Juli Moreno Moreno
El fet d’anar centrant esta cita en els
llectors, en mes d’una ocasio, parlant d’algun personage o personalitat de
l’ambit valencià i, en este cas, atenent a una casualitat que motivà l’adquisicio
del llibre Impresiones de mi tierra de Carles Sarthou Carreres, he considerat,
mes que oportu, parlar d’este vilarrealenc que aportà el seu coneiximent i el
seu saber a l’investigacio historica i a la popularisacio i defensa del nostre
patrimoni artistic i tambe migambiental.
No hi
ha mes que llegir i contrastar algunes biografies de Carles Sarthou  per a
constatar el seu amor a l´investigacio i a tot lo que fonamenta les  seues
arrels en terres valencianes. Pero, si alguna obra hi ha que resenyar per 
a estudiar-la en profunditat i fruir d´ella, m´inclinaria, especialment,
pels  dos tomos que va escriure de la Geografía General del Reino de
Valencia,  dirigida per Francesc Carreras Candi, dedicats a la provincia
de Castello i a la  de Valencia (apareguts, respectivament, en 1913 i
1918). 
Carles
Sarthou Carreres va naixer en Vilareal el 4 de novembre de l´any  1876.
"Sus padres, de familia hortolana, (ell naixque en el mas de
Carreres,  propietat dels seus ascendents materns) de desahogada posición
económica,  tras realizar primera enseñanza en su ciudad natal, hacen que
curse el  bachillerato en Castellón, estudia la carrera de derecho en la
Universidad de  Valencia y se doctora en Madrid en 1903" [1][1]. La seua vida professional com a
juge  tambe es vincula, ya en 1905, a la seua ciutat natal. 
La
seua inteligencia el fara medrar professionalment i anira ocupant 
diferents carrecs i destins en la carrera judicial (ostentarà la Secretaria
  Judicial de Burriana des de 1906 i, a partir de 1920, ocuparà tambe este
carrec en  Xativa). En est ambit professional arribà a ser president de la
"Asociación  Nacional de Secretarios Judiciales de España".
La
capital de La Costera sera a on definitivament s´etablirà i a on 
eixercirà ademes d´archiver-bibliotecari i de conservador del Museu
Municipal.  Estos carrecs seran recompensa al seu merit, puix els obtindrà
despres de la  guerra civil, i en tota seguritat com a conseqüencia de la
seu destacada labor de  salvaguarda dels fondos artistics de Xativa i la
seua comarca. Tambe  desempenyarà el carrec de croniste oficial de la
ciutat.
Pero
sobre la seua personalitat, sobre les seues qualitats humanes, hem de 
seguir a Lidia Sarthou que, en el prolec del llibre citat, nos diu: 
"Inherentes a sus especiales cualidades intelectuales, lo fueron una
extraordinaria  bondad, la humildad creadora propia de cuantos dejan
realizada una obra  perdurable tras de sí; una generosidad pronta en todo
momento y una sinceridad casi  infantil" [1][2]. 
Sarthou
fon un prolific colaborador de periodics i revistes, especialment  de
publicacions de l´ambit valencià, pero tambe estatal i inlcus algunes 
estrangeres. Fins a mes d´un miller de colaboracions se li poden
atribuir.  D´entre eixes publiaccions es poden destacar "ABC",
"Heraldo de Aragón", "Las  Provincias", "Diario
de Valencia", "Lo Rat Penat", "La Provincia" ,"
Arte y  Letras" i "Heraldo" de Castellón, "Arte
Español", "Játiva", "Játiva Turista" i  una
llarga llista.
En
Carles Sarthou trobem aunades dos facetes, la d´investigador i la de 
divulgador. Ad ell se li deuen una serie de coleccions arqueologiques i 
fotografiques de gran valor. Fon un home inquiet que anava buscant coneixer
cada  raco de la nostra terra valenciana, aixina se nos resenya en la
ficha biografica  inclosa en el llibre Impresiones de mi tierra, quan
s´afirma "Fue de los que  creyó, como Cavanilles, que las cosas
debían conocerse -in situ-, más allá  de la soledad de los archivos.
Llevado de una gran curiosidad e inquietud por  todo lo valenciano,
recorrió de parte a parte nuestras tierras, acompañado  siempre por su
inseparable cámara fotográfica con la que fijó, par alas futuras 
generaciones, paisajes, monumentos y obras de arte -muchas de ellas 
desgraciadamente desaparecidas ya, pero de las que tenemos imagen gracias a
él-".  Fins a mes de cinc mil negatius conformen el seu archiu
fotografic.
La
seua labor investigadora es plasma en un total de 83 obres, una extensa 
bibliografía que abarca estudis fonamentalment de les ciencias socials: 
geografics, historics i artistics. Pero tambe va escriure, sense
apartar-se  d´esta tematica vinculada en lo social, algun compendi que
arreplega les  principals costums i festes de la provincia de Castello,
com el cas del llibre ya  citat en el present articul.
El
treball ben fet, la seua abundant produccio i la seu abnegacio 
investigadora i el seu reconeiximent com arqueolec i historiador, que motiva la
seua  participació en diferents congressos, el feren mes que mereixedor
per a que  fora nomenat Academic Corresponent de la de la Historia.
Va
morir en Xativa l´any 1971, ciutat que el va acollir i que li otorgà el 
titul de Fill Adoptiu.
D´entre
les seues obres es fa precis citar: El matrimonio (1904), Impresiones de mi
tierra (1910), Geografia General del  Reino de Valencia (provincia de
Castellón -1913- y provincia de Valencia  -1918), El arte cristiano
retrospectivo de la provincia de Castellón (1921), Los  tesoros artísticos
de Játiva, Monasterios setabinos, El Archivo Municipal de  Játiva (1922)
Guía turística ilustrada de la provincia de Valencia (1927),  Valencia
histórica y monumental (1927), Castillos de España (1932), Monasterios 
valencianos (1943), Catedrales de España (1946)¸ Un viaje a Peñagolosa 
(1952), Iconografía mariana (1957) o Játiva, cuna del papel en Europa (1961).
Com
que estem prop de Magdalena, inclus podem trobar algunes pinzellades  en
l´obra de Sarthou que no debem de deixar de llegir. Nos recrearém sense 
dubte en eixe relat-cronica que nos manté expectants i nos aproxima a la 
realitat que descriu.[1]
[1][1] Añón Marco, Vicente. 101 Hijos Ilustres del Reino de Valencia. T.II Valencia, 1978. p.67
[1][2] Prólogo a la reedición de Impresiones de mi tierra, nº 1 de la coleccio “Biblioteca Grafica
Valenciana”, dirigida per José Soler Carnicer