Per Ricart García Moya
En relació a les romániques, uns filólecs
catalans mos parlen de "las lenguas embrionarias: bable o asturiano,
aragonés, francoprovenzal, gascón, leonés; aranés, dialecto del occitano..."
(El catalá de la A a la Z. Revisió de Josep Ruaix, Moia 1997, p. 113) En la
llista encara apareix l'aranés com dialecte del occitá (¿no
dien atres que del gascó?), quan ara no es dialecte ni llenguage embrionari,
per la voluntat del Institut d'Estudis Catalans, que el ha pujat a categoria
d'idioma. Respecte al francoprovenzal, no pareix que siga embrionari; pues va
ser d'ell d'ahon ixqueren les poesies que en els sigles XII y XIII culturisaren
les corts ibériques. Lo que no diuen res es del nostre idioma valenciá, encara
que te lliteratura, gramátiques, el primer diccionari imprés d'una llengua
peninsular, un Sigle d'Or, etc.
Per lo vist, tot tipo de llengua y
dialecte te que mantindres, excepte u que vostés sospechen: el valenciá. La
catalana Carme Junyent, de la Universitat de Barcelona, ha publicat l'ensay
"Vida i mort de les llengües" (Barcelona, Ed. Ampuries) ahon defén
llengües de Nigeria o d'isles del Pacífic. En California, per eixemple, troba
un montó de llengües com el diegueño, parlat per 185 persones; el washo, per
100; el ajumawi, per 40; el luiseño, per 150; el miwok, per 30; maidu, 10;
chasta costa, 25; en fi, per no extendre la llista, la cavilor de Junyent
aplega dasta el "wappo", parlat per una persona (¿y
en quí?).
Mos pareix mel que Junyent defenga els
idiomes diegueño, luiseño y el que l'ixca dels morros del llobarro, pero esta
dona que escriu sobre lo fartóns que son els expansionistes ("La
colonisació ha segut un tipo de contacte que ha apostat per la desaparició de
llengües". Junyent: Llengües. p. 100), está cega en tot lo que pasa en
lo Reyne de Valencia, en l'imperialisme camuflat de progresisme que aufega tot
lo que siga contrari al catalá en la llengua valenciana; idioma que sí está
ferit de mort per gent com ella.
De totes formes, ella mos aclarix que lo
que preten es defendre el catalá. Y fica d'eixemple l'integrisme chodio y el
Estat hebreu, especialment les teories d'Eliécer Ben Yehuda (contrari al
bilingüisme y partidari de l'inmersió en un idioma a soles), y que tot el dia
es parle la llengua hebrea "dels més majors als més menuts, chiquetes y
chicons, dones y homens, fadrins y fadrines, durant totes les hores del dia y
la nit" (ib. p. 125) Esta gentola inmersora e integrista, de veritat,
me dona tremolors. Tot es demanar llibertat, poder y protecció pera el catalá;
mentres que al valenciá, ¡que se'l mengen
el gosos!
No hay comentarios:
Publicar un comentario