografía extranya i forastera, a l’empobriment de nòstre lèxic, i, com
a consecuència llògica, a la destrucció de nòstra llengua”.
“Al costat d’eixos dos sistemes, está’l sistema, digamli, reformiste, basat en
la verdadera fonètica de nòstra llengua, en l’us de nòstres bòns escritors, i
en les etimologíes, que may deuen oblidarse, si es vòl que una llengua no
perga’l dret de sa filiació, ni renuncie l’herència de sa pròpia mare”.
Resolta la qüestio ortografica en les Normes Ortografiques
redactaes pel pare Fullana i basaes en dit sistema reformiste, aplegava el
moment de mampendre la publicacio de la Gramatica Valenciana. Com diu Teodor
Llorente, ninguna entitat mes indicà per a patrocinar la publicacio, que el
Centre de Cultura Valenciana, nou organisme que naixia en desijos de fer obra
intensiva i profitosa, ni cap escritor mes autorisat per a la redaccio de la
Gramatica Valenciana que el pare Fullana, autor del Proyècte de Normes
Ortográfiques aprovat per Lo Rat Penat i reconegut filolec pels treballs
d´investigacio i estudis respecte a les llengües romaniques, especialment a la
valenciana. En l´estiu de 1915 el pare Fullana ya havia escrit la seua
Gramática Elemental de la Llengua Valenciana i el Centre de Cultura Valenciana
acordava per unanimitat la seua impressio immediata. L´exit va ser rotunt,
siguent necessaria una segon edicio en 1918 que tambe s´agotaria en poc de
temps, en 1921, any que va vore la llum l´atra gran obra del pare Fullana de la
qual ham tingut ocasio de comentar en este apartat: el Vocabulari Ortográfic
Valenciá-Castellá.
No hay comentarios:
Publicar un comentario